dissabte, 30 d’abril de 2011

SANT ANDREU DE LLAVANERES, ESGLESIA ANTIGA. EL MARESME.

Anàvem el Joan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés per les terres del Maresme, en aquesta ocasió teníem un doble objectiu :




El primer ens portava a Sant Andreu de Llavaneres, creuàvem tota la vila per arribar fins dalt del turó, on dins del clos de cementiri municipal trobem una notable església d'estil gòtic tardà, amb una bonica portalada, i un campanar de planta quadrada; l’edifici és d'una sola nau i presenta una austera façana de pedra. Està situat sobre el temple primitiu del que es van aprofitar tots els materials.



El primer document en el apareix el topònim Llavaneres és de l'any 968; un segon document, del 989, l’esmenta en ocasió de fitxar els límits de la parròquia de Mata diu: " ... de Oriente in ipso terminio de labandarias, de meridie in undas maris, de occiduo in arenio de valledex, de circio in terminio de durios...".

El nom de lloc ‘ depressió per on davalla l’aigua’ fa referència a la peculiar orografia, en tesis que juntament amb Manuel Bafarull Terrades, recullen altres estudiosos, i que ens sembla del tot lògica.

L' edifici que veiem al cementiri, va aixecar-se any pel prestigiós mestre de cases Pere Blai (pare del constructor de la façana del Palau de la Generalitat), que l’any 1561 firmava un contracte amb el batlle i representants de la parròquia, en el que es posava com a condició que aquesta obra fos de la mateixa forma i manera que l'església de Sant Martí d'Arenys, donada com a model.



Hom pensa que en aquella època, la torre - campanar devia exercir funcions de guaita i bada, aquesta tesis sembla molt versemblant atès que les ràtzies pirates eren habituals.

L'any 1574, el bisbe de Barcelona concedia llicència per a la benedicció del nou temple. Desprès d'inaugurat el nou temple, el 1582 s'inicia la construcció d'un formidable retaule per l'escultor Gaspar Huguet. Les pintures són obra del pintor italià Joan Baptista Toscano i es poden considerar entre les millors composicions del manierisme tardà existent a Catalunya. El retaule quedà llest el 1611.
Fins l’any 1836 fou el temple parroquial de la població.

Recollíem imatges de l’indret, i seguint les indicacions de la pàgina web de l’Ajuntament, baixàvem cap al centre urbà per la riera de la Vall, la informació municipal diu literalment ‘En aquest veral podem veure la cova hallstàttica de la Pedra del Llop’.

No trobàvem ningú que ens en dones raó. Com a fet anecdòtic una molt amable veïna, va fer un parell de trucades telefòniques per esbrinar-ho, que no van obtenir cap resultat.

De la nostra recerca en relació al mot ‘hallstàtica’ trobem :

Edat de ferro o de Hallstatt

L’anomenada civilització de Hallstatt es desenvolupa entre els anys 1.000 a 650 a.C

Es pot parlar d’una ‘ cultura hallstàttica’, però l’expressió ‘cova hallstàtica de la Pedra del Llop’ que s’empra en la pàgina de l’ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres és totalment incorrecta i àdhuc inapropiada.

Esperem rebre indicacions per arribar-hi en una propera ocasió, des de l’Oficina d’informació Turística Municipal ,o de qualsevol entitat o persona que ens en pugui donar raó, a l’e.mail coneixercatalunya@gmail.com