Documentat l’edifici preromànic, que possiblement fou la primera església d’ Òrrius; l’any1514 consten unes obres d’ampliació consistents en afegir una capella lateral orientada al nord enfront de la porta d'entrada. Coneixem que aquestes obres d'ampliació van ser adjudicades al mestre de cases Pere Tremolet, segons consta en l'acta de la reunió dels obrers i parroquians de Sant Andreu d'Òrrius, datada el 15 de juliol de 1514, per tal de pagar-li la quantitat de 40 lliures i 4 quarteres de forment que li havien de satisfer per la construcció d'una capella en el temple d'aquella parròquia.
Aquesta primitiva capella devia ser insuficient, ja que el desembre de 1567 es va contractar el mestre de cases Joan Salvador per obrar l'església parroquial. El gener de 1568 es van reunir catorze homes, tots residents a Orrius, per tal de fer-se prestar 58 lliures per pagar les obres de l'església, segons l'acord signat feia un mes.
L'any 1570, el visitador diocesà va donar llicència per a l'engrandiment de l'església, petició feta pels parroquians d'Òrrius un any anterior.
L'edifici preromànic d'una sola nau i amb un absis rectangular, serà l'única part conservada de l’anterior edifici que va ser integrada en el nou edifici gòtic com a capella, sota l'advocació del Roser .
En la clau de volta del cor, hi figura la data d'acabament de les obres, l'any 1571, amb una inscripció que diu «Baltasar Femadas, Cendic de Orius y Antic Basa Y iaume Femadas Obrers».
L'església parroquial de Sant Andreu d'Òrrius és d'una sola nau, coberta amb una volta de creueria de tres trams. A les claus de volta es troben representades les imatges de sant Andreu a l'absis, l'escut de Catalunya en el tram central i l'escut de la vila al cor. A la capçalera, els nervis radials ramificats des de la clau de volta, descansen en un permòdol decorat amb testes humanes.
A la nau central, hi ha adossades dues capelles laterals que dibuixen en planta un creuer, i que estan cobertes amb volta de creueria. La capella de la dreta presenta una imatge de sant Sebastià a la clau de volta. En les impostes dels dos arcs, hi figuren les representacions dels símbols dels quatre evangelistes. Als peus de l'església s'alça un cor amb una clau de volta que representa el Sant Pare, amb la inscripció mencionada de final d'obres.
Els meus amfitrions em fèiem observar el peculiar sostre de la sagristia, on em cridava l’atenció la porta ferrada – sens dubte inicialment projectada per anar al carrer - , qui sap si reaprofitada del temple anterior, el de 1.514 ?.
Feta la feina, sota el rellotge de sol que llueix a la façana de la casa rectoral, m’acomiadava amb la intima sensació que el topònim Òrrius, deriva del llatí riu d’or , atès el ‘ bon cor’ , o ‘cor d’or’, si us agrada més dels seus veïns.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada