Un divendres, amb la Rosa vam decidir fer una sortida per a conèixer un trosset més de la nostra terra. Quants racons desconeguts i quantes coses per veure?
La nostra visita va desenvolupar-se a Organyà on vam passejar pels carrers estrets de la part antiga de la vila. Les cases són agrupades per protegir-se del fred de l’hivern.
Entremig dels carrers hi ha uns passatges comunicadors que formen les mateixes cases per mitjà d’unes arcades .
També hi ha la porta d’entrada al nucli antic del poble com si en algun moment de la seva història hagués estat una vila closa.
SANTA MARIA D’ORGANYA.
De l’església de Santa Maria d’Organyà és conserva l’acta de consagració de l’any 1090, el document recull també la formació d’una canònica agustiniana.
L’edifici fou edificat per Isarn, senyor de Caboet en temps del bisbe Sal•la (981-1010), i que a finals del segle XI un incendi va malmetre considerablement el temple, i que això obligà a reconstruir-lo.
Va ser Col•legiata fins l’any 1855 quan va passar a ser l’església parroquial.
No la vam poder visitar (era tancada) però segons el plafó informatiu de l’oficina de Turisme, és un edifici de planta basilical de tres naus, molt modificada. Els principals elements romànics són l’absis de llevant, i les voltes i el cimbori ocults dins l’obra actual.
De la façana de ponent, d’estil gòtic , destaca la porta d’entrada formada per tres arcs apuntats, molt degradats pel pas del anys. Amb motius escultòrics de mitges esferes i elements vegetals.
http://www.aldeaglobal.net/artmedieval/Santa%20Maria%20Organya.htm
HOMILIES D’ORGANYA
L’any 1904 l’historiador Joaquim Miret i Sans va trobar a la rectoria una de les proses més antigues escrites en català. El text, conegut com les Homilies d’Organyà, consta de sis sermons amb comentaris de diversos evangelis i epístoles. La seva datació cal situar-la entre finals del segle XI i principis del XII. Actualment l’original es troba a la Biblioteca de Catalunya a Barcelona.
http://www.xtec.cat/crp-baixllobregat6/homilies/C08b.htm
Miquel Pujol Mur & Maria Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada