diumenge, 10 d’abril de 2011

SANT SALVADOR DE PREDANIES A PRATS I SANSOR. LA CERDANYA

El Feliu Añaños i Masllovet i la seva esposa, membres emèrits del coneixercatalunya.blogspot.com, per vinculacions familiars tenen ocasió de visitar la Cerdanya amb relativa freqüència; aprofitant-nos d’aquesta feliç circumstància, els demanàvem que ens fessin la crònica d’algunes de les seves sortides, i comencem avui amb Prats i Sansor, i l’ermita romànica de Sant Salvador de Predanies.

L’origen del topònim Prats, té en la doctrina un absolut consens, " lloc on hom deixa créixer l'herba per a pastura del bestiar" o bé a una "extensió de terra abundantment regada de manera directa per una font". El poble de Prats (1 124 metres d’altitud ), és situat al peu del vessant nord de la plataforma terciària d'Urús (turons de Torrelles i de Castellar. Consta de dos nuclis, el Barri i Capdevila. El Barri és situat a l'oest , vora el camí de Bellver a Alp. Capdevila és el nucli més antic; estigué emmurallat i sembla que constitueix la força o castell que esmenten els documents medievals, que vigilava el pas pel coll de Saig, per on passa el camí de Bellver. El 1233 hi hagué una concòrdia entre Nunó Sanç, comte de Rosselló, i Roger Bernat, comte de Foix, per la qual es determinà que la força de Prats (“forcia de Pratis”) restés per al primer, bé que aquest no podia millorar-la.

Al bell mig de la plana, al Pla de la Ribera i prop del Tossal de Baltarga, hi ha Sansor ( 1.068 metres d’altitud). No és tant pacifica l’opinió científica en relació al topònim Sansor, d’origen però, clarament iber. L'any 843, un document l'anomena Zencurrio. Trobem en la llengua basca – l’única de la península que manté estrets lligams amb la llengua dels ibers - el mot zintzurr ( gorja, congost, pas estret entre cingleres) que deu haver donat Zencurrio, Zençurrio, Zencurr i Zancorr - on cal interpretar la c com a c trencada. Això concordaria amb la seva situació prop de l'estret de Isovol. Més endavant trobem Sanczor (segle XIII), Campsor (1294-1308), Censor (1359), Sensor (segle XVI) i Sansor (segle XVII). També es troba escrit Sampsor ( diccionari català-valencià-balear, d'Alcover-Moll)i Samsor (Pau Vila, La Cerdanya). El filòleg Joan Coromines defensa clarament la forma Sansor, avui l'oficial en el nomenclàtor de Catalunya. Justifica que Sampsor resulta de l'emmudiment de les erres finals a la darreria de l'edat mitjana i que s'ha arribat fins i tot a identificar el topònim amb l'antropònim bíblic Sampsó. Segons Coromines "la falsedat d'aquesta ortografia es veu per la data tardana d'aquest nexe -mps- en la documentació, per la constància de la -o o -rr final i , almenys en els documents més antics, de la ç interna; avui encara es pronuncia sunsó amb -ns en els cinc pobles veïns, i solament he anotat la pronúncia sumsó en localitats més allunyades".

Amb l’ajut d’uns cavalls – que els farien de sherpa – assolien finalment la contemplació del santuari de Sant Salvador de Predanies, no gaire lluny del coll de Saig.



El lloc està document des del segle XII, l’església té una sola nau coberta amb volta de canó i capçada amb absis semicircular llis. La part del frontispici, coronat amb un petit campanaret d'espadanya, va ser refeta durant el segle XVIII.


Expliquen les cròniques que en el decurs de l'any 1298 va patir l'atac de la gent d'armes del comte de Foix que també van cometre atemptats contra d'altres esglésies cerdanes.


El topònim, Predanies, sembla que es refereix al predi que hi tenia un tal Aniaes o Ananies. Sant Salvador depenia del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles.


Ja ens delim del bon temps , que ens permetrà seguir la petjada dels nostres bons amics per les terres estimades de la Cerdanya.