Hi ha dades de la seva existència d’ençà de l’any 945, i hom pensa que fou el creixement econòmic -com en molts altres llocs – el que va fer necessari aixecar un nou temple parroquial.
Hi ha un interessant treball sobre la Cellera d’aquesta església : Aymar, Jaume. «La cellera de Sant Martí de Calonge i la consagració del 1423». Estudis del Baix Empordà, 20 (2001), p. 49-64.
Sagreres i celleres són els dos noms amb què es coneixen a la Catalunya Vella els nuclis de poblament concentrat nascuts al voltant d’esglésies a partir del segle XI. A diferència de les sagreres, que compten amb una llarga tradició historiogràfica al seu darrere, les celleres medievals han estat força menys estudiades, amb algunes excepcions rellevants.
Diversos factors han contribuït al tractament diferenciat de sagreres i celleres per part dels medievalistes. El primer factor és d’ordre conceptual: en els diccionaris actuals, la paraula sagrera encara conserva el seu significat originari de «terreny sagrat, posat sota la protecció i immunitat eclesiàstica, que envoltava les esglésies consagrades»; a més, el nom s’ha convertit en un topònim que designa uns nuclis dels municipis de Santa Eulàlia de Ronçana, les Franqueses del Vallès i de Palau-solità i Plegamans i també un barri de la ciutat de Barcelona.
En canvi, la paraula cellera ha desaparegut de la llengua que avui es parla o, almenys, dels diccionaris actuals i només es conserva fossilitzada en tres topònims majors de Catalunya: el municipi de la Cellera de Ter, el barri de la Cellera de Mieres i el veïnat de la Cellera d’Amont a Serinyà. Tanmateix, fa més de cent anys Balari i Jovany ja havia definit encertadament què era una cellera: ‘un conjunt de cellers instal•lats al damunt de l’espai sagrat que envoltava un temple eclesiàstic’; no ha estat però, fins a la publicació de la tesi d’Aymat Catafau sobre les celleres rosselloneses que aquestes entitats de població han pres un relleu historiogràfic propi.
http://www.raco.cat/index.php/QuadernsSelva/article/viewFile/151129/307239
L’actual edifici del segle XVIII, té una nau molt espaiosa amb capelles laterals comunicades i capçalera poligonal.
La portalada rectangular de la façana és decorada amb columnes laterals i un relleu amb la figura de sant Martí donant la capa al pobre; la torre campanar és de planta quadrada; com quasi per arreu, pensem que va exercir funcions de guaita i bada, per ‘especialitzar-se’ finalment en la tasca de cridar i donar avisos a la població, que tradicionalment feien els campanars.
Ens expliquen de l'interior que hi havia als murs pintures de caire molt popular del mateix segle XVIII, però com el retaule de l'altar major foren cremades i/lo destruïdes en els dies foscos de 1936; destaca la capella del Roser, feta posteriorment.
S’han fet alguns treballs d’excavació, en els que s’han trobat restes romàniques, que vindrien a demostrar que l'antic temple era de tres naus, transsepte i tres absis, i de dimensions notables , fet en una etapa avançada – no precisada però - dins l'estil romànic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada