diumenge, 10 d’abril de 2011

SANTA EULÀRIA DELS QUADRELLS. LA MOLSOSA. EL SOLSONÈS

Estàvem al límit de les terres del Bisbat del Vic, dins ja de la província de Lleida; feia estona que el Joan Escoda Prats i l’Antonio Mora Vergés, no veiem altra cosa que pinedes, la fusta ennegrida que s’acumula per arreu, és un senyal evident de que per aquests verals es pati un gran incendi, el comentari sobre l’abandó i la deixadesa, quan parlem de les terres ‘ del forat negre ‘ sembla pura retòrica. No puc evitar pensar que tot aquest ‘combustible’ s’ha deixar aquí expressament per alimentar el proper gran foc. En aquest país d’això de ‘guardar-nos feina’ tothom en sap molt.

El rètol indicador, Capella de Santa Eulària dels Quadrells, ens anima un xic, quan al topònim sembla fer referència al mot quadra, com districte especial i/o particular dins l’àmbit d’un castell termenal.

Alguna dada d’interès :

La primera notícia de l’existència de la capella de Santa Eulàlia/ Eulària i del lloc dels Quadrells és de l’any 1.088, quan Guillem Bernat, féu donació a Santa María de Solsona de diversos béns que es trobaven dins dels termes de La Molsosa i dels Quadrells, entre els quals hi havia Santa Eulàlia.

Ens expliquen que s’hi manté el culte, de forma esporàdica, concretament el dia de la Patrona i el de la festa major que es l’últim diumenge d’agost.



Arquitectònicament l’església està resolta en una volta d’arc de mig punt reforçada per uns arcs torals.


La porta s’obre al capdavall del mur sud, on també hi ha dues finestres d’una sola esqueixada.


L’aparell es fet amb carreus de mides mitjanes, alguns més voluminosos que altres, col•locats en filades horitzontals. L’absis amb forma de semicercle no mostra cap element decoratiu.

L’antena de televisió, suportada – imagino que a contracor – pel petit campanar d’espadanya, és una mostra eloqüent de la tasca que exerceixen dissortadament els medis audiovisuals, la de substituir el culte a les imatges dels sants – en aquest cas – Santa Eulària, per l’adoració de la ‘pantalla’, gran o petita; venuda molt hàbilment com un autèntic mirall de la realitat, quan no és altra cosa – en la majoria de casos - que una eina perversa d’adoctrinament en mans del maligne.
El Joan Escoda Prats, per criteris bàsicament estètics, no recull imatges d’aquesta esglesiola. Certament Santa Eulària no està en el millor dels entorns possibles.
http://goigsdelignasi.jimdo.com/el-solsonés/quadrells-la-molsosa/ en aquest enllaç podreu veure i llegir els Goigs a Llaor de Santa Eulària dels Quadrells.