dijous, 28 d’agost de 2008

Camí de les Castellasses pel Mal pas de les meringes


Sortíem a les 9,00 del matí, un xic tard atès que ens trobàvem al 28 d’agost de 2.008, dijous. Diuen en castellà “ a quien madruga, Dios le ayuda “ ; el bon Déu – almenys als catalans - , en ajuda a tot hora com us explicaré tot seguit .

El plantejament inicial demanava un vehicle a Les Marines, i un altre al camí del Girbau; començàvem des d’aquest punt la caminada, el Jaume Font, el Lluís Vila i l’Antonio Mora , segons les primeres previsions havia de transcórrer pel camí de la Senyora, fins a la Bauma de la Pinassa, per baixar pel la canal de Santa Agnès fins la Vall de Mur, i creuant el Dalmau arribar finalment a les Marines.

El Jaume feia el suggeriment – que acceptaven la resta – d’anar fins a les Castellasses de Can Torres, - agafarem una fotografia del Tomàs Irigary i Lopez - i seguint per sota del Bolet [ no en tinc imatge ], fer el camí de les meringes, desconeixia en aquell moment l’estat d’abandó en que es troba, i que li ha valgut la nova denominació – del tot encertada – de Mal Pas de les meringes.

Ens deixàvem - a banda d’un grapat de temps- tot i portar pantalons gruixuts, tires de pell de braços i cap; en l’estat actual l’equip bàsic és : anar totalment cobert amb roba gruixuda i posar-se un casc de motorista; i fins així, anar amb molt de compte.

Arribàvem davant les Castellasses del Dalmau [ no en tinc imatge ], prop de les 13,00 hores, ens calia encara ascendir fins a trobar el Camí de la Senyora; el sol d’agost abaltia i en l’ascensió l’Antonio Mora pateix una dolorosa rampa que obliga al grup a alentir – encara més el pas -; ens situàvem dalt de Camí de la Senyora prop de les 14,00 hores, i es prenia la decisió de tornar enrere fins al Girbau.

Malgrat la minsa dificultat la tornada esdevé un trànsit dolorós; de tant en tant, allà on és possible, l’Antonio fa estiraments pel alleugerir el dolor. El Lluís s’avança amb la intenció d’apropar el vehicle fins on sigui possible. Sortíem del Girbau prop de les 15,30, ens calia encara arribar-nos fins a les Marines per recollir el vehicle 2.

Arribàvem finalment a Castellar del Vallès al voltant de les 16,00; l’arròs – el dijous toca - ja estava covat i ben covat, quan sortíem de la dutxa !!

Està clar que la paciència del Lluís i el Jaume, s’ha d’esmentar i agrair, però com us deia de bon començament, encara està – per a mi – més clar que el bon Déu – malgrat sortir a les 9,00 hores – m’ha ajudat sense cap mena de dubte.

Hem fet – sense tenir-ho previst – el Camí de les Castellasses - , ens queda pendent, la Balma de la Pinassa, i ens emplacem des d’ara per a fer-ho en un altre moment del futur.

© Antonio Mora Vergés

Cap comentari: