dilluns, 17 de març del 2025

CAPELLA DEL MAS LA SERRA, ADVOCADA A SANT JOSEP ORIOL. TAVERTER. OSONA

 


Jan Martin, publica una fotografia de la façana de la capella el mas la Serra de Tavertet, dedicada a Sant Josep Oriol.

És un edifici d'una nau, de planta rectangular d'uns 7 x 4 metres; està coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana situada a migdia.

Presenta un alçat on s'hi marquen dos trams, el més alt dels quals és el que està tocant a la masia.

La façana principal presenta un portal rectangular descentrat de l'eix central, les restes d'un campanar d'espadanya i un òcul.

 La part superior de tots els murs està decorada amb una línia d'arquets cecs.

Si existeixen, en agradarà rebre un exemplar dels Goigs, i alguna imatge del interior de la capella al’email castellardiari@gmail.com

https://algunsgoigs.blogspot.com/2017/07/goigs-sant-josep-oriol.html

Que Sant Josep Oriol , elevi a l’Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional,  el clam de la humanitat perquè s’instauri per arreu la democràcia, la llibertat, la justícia,.., i s’eradiquin les injustícies 

diumenge, 16 de març del 2025

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE MONTCADA I REIXAC, ADVOCADA A SANTA ENGRÀCIA. EL VALLÈS OCCIDENTAL.

 El dimecres 12.3.2025 ens portava fins a l’ Església parroquial de Montcada i Reixac , dedicada a Santa Engràcia, l’assistència a les 19,30 hores  a la funció litúrgica en memòria de la Montserrat Parra Sánchez, que ens deixava el 31.1.2025 a l’edat de 57 anys. 

https://www.montcada.cat/patrimoni/patrimoni-arquitectonic/esglesia-parroquial-de-santa-engracia-de-montcada.html

Llegia de l’església, ..,  campanar que s’aixeca per damunt de la façana principal. Té una nau central  amb absis i dues naus laterals més baixes, que permeten la il·luminació mitjançant vitralls. 


La nau central està separada de les laterals per cinc columnes amb capitell, de secció circular, que suporten arcs de mig punt. 



Al final de la nau lateral dreta, hi ha la capella del Santíssim amb pintures de Joan Capella de 1959. Els estucs interiors de l’absis (1955) són de Francesc Labarta i Planas (Barcelona, 1883-ídem, 1963) i les tres escultures, d’en Francesc Juventeny i Boix (Montcada i Reixac, 1906 – Cerdanyola, 1990) 

En la part posterior a l’absis hi ha uns locals parroquials i la sagristia, que comunica amb el despatx parroquial. El sostre és pla, amb jàsseres de formigó i biguetes que formen un enteixinat. La coberta de la nau principal és a dues vessants de teula àrab i les laterals d’una sola.

El campanar de planta quadrada està situat a sobre de l’entrada. Es esvelt, sobresortint les quatre pilastres de les cantonades rematades amb una creu. En cada cara hi ha una gelosia vertical amb vidres de colors rematada amb el rellotge i tres arcades on hi ha les campanes. Finalitza amb un remat de dos nivells, també de planta quadrada i una creu. Recorda el de l’església de Raincy d’Auguste Perret (1923).

La façana principal té l’accés amb l’arquivolta de mig punt i dos òculs. El mur perimetral consta d’un sòcol de pedra poligonal rematat per una cornisa, un parament llis i una barana massissa amb dues cornises que remarquen el volum cúbic de les naus.

Autor/promotor: Mestre Marti Dies (altar Major, 1544). Esteve Mauri, mestre de cases (capella del Roser, 1587). Pere Gili mestre de cases (capella, 1629). Enric Sagnier Villavecchia (Barcelona, 21 de març de 1858 - Barcelona, 1 de setembre de 1931), marquès de Sagnier, títol pontifici  (ampliació 1884-1882). Joan Baptista Serra de Martínez (Barcelona, 9 de gener  de 1888-11 de febrer de 1962) (1927-1930 i 1942-1952)

Temple projectat l’any 1948 per l’arquitecte Joan Baptista Serra de Martínez (Barcelona, 9 de gener  de 1888-11 de febrer de 1962) (1927-1930 i 1942-1952) que substituïa a un d’anterior iniciat per l’arquitecte Enric Sagnier (1887) i acabat pel mateix Serra el 1927, que va ser enderrocat en els dies foscos que seguien a l'alçament dels militars feixistes encapçalat pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República. 

https://algunsgoigs.blogspot.com/2018/01/goigs-santa-engracia-montcada-i-reixac.html

Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 19 de març de 1929 - Vic, 11 de novembre de 2003), en el seu poema “Parlem de tu”  havia aconseguit explicar a la perfecció l’estat d’ànim i els sentiments que sentim els que hem patit una pèrdua : 


Parlem de tu, però no pas amb pena.

Senzillament parlem de tu, de com

ens vas deixar, del sofriment lentíssim

que va anar marfonent-te, de les teves

coses parlem i també dels teus gustos,

del que estimaves i el que no estimaves,

del que feies i deies i senties,

de tu parlem, però no pas amb pena.

I a poc a poc esdevindràs tan nostra

que no caldrà ni que parlem de tu

per recordar-te, a poc a poc seràs

un gest, un mot, un gust, una mirada

que flueix sense dir-lo ni pensar-lo.


dissabte, 15 de març del 2025

EDIFICIS ESCOLARS DE CATALUNYA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. L’ESCOLA MIXTA DE LA RIERA DE GAIÀ. EL TARRAGONÈS.

 Rebia una fotografia del Valentí Pons Toujouse , bon dia, ahir vaig fer fotos a les Escoles de La Riera de Gaià, al Tarragonès, de Pujol de Barberà, 1926/35. per si no les tenies 


Josep Maria Pujol i de Barberà (Tarragona, Tarragonès, 1871 — Tarragona, Tarragonès, 1949), va ser l’autor de l’edifici de l’Escola Mixta a  la Riera de Gaia, entre els anys 1926 i 1935.



A  la província de Tarragona, trobem  escoles fetes  per ell a :

· A la Secuita, l’any 1917, les Cases-Escola de Vistabella i de Gunyoles.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/05/escoles-de-les-gunyoles-i-vistabella-la.html

· A Roquetes, l’any 1925, les Escoles Unitàries.

https://agora.xtec.cat/ceipmarcelidomingo-roquetes/

A Ulldecona, l’any 1925, les Escoles Graduades.

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/01/escoles-publiques-dulldecona-el-montsia.html

· A Salou (Vila-seca), l’any 1926, una Escola-Jardí.

· A la Riera de Gaia, entre els anys 1926 i 1935, l’Escola Mixta.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2025/03/edificis-escolars-de-catalunya.html

· A Tortosa, l’any 1928, l’adaptació de l’antic Seminari per a Institut.

https://agora.xtec.cat/insdertosa/linstitut/historia/

· A Vila-seca, l’any 1932, les Escoles Municipals.

http://www.diaridetarragona.com/costa/38452/vila-seca-tendra-un-centro-formativo-de-adultos-en-las-escoles-velles

· A la Palma d’Ebre, l’any 1934, dues Escoles Unitàries.

https://raco.cat/index.php/MiscellaniaCERE/article/view/397446/490879

· A Arnes, l’any 1936, l’edifici pels mestres.

· I fora de la província, a Calaceit (Terol), l’any 1936, l’edifici pels mestres.

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2017/08/que-en-sabeu-de-ledifici-de-lescola-de.html 

Ajudeu-nos en la nostra recerca, Catalunya us ho agrairà. 

divendres, 14 de març del 2025

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT JOAN DE VINYAFRESCAL, ADVOCADA A SANT JOAN BAPTISTA. LA POBLA DE SEGUR. EL PALLARS JUSSÀ.

 

El Josep Salvadó Sansa, al que localitzava com a professor de l’Institut Joan Brudieu de la Seu d’Urgell, i del que m’agradaria rebre dades biogràfiques a l’email castellardiari@gmail. com

https://institutjoanbrudieu.cat/public/web_centre/html/documents/institut/curs/1415_Personal_INS_Llistat.pdf

Retratava l’any 1982, l’església parroquial de Sant Joan de Vinyafrescal, advocada a Sant Joan Baptista, al terme de la Pobla de Segur , a la comarca del Pallars jussà.



Quan al topònim Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) conclou; la vinya del fiscal o la vinya de l'impost.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/25069

Església d'una planta rectangular amb capelles i sagristia, laterals adossades.

A la façana principal té una porta amb arcada de mig punt i porxo d'accés amb encavallades de fusta. Petit ull de bou i campanar de cadireta de dos ulls, amb lloses de pedra.

Murs de carreus reblats i coberta de teula àrab.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Joan_de_Vinyafrescal_(esgl%C3%A9sia)

Ens agradarà, si existeixen, rebre un exemplar dels Goigs  i algunes imatges del interior de l’església a l’email castellardiari@gmail.com

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/08/goigs-sant-joan-baptista.html

El sostre demogràfic del Pallars jussà  s’assolia al cens de 1857 amb 28.861 ànimes,  es tancava l’exercici 2024 amb 13.301 “ habitants de dret”, eufemisme que vol fer passar “ bou per bestia gossa “ , per raons diverses – algunes d’ordre fiscal –hi ha persones que s’empadronen en un lloc  on no viuen.

Que Sant Joan Baptista, que precedia al Messies, elevi a l’Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional, i el clam de la humanitat perquè s’instauri per arreu la democràcia, la llibertat, la justícia,.., i s’eradiquin les injustícies  

dijous, 13 de març del 2025

EL CEMENTIRI PARROQUIAL DEL SANTUARI DE LA MAREDEDÉU DE VILADORDIS. MANRESA, EL BAGES


Tornava del Forn Jorba, on periòdicament vaig a comprar el pa –  farina de fajol, sèsam en gra, llevat mare – , al·lèrgies i altres patologies ens obliguen a prescindir del pa de farina de blat. Anava bé de temps, i m’arribava fins al Santuari de la Salud de Viladordis, on deixava el vehicle, i creuava per damunt de l’autopista fins al fossar parroquial, que històricament havia estat al voltant de l'església, i que segon llegia al  segle XX va ser traslladat a la seva ubicació actual.


Trobava un amable senyor que em permetia accedir al fossar, que em recordava pels seus porxos els fossars de la Segarra, i  recollia imatges del interior


Feta la feina, i abans de tornar a reprendre el viatge de tornada a Castellar del Vallès,  m’arribava fins a l’església “ videre Maria “.

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2024/10/santuari-de-la-marededeu-de-la-salut.html

Els Goigs més recents els escrivia Mossèn Sebastià Codina Padrós ( Muntanyola, Osona, 1929 ), fill predilecte de Vacarisses,  que en elmón dels Goigs és una autoritat, i alhora un esser entranyable pels que han hem tingut , i tenim el goig de tractar-lo.


https://algunsgoigs.blogspot.com/2015/04/goigs-la-mare-de-deu-de-lautopista.html

Que la Marededéu elevi a l’Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional.

dimecres, 12 de març del 2025

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA DE MAS PALOU & SANTA MARIA D’ABELLA DE LA CONCA, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU. EL PALLARS JUSSÀ.

  

http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/A_2100/2130_SMMasPalou/SMMasPalou.htm


El Mas Palou  d’Abella de la Conca, serva restes de l'església de Santa Maria, actualment integrada en els edificis de la casa, però visible a través de la porta exterior adovellada, està integrada en els edificis que formen el Mas Palou, antigament anomenat Mas de Santa Maria, de manera que només es manifesta a l'exterior a través de la porta i d'un contrafort del mur de ponent. Tot i que ha rebut moltes transformacions, el seu origen, per l'aparell que se n'aprecia, és medieval, d'època romànica. És d'una sola nau, amb porta oberta a migdia

Ens agradarà, si existeixen, rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com , i si fos possible, imatges antigues de l’església, i de la imatge que s'hi venerava. 

https://algunsgoigs.blogspot.com/2011/09/oracio-sant-miquel.html

No en trobava informació a l’Enciclopèdia catalana

No ens cansarem de recordar que el  Concili d’Efes va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge Maria, «Mare de Déu» (Theotokos).   Es va  decretar l'excomunió per a tots els qui no s'atenguessin al acordat  en el mateix concili.

L’església catalana, i les esglésies Orientals,  es refereixen a Maria com “ Marededéu”.


L'església que passejava sota pal·li al sàtrapa Francisco Franco Bahamonde (El Ferrol,​ 4 de diciembre de 1892-Madrid, 20 de noviembre de 1975),  pel que fa a la denominació " correcta"  de la mare de Jesús,  es mantenia en allò tant tronat - i alhora tant propi d'aquest REINO - de  ‘sostenella y no enmendalla’.

El sostre demogràfic del Pallars jussà  s’assolia al cens de 1857 amb 28.861 ànimes,  es tancava l’exercici 2024 amb 13.301 “ habitants de dret”, eufemisme que vol fer passar “ bou per bestia gossa “ , per raons diverses – algunes d’ordre fiscal –hi ha persones que s’empadronen en un lloc  on no viuen.

El REINO DE ESPAÑA no té entre les seves prioritats el Patrimoni històric de Catalunya.

Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional. 

dimarts, 11 de març del 2025

ESGLÉSIA DEL MAS PALOU DE LA BARONIA DE RIALB, ADVOCADA A L’ARCÀNGEL SANT MIQUEL. LA NOGUERA.

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-miquel-del-mas-palou-la-baronia-de-rialb

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/25274

edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular lleugerament apuntat, sense absis diferenciat, per la qual cosa adopta una planta rectangular perfecta, només alterada per dos contraforts afegits tardanament a la façana sud, a causa probablement de les fissures que té la volta. A l’interior de l’església, adossades al mur nord, es conserven dues pilastres rectangulars, interrompudes a una certa alçada, com si corresponguessin a un primer projecte, de nau coberta amb volta reforçada per arcs torals, que no s’arribà a concloure. També podem considerar d’aquest primer projecte els vestigis de murs que resten a la façana de llevant i que semblen indicar l’arrencada d’un mur absidal, que tampoc no es devia acabar de realitzar.

Només hi ha dues finestres en tot l’edifici, una de rectangular i d’esqueixada recta, a la façana oest, i una altra d’una sola esqueixada, a la façana sud. En aquest mateix mur també s’obre la porta, resolta amb un arc de mig punt, de dovelles ben tallades. En la seva clau hi ha, tallada en baix relleu, la figura d’una torre.


 Fotografia Isidre Blanc

L’interior és totalment arrebossat i l’aparell és només visible a l’exterior, on els paraments són formats per carreus petits, ben tallats, sense polir, disposats en filades uniformes i regulars. Aquest tipus d’aparell evidencia les formes constructives del segle XII, ancorades en la tradició del segle XI, moment en què potser caldria situar el primer projecte, inacabat

 Ens agradarà, si existeixen, rebre un exemplar dels Goigs, i fotografies del interior de l'Església a l'email castellardiari@gmail.com 

 https://algunsgoigs.blogspot.com/2011/09/oracio-sant-miquel.html