En aquesta ocasió retornàvem únicament nosaltres dos, i ho fèiem des de Sant Quirze de Safaja, això ens permetia una extraordinària visió d’aquest Castell des dels penya-segats que s’alcen damunt l’església parroquial de Sant Martí.
Del lloc trobem a l’enciclopèdia de Barcelona :
Dit inicialment castell de Sant Esteve, està situat al damunt mateix de la parròquia de Sant Martí, al sector més septentrional del municipi.
Es troba en un cim, de 855 metres d'altitud, que es desprèn de la serra o costa de Sant Martí i s'aixeca uns 200 m de la seva base.
Malgrat el deteriorament, conserva encara bons panys de murs emmerletats, amb la porta d'entrada adovellada, la capella de Santa Maria i de Sant Esteve.
El castell és format per dues plantes: la baixa o jussana, on hi ha les restes de l'antiga casa senyorial, del monestir canonical , i els murs d’altres dependències, i l'alta o sobirana, dalt un penyal –inaccessible - que s'aixeca al centre del recinte, on hi ha una cambra amb una volta de pedra, restes de murs i la base d'una torre.
Una part d'aquestes edificacions és del segle XIII, però la major part de l'obra fou construïda entre el 1465 i el 1466, quan s'aparellà el castell com a residència del conestable Pere de Portugal o Pere IV, elegit rei enfront de Joan II.
L’edifici ha patit tota mena d’estralls; la guerra dels Remences i altres de posteriors, fins a la carlina del 1833 al 1840 – a nivell estrictament català -; en l’ampit internacional fou enderrocat per les forces de Felip V, desprès de l’ocupació ‘manu militari’ , de Catalunya que encara perdura; tot plegat ha suposat al llarg dels segles una contant successió d'ocupacions , reformes, i reparacions del castell, que l’han deixat en l’estat miserable en que ara es troba.
Els senyors de Centelles deixaren de residir-hi d'una manera habitual a mitjan segle XV, i es traslladaren a la vila de Centelles, on bastiren el seu palau.
El castell continuà habitat pels beneficiats i guardians fins al segle XVI; més tard hi hagué només els ermitans o guardians de la capella. Aquesta fou abandonada definitivament cap al 1888, quan l'antiga imatge de Santa Maria del Castell fou traslladada a la parròquia de Sant Martí, on el duc de Solferino i comte del Castell de Centelles, Manuel de Llanza i Pignatelli d'Aragó, féu construir una capella entre el 1895 i el 1897, adossada a l'església de Sant Martí, amb una cripta a sota, on encara són enterrats els hereus de l'antiga família dels Centelles.
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2008/10/castell-de-sant-mart-i-santa-maria-de.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/05/santa-maria-del-mas-blanc-sant-marti-de.html
Aquest espai que limita les terres de l’altiplà Moianès, amb les terres baixes del Vallès, i les darreres gorgues del Congost en el seu camí cap a la mediterrània, exerceix una tal fascinació sobre els que fem el coneixercatalunya.blogspot.com , que ens obliga a tornar-hi una vegada i altra.
Quan deixàvem rere nostra la mola gegantina del Castell de Centelles, malgrat l’agradable sensació d’haver saldat un deute, ens sobrevenia a la Irene i a mi, l’enyorança d’aquest privilegiat mirador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada