VALL DE CABÓ (ALT URGELL)

Rebia una nova crònica del Miquel Pujol Mur , en aquesta ocasió en companyia de la Rosa, anaven fins a la vall de Cabó; ens diu en relació al topònim que sembla procedir del llatí caput aquis, caput aquae ‘ començament de l’aigua’; clarament descriptiu ja que és el riu Cabó , que desguassa al Segre el que dona nom a l’indret. I, ens continua explicant :

Havíem preguntat on parava la dita vall a nombroses persones i ningú ho sabia exactament; encuriosits maldaven per aclarir-ho ; les clàssiques consultes via internet van donar com a resultat esbrinar que la carretera surt del poble d’Organyà. Així després de visitar aquest població vam continuar la ruta per conèixer la vall de Cabó, teníem interès també en fotografiar algun dels 7 dolmens que hi estan situats.

Per una carretera estreta i asfaltada arribàvem fins al poble de Cabó. Havíem deixat enrere dues petites poblacions com Pujal i el Vilar.

Una vall ampla, bonica i tancada a l’oest per la serra del Boumort, al nord el Solà i al sud per la serra de Sant Joan. Com una de les nostres aficions es caminar vam aprofitar per deixar el cotxe en un voral i pujar força estona per la pista de terra i amb alguna raconada amb neu. Què formós es gaudir de la natura i notar el passar d’un lleuger airet fresc de muntanya, però sense arribar a sentir fred.
Econòmicament la vall està dedicada a la ramaderia.

SANT SERNI DE CABÓ



Església d’estructura complexa a causa del afegits que ha sofert el primitiu edifici romànic en el transcurs dels segles.

El temple presenta una nau orientada al nord, coberta amb volta de canó i capçada amb dos absis semicirculars. Un campanar d’espadanya de dos ulls corona el cimbori. Va ser construïda en el segle XI i molt reformada en els segles XVII o XVIII.

DOLMENS



Seguint l’anomena’t camí del bosc es troben els set dolmens. L’existència d’aquests monuments megalítics ens demostra que des de temps prehistòrics la vall de Cabó era habitada. No és d’estranyar, donada la riquesa natural de la vall.



CABOET.

Els Caboet eren el senyors feudals que ocupaven la vall de Caboet, ara actualment Cabó. També controlaven les valls i la vall de Sant Joan ( fronterera amb Andorra).

També van ser infeudataris de les valls d’Andorra al ser-los demanada ajuda i protecció pels bisbes d’Urgell. La filla d’Arnalda o Arnaua de Caboet i Arnau de Castellbó, Ermessenda, va casar-se amb Roger Bernat II de Foix, unint-se així les cases de Caboet, Castellbó i Foix.

Per la festa major s’escenifica l’obra de caire històric “Arnaldeta de Caboet” d’Esteve Albert.

Miquel Pujol Mur