SANT QUIRZE DE SAFAJA, I/O DE MARIUS TORRES I PERENYA.

Tornàvem la Irene Tironi Laporte i l’Antonio Mora Vergés, de la nostra visita al Castell ‘roquer’ de Sant Martí de Centelles, enderrocat per les forces de Felip V ; li devia aquesta sortida a la Irene, ‘Senyora del Castell’, des d’una llunyana sortida.

Ens aturàvem al petit fossar de Sant Quirze Safaja, per retre el nostre particular homenatge al Màrius Torres i Perenya.



El nostrat poeta, neix a la ciutat de Lleida, el 30 d'agost de l'any 1910. El seu pare, Humbert Torres, metge de professió, ocupa els càrrecs d'alcalde de Lleida, vicepresident del Parlament de Catalunya i diputat del Parlament espanyol.

Màrius Torres estudia el batxillerat al Liceu Escolar de Lleida del 1920 al 1926. Després, es llicencia en Medicina per la Universitat de Barcelona, seguint la tradició familiar.

L'any 1933, durant el viatge de fi de carrera, té l'oportunitat de visitar les ciutats de Florència, Gènova i París. A la tornada continua estudiant medicina i s'especialitza en la investigació i tractament de les malalties de l'aparell digestiu. Durant l'etapa d'estudiant escriu la seva primera i única comèdia, amb el títol Un fantasma com n'hi ha pocs, que els seus cosins presenten entre els anys 1933 i 1936 al certàmen literari Ignasi Iglésias, sense fortuna.

>La seva vida dóna un tomb decisiu l'any 1935, quan contreu una infecció gripal que es complica greument. Cap a finals d'any ha d'ingressar al sanatori antituberculós de Puigdolena (Vallès Oriental), on pràcticament passarà la resta de la seva vida.

Allí rep sovint la visita de l'escriptor Joan Sales —amb qui es carteja del 1936 al 1941—, i entre ambdós es crea una amistat basada, sobretot, en aspectes literaris i intel•lectuals. Al sanatori també coneix Mercè Figueres — la Mahalta dels seus poemes—, una noia amb qui comparteix lectures, passejos i converses.

Durant els primers anys de la Guerra Civil escriu per a la revista L'Ideal de Lleida amb el pseudònim "Gregori Sastre". Al sanatori, es distreu escrivint un diari, inicialment adreçat al seu germà, on anota les seves impressions i sentiments sobre la Guerra Civil, i més tard, amb comentaris diversos de caire artístic, musical i literari.

També s'interessa per matèries tant diverses com medicina, grafologia i filosofia, llegeix clàssics com Molière, Baudelaire, Verlaine i els trobadors medievals, i tradueix de l'anglès poemes de Milton i Shelley, i del francès de Valéry, Du Bellay i Ronsard. Però sobretot, escriu poesia.

El 1940 el seu estat de salut empitjora i ha de romandre enllitat. Al cap d'un parell d'anys es trasllada al Mas Blanc, a prop del sanatori, i inicia estudis d'harmonia amb l'objectiu de musicar alguns dels seus poemes. Aquest projecte es veu frustrat per la seva mort a l'edat de trenta anys, el 29 de desembre de 1942, a Puigdolena. Les seves despulles resten al cementiri de Sant Quirze Safaja.



PARAULES DE LA MORT

Tu, jove moribund que ara m’has dit Amarga,
amargs són els teus llavis per comprendre el meu gust!
Si em trobessis al fons d’una vida més llarga,
quan em diries Dolça també fóres injust.

El meu sabor és fet de milions de vides
que ha apagat el meu bes, obscur en la fredor:
astres, ànimes, déus. I ara que ets tu que em crides,
seré un instant amarga de la teva amargor...

Gran ocell de silenci, indiferent i muda
germana de la Nit, sobre la carn vençuda
el meu vol és profund i pàl•lid, però breu.

Calmo, amb dits de repòs, la seva última alarma;
però, més que l’angúnia, m’allunya d’aturar-me
la llum d’alba de l’àngel que ve darrera meu.

14 agost 1938

Sempre tindrem un dubte; el feixisme va fer tot el que calia per evitar la mort del Màrius Torres i Perenya, i de tots els catalans malats com ell ?

Aquesta ‘democraciola’ , per mor de ‘quadrar els comptes’ ens deixarà un nou reguitzell de morts evitables ?.

Dins de l’horari previst – la puntualitat és una virtut catalana, manllevada pels anglesos, en aquells dies en que ens varen bescanviar per un rocam estèril poblat de mones - , m’acomiadava de la Irene Tironi .

D’uns, els enderrocadors del nostre patrimoni històric, i dels altres, els traïdors que es bescanviàvem per Gibraltar, ja se’n ocuparà el bon Déu, ja que seva és la venjança !