RACONS I REFLEXIONS : SALELLES. BAGES

M’aturava a Salelles, anàvem l’Antoni Ibáñez Olivares i l’Antonio Mora Vergés, tenia un especial interès en ensenyar-li el petit nucli de cases, més o menys agrupades prop de la seva església de Sant Sadurní, seu d’una petita parròquia rural, que fou el centre d’un antic territori autònom que entre l’any 1833 i 1840 es va fusionar amb la veïna demarcació de Sant Salvador de Guardiola.

Ocupa la part nord-est del municipi, i termeneja amb Rajadell, Manresa, Castellfollit del Boix i amb Sant Salvador de Guardiola amb tot el seu sector Sud i sud-oest.

Es troba en un terreny planer d’una alçada mitja de 290m., amb petits turons que passen de poc de 350 metres d’alçada. El lloc de Salelles és esmentat des del 961 en la vella documentació de Sant Benet de Bages. El primer comentari és d'un document de Vallformosa que el cita com a referència de la seva delimitació. Torna a ésser esmentat en un document del 27 de febrer del 970 en el que Galvigis i la seva esposa Glorícia venen al levità Flocari unes terres a Rajadell i una vinya amb terra que tenien al lloc dit Salelles. De nou, el 29 de febrer del 989, Guitart dona a Sant Benet de Bages unes mojades de terra en territori de Manresa al lloc dit Salelles.

La resta dels documents del segle XI i següents ja parlen de Salelles com un lloc unit a Manresa en l’aspecte religiós i com a quadra civil autònoma en l’aspecte civil. El lloc de Salelles era de domini reial, o sigui, que era el veguer del Bages el que hi tenia l’exercici de la jurisdicció plena, però també hi havia al lloc un batlle i un parell de jurats que tenien la jurisdicció civil immediata. Això que constava certament als anys 1515 i 1553 va perdurar fins a principis del segle XIX.

El diccionari geogràfic de Pascual Madoz, imprès a Madrid el 1849, fet poc després de la seva fusió amb Guardiola, diu parlant de Salelles (Volum XIII, pàgina 694) “Está situado en un llano a mano izquierda de un arroyuelo, con buena ventilación y clima templado y saludable. El terreno es de mediana calidad y lo cruzan varios caminos locales. Produce trigo y otros cereales, legumbres y patatas. Población 7 vecinos y 42 almas. Capital productivo 560 mil reales; impositivo 14 mil reales.”

Recollia dues imatges carregades de simbolisme :

Aprofitant la llum del mati , un carreró cobert en el que sojornen dos carros; al fons la llum.



Del petit cementiri, situat avui quasi a tocar del polígon industrial, el rètol que damunt la porta crida als vianants a la reflexió i la pregaria.

Hores més tard, en el camí de tornada al nostre Vallès, amb les pupil·les plenes d’imatges del Bages, mentre conduïa , sento la veu de l’Antoni que està assegut al meu costat; m’ agradat molt Salelles !.