L'any 1113 es fa la consagració de l'església, i se atorga la categoria de temple parroquial .
Es citada en documents del segles XII i XIII com a possessió del Monestir de Sant Pere de Rodes.
Va ser assolada per corsaris àrabs el 1330. L'any 1336 hi ha la concessió d'una notaria per part de l'abat Ramon de Sant Pere de Rodes a Bartomeu Peric amb la condició que resideixi al poble de la Santa Creu.
El 1455 hi ha tres capellans.
El 1517 apareix per primera vegada l'advocació de Santa Helena.
L'any 1572 l'església ja no és parroquial sinó sufragània de Sant Esteve de Mata de la Selva de Mar; els monjos de Sant Pere es resisteixen a acceptar-ho fins al punt que està documentat que l'abat Pere-Joan Desgüell en la seva obstinació de fer renéixer el poble obliga als veïns de Selva de Mar i de la Vall a oir missa, rebre els sagraments i ser enterrats a Santa Helena; els monjos ho acabaran acceptant finalment – a la força et pengen - l’any 1593, en un context en que hi han fortes pressions contra els ordres monàstics.
Santa Creu de Rodes, fou habitat fins a mitjans segle XVIII.
El 1820, encara va ser enterrat a l'església de la Santa Creu i de Santas Helena, l'abat de Sant Pere de rodes, Josep de Viladecans.
Fins al 1880 hi ha constància de la celebració d’aplecs populars a l'església. A partir d'aquell any l'església resta sense culte.
A principis del segle XX, el temple va patir tota mena de profanacions i espolis , fins a l’extrem que va ser arrencada la porta principal.
L’església va ser excavada i estudiada l’any 1989 i 1991, es va consolidar l’any 1992, el l’any 1995 se’n va fer la restauració.
Pel que fa l’edifici – molt singular i extremadament bonic - , hom pensa que estem davant d’un temple preromànic, dels segles IX o X, els fragments encara visibles d’opus spicatum , ens confirmen l'antiguitat de la construcció.
Consten rehabilitacions, i àdhuc ampliacions als segles XII i XIII.
És una edificació d’una sola nau amb creuer de braços destacats en forma de creu llatina i un absis trapezial. Són típicament preromànics els arcs de ferradura de les finestres originals que es conserven, fets amb petites pedres i terrissa. El campanar d'espadanya que destaca del conjunt per la seva particular fesomia, és d'època posterior.
El consell de sempre, feu un forat a l’agenda per conèixer el país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada