dijous, 21 d’abril de 2011

SANT PERE DE TALTEÜLL. LA SEGARRA INFINITA

La procedència del topònim de la frase tal te vull ( així et vull), és la tesis que defensa el filòleg Joan Coromines 'el mestre' , segons el qual el topònim Talteüll a l’igual del de Taltavull sembla que respon a l’etimologia de caient popular ‘tal te vull’, ‘així et vull’.

Taltevull apareix esmentat per primera vegada l’any 1012, en el testament de Bernat I de Besalú, el Tallaferro pel qual, entre altres possessions, deixa el castell de Taltavull, en el Rosselló, al seu fill Guillem.

Hom pensa que possiblement foren castlans del primitiu castell recuperat als sarrains, persones procedents d’aquell indret del nord-oest del Rosselló, al massís de les Corberes.

L’antic poble de Talteüll, al NE de Massoteres, s’alça a 481 m d’altitud, en un airós tossal prop de la riba esquerra del Llobregós, que domina tot el terme. En el punt més alt es dreça part del vell castell de Talteüll, del qual encara resta una torre rodona i trossos de mur. El castell de Talteüll és esmentat des del 1014 (segons Balari) amb la forma Taltevul (apareix el 1093 sota la forma Talem te volo, que dóna l’etimologia del topònim, i el 1099, en l’acta de consagració de l’església de Guissona, com a Taltavel).

Sant Pere de Talteüll, consagrada com església parroquial el 1077 pel legat pontifici, el bisbe Amat d’Oloron, la trobem a la part inferior de la carenada on hi ha les restes del castell.



Es un edifici de dues naus amb volta de canó, amb dos absis, un més gran que l’altre, ambdós ornats amb arcuacions. A l’indret on correspondria el tercer absis hi ha la porta adovellada d’entrada que dóna a una mena d’atri o entrada a la nau principal. Fou reformada al segle XIV.



Al costat de l’edifici hi ha una torre amb una finestra ogival, que té al damunt un campanar d’espadanya més modern. Al darrera de forma esglaonada es troba el cementeri; el conjunt per la seva situació, i el seu valor arquitectònic és molt notable des del punt de vista artístic i ambiental.



El Tomàs – sota el paraigües- recollirà imatges de l’indret.

L’església de Talteüll depenia des de la fi del segle XI del monestir (després bisbat) de Solsona, que també era propietari feudal de l’Espona Jussana.

A la fi del segle XIX el bisbe de Solsona traslladà la parròquia a Massoteres, i Talteüll n’esdevingué sufragània.

Massoteres, és avui cap del terme, històricament havia format part de la demarcació del castell de Talteüll, i eclesiàsticament depengué inicialment de la parròquia de Sant Pere.

El castell de Talteüll era a l’inici del segle XIII de Galceran de Pinós el Vell, passà al seu fill Galceran de Pinós el Jove, i continuà sota el domini d’aquest poderós llinatge (amb Massoteres, Palou i Camp-real i també Cornudella) fins el 1377, quan Arnau (III) d’Erill i de Pallars el comprà a Pere Galceran de Pinós.
Al segle XV havia passat en poder dels Camporrells (el 1487 Pere Ramon de Camporrells era senyor de Biosca, Talteüll, Palou, Cornudella i Camp-real) i continuà sota domini senyorial fins a la fi de l’Antic Règim (el 1830 aquests pobles eren de Felip de Bujons i Martí).

Costa d’entendre tanta desolació, que certament no s’explica únicament per raons jurídiques, politiques i/o fiscals [ lleis de desamortització; manca d’inversió pública en el manteniment del patrimoni històric i cultural de Catalunya , en el període previ, en el feixisme i fins a dia d’avui; depredació de l’esforç de treball per la via de l’espoli fiscal ].

Des del turó de Sant Pere de Talteüll, reiterem per la intercessió del Vicari de Crist la nostra pregaria ; Senyor allibera el teu poble !