dimecres, 27 d’abril de 2011

SANT ISCLE I SANTA VICTORIA DE TOLOSA. Avui Castellar del Vallès

En la tasca de documentar mínimament la història de la romànica de Sant Pere Apòstol, del terme de Castellar del Vallès, Vallès Occidental, em sorprenia la signatura d’un acord pel que fa a les celebracions litúrgiques a l’església de Sant Iscle i Santa Victoria, amb plena autorització d’Anton Meca i de Cardona, segon Marques de Ciutadilla, Senyor jurisdiccional de la parròquia i terme de Castellar, i tinent Coronel de la Guardia Reial Catalana fins l’any 1.712; que entre d’altres qüestions recollia :

1.Que los feligresos de Tolosa à sus costas fessen compondrer la capella ab tota la capacitat possible, per poder estahi decentment los faels.

2.Que dits feligresos haguessen de senyalar terrenio per fer dita Iglesia capàs, cementiri, casa y hort ab aygua per regar dos vegades la semmana per si en lo successiu se mudàs la parroquial.

7. Quel párroco sols s’obligava à celebrar ó fer celebrar la Missa , y que acabada pogués repressar à la parroquial, puig son ánimo è intenció era de que tots los Sagraments se administrassen en dita parroquial.

Em planteja la lectura d’aquest text, algunes preguntes d’interès :

Únicament gaudia de privilegis fins aquella data l’església de Sant Pere Apòstol ?

Es va dur a terme una ampliació de l’església de Sant Iscle i Santa Victoria, prèviament al trasllat de Sant Esteve de Castellar, que ja es contemplava com a possible i/o necessari ?

Podem suposar l’existència d’un cementiri pel rodal de Sant Pere Apòstol, que deixarà les seves funcions en favor del de Sant Iscle i Santa Victoria ?.

Sant Iscle i Santa Victoria deixarà d’existir en edificar-se al seu damunt l’any 1.773, una església d’estil barroc que acollirà la nova seu d ela Parròquia de Sant Esteve de Castellar.




Explicació possible de culte de Sant Iscle i santa Victòria a Catalunya.



Iscle i Victòria eren dos joves germans, nascuts a Còrdova, que foren decapitats a conseqüència de la seva fe a principis del segle IV.


La festa se celebrava el 17 de novembre.




Us deixo uns Goigs manllevats a http://bibliogoigs.blogspot.com/2010/11/goigs-de-sant-iscle-i-santa-victoria-la.html


Sabem que els segles XVI i XVII, molts màrtirs espanyols, com els esmentats Iscle i Victòria, o les santes Justa i Rufina, molt venerades tant a Catalunya com al Rosselló, entren dins del santoral català.


Avui malgrat la secularització creixent de la ciutadania, trobem per arreu a Catalunya, advocacions marianes com, la Fuentsanta, la Macarena, el Rocío,... a la pregunta respecte de la forma en que s’han fet presents la resposta és senzilla; les portaven – i les portaran sempre dins del cor - els que varen venir fins les nostres terres a la recerca d’una il•lusió, la de tenir una vida millor.


Us faig doncs la pregunta, però us estalvio la resposta.


Com van arribar doncs a casa nostra Sant Iscle i santa Victòria, o les santes Justa i Rufina ?.

Cap comentari: