Al segle XV, possiblement després de l’atac dels remençes i dels posterior saqueig i l'incendi, s'hi va afegir un palau tardo-gòtic, adossat a la part sud i est del recinte. Posteriorment encara s'hi van afegir unes torres rodones als tres cantons del recinte (el quart ja estava ocupat per la torre quadrada) i una quarta, semicircular, a la façana de llevant.
Entre els segles XVI i XVII s'hi va afegir un cos renaixentista, que porta l'escut dels Sessa. Ens ho acompanya amb una breu síntesis històrica :
S’esmenta el lloc per primera vegada en un precepte del rei Lotari l’any 969 , en el que el confirma a l'abat Sunyer de Sant Feliu de Guíxols les possessions que el monestir tenia a Colonico. Durant el segle XI el bisbe cedí els drets que tenia al lloc a la canònica gironina, fundada el 1019, i fa esment precís de l'església de Sant Martí de Calonge. D'altra banda l'abat de Sant Feliu donà el castell de Calonge en feu als Gausfred de Fenals.
A l'inici del segle XII s'apoderà del castell Oliver Bernat de Pals, amb altres propietats del cenobi de Sant Feliu (excomunicat, l'hagué de restituir i se n'anà a fer penitència a Terra Santa). En acabar el segle, el lloc havia passat al domini directe dels comtes reis, i el 1193 el canceller Ramon de Solius va retre homenatge a Alfons I pel castell de Calonge, determinat de Marítima, que tenia en feu.
Des del segle XIII la vila i el castell pertangueren als Cruïlles. Gastó de Cruïlles (mort el 1229) en fou el primer senyor (incorporà la vila a la seva baronia de Cruïlles) i el seu fill Gilabert, que participà activament en la conquesta de Mallorca, sembla que fundà el poble de Calonge de Mallorca (Santanyí). El 1347 Bernat d'Olzinelles, tresorer reial, vengué a Gilabert Dalmau de Cruïlles la jurisdicció civil i criminal del lloc (pertanyents de dret a la batllia de Palamós). Foren continuades les tensions entre els batlles de Palamós i els Cruïlles, que conservaren el castell, però no sempre les jurisdiccions de la vila (el 1371 passaren novament a la corona, que les vengué de nou als Cruïlles el 1393) fins que Alfons IV uní un altre cop Calonge de Mar a la corona (1437) i prometé als seus habitants de no alienar-la. Durant la guerra contra Joan II, Martí Guerau de Cruïlles i de Blanes, senyor de Calonge i Llagostera, fou partidari del rei en contra de la Generalitat (fou un dels defensors de la Força de Girona), però la població, contrària al rei, es revoltà i ajudà el comte de Pallars i el baró de Cruïlles en la captura de Martí Guerau, refugiat al campanar. Carles Antoni Setantí fou nomenat capità del castell de Calonge pel duc de Lorena i s'enfrontà als Vallmanya, batlles de sac del castell, partidaris de Joan II i de Martí Guerau. Per castigar la rebel•lió dels calongins Joan II els privà de llurs privilegis i creà la baronia de Calonge (1474), que donà a Martí Guerau, però aquest morí el mateix any i no arribà a prendre'n possessió.
L'any 1477 el castell va ser atacat i ocupat després pels remences i la vila fou sotmesa al saqueig i al foc.
El 1488 la baronia de Calonge fou conferida a Galceran de Requesens, creat també comte de Palamós. Passà al seu germà Lluís i el 1513 a la seva filla Elisabet, casada amb Ramon Folc de Cardona, duc de Sessa. Heretà comtat i baronia llur fill Ferran Folc de Cardona, casat amb Beatriu Fernández de Córdoba, hereva del Gran Capità. La baronia continuà en aquest llinatge fins a la segona meitat del segle XVIII, que per casament passà als Ossorio de Moscoco, que mantingueren la propietat material del castell fins a la fi del segle XIX.
El 1899 passa a ser propietat d'una família de Calonge, i s'utilitzava com a casino i teatre.
Ara és propietat de la Generalitat de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada