dimecres, 6 d’abril de 2011

SANTA MARIA DEL PRIORAT. CASTELLFOLLIT DE RIUBREGÓS.

Plovia intensament quan entravem el Tomàs Irigaray Lopez i l’Antonio Mora Vergés, al descampat que precedeix el cementiri de Castellfollit de Riubregós, i el conjunt monumental annex de l’antic Priorat de Santa Maria.




El lloc pertany avui a la comarca de l'Anoia, creada l’ any 1936 per la Generalitat de Catalunya , desdibuixant els límits històrics i naturals de les demarcacions originàries de la Segarra i la Conca d’ Òdena. Històricament Castellfollit pertanyia a la primera.


L’església va ser consagrada el 1082 pel bisbe d'Urgell. No consta que tingués comunitat fins després del 1093, quan l'església fou cedida, amb una important dotació al monestir de Sant Benet de Bages, que hi estableix un priorat , que segons les cròniques va adquirir gran prosperitat durant el segle XIII, època en la qual va rebre nombroses donacions, iniciant-se la seva decadència cap al segle XV, quan la comunitat que fou sempre força reduïda, deixa pràcticament d’existir l’any 1.593. En aquella data es produeix la unió de Sant Benet de Bages amb Montserrat, això fa que malgrat la reedificació de la casa monacal l’any 1.740, i el manteniment formal del Priorat fins a l'exclaustració de 1835, el lloc sigui pràcticament una granja o heretat del monestir Montserratí.


Santa Maria del Priorat , massa allunyada de la població, perd la condició de parròquia al segle XVII, en benefici de l'església de la Mare de Déu del Roser.


És un edifici romànic, molt restaurat , de planta de creu llatina, amb la capçalera o absis quadrat i amb els paraments ornats exteriorment de lesenes i arcuacions cegues. Al punt d'intersecció de la nau amb el creuer té cimbori circular sense ornamentació exterior.



La porta de l'església, situada a la part de migdia de la nau, va precedida d'un pòrtic gòtic amb fornícules per a carners o sarcòfags a cada banda. A l'extrem del braç Nord del creuer hi ha una altra porta, romànica, una mica més tardana, ara tapiada, amb un gran finestral partit per columnes que fou modificat en una restauració.


L'obra inicial ha estat modificada amb afegitons a la capçalera per fer capelles i la sagristia. També va ser modificat en època gòtica l'extrem del braç Sud del creuer i s'obriren capelles amb nerviacions i bonics temes d'escultura figurativa a la part nord de la nau central. Dóna relleu al conjunt de Santa Maria del Priorat l'ample campanar d'espadanya, de tres arcs, que s'alça sobre l'extrem ponentí de la nau central.


Li fa costat l'edifici del priorat, alçat pels monjos de Sant Benet de Bages al principi del segle XVIII sobre edificacions més velles i amb volta romànica. Aquest edifici, adossat a l'església, ha estat rehabilitat i convertit en una casa de colònies.

De les antigues obres d'art del priorat resta un retaule de pintura gòtica dedicat a sant Pere i a sant Andreu, de la primera meitat del segle XV, que es conserva al Museu Nacional d'Art de Catalunya des de l'exposició del 1929. També procedeix del priorat, una imatge de la Mare de Déu de Montserrat, venerada a l'actual parroquial, que representa la Mare de Déu dreta i bruna, amb l'infant en actitud de serrar.





No podem accedir a l’interior del temple, com tampoc al cementiri que conserva el sistema de porxada prèvia als nínxols; habitual en altres fossars de l’Alta Anoia, i en alguns llocs de les illes balears, com Sóller.


La pluja no s’ha aturat ni un segon mentre fèiem la feina; jo de protegir la màquina de retratar de l’aiguat, i el Tomàs irigaray Lopez de recollir un testimoni gràfic d’altíssima qualitat, malgrat les circumstàncies climatològiques. L’aire calent ens assecarà els baixos dels pantalons, mentre fem còmodament assentats al vehicle , via en direcció a Torà.

Cap comentari: