diumenge, 3 d’abril de 2011

ZAPATERO, SE VA DE’ ROSITAS’.

Us reprodueixo en llengua castellana el significat de l’expressió emprada en el títol : Según el Diccionario de Autoridades de (1726-1739), el término rosas “usado en plural y metafóricamente, vale lo que es apacible, gustoso y deleitable, como contrapuesto a lo penoso y trabajoso o molesto y sensible.” El diminutivo de rositas obedece a un matiz irónico que enfatiza la satisfacción del que se evade sin costo alguno de una situación en la que debería haber cargado con consecuencias molestas o trabajosas, o incluso con culpa. El Presidente diu que ja no es presentarà a la reelecció l’any 2.012, i ho diu desprès d’haver conduit durant el seu mandat , el país a la ruïna econòmica. Ell marxarà amb una pensió vitalícia de somni, i deixarà al darrera possiblement una llarga llista de difunts – provocats per l’allargament de les llistes d’espera en els serveis sanitaris -; un rebrot important de la corrupció activa i passiva, com a conseqüència de les retallades indiscriminades als treballadors públics; i la sensació generalitzada d’una gran part de la societat d’haver estat objecte d’una estafa monumental. Aquestes coses en un estat democràtic no haurien de succeir; quan algú l’encerta se li atorga alguna ‘ Gran Cruz’, i quan – com en aquesta ocasió malgrat els advertiments de tothom - arrossega en la seva errada tot un país, sinó la crucifixió – que personalment trobo excessiva- , es comprensible com a mínim que respongui davant dels tribunals de justícia. Hi ha sens dubte més culpables en aquesta història, i si calia fer els ulls grossos en el període de transició des del feixisme, ara cal justament demanar el màxim rigor a tothom. Ni el Presidente, en una democràcia està per damunt de la llei. Allò dels que estaven ‘ legibus solutus’ o que no estan subjectes a la llei, és cosa dels règims absoluts, i no pas de les democràcies i/o democracioles com la sorgida l’any 1.978. El poble, espera que es faci justícia.