dimarts, 26 d’agost de 2008

Tots som espectacle.




Ens aturàvem al terme de l’Hospitalet de l’Infant, i comprovàvem en la nostra pròpia carn, que la crisi turística – en cas d’existir – va – com quasi tot – per barris. Ens deien al càmping naturista anomenat el Temple del Sol, amb una tarifa de 142 € per nit, que no hi havia cap lloc per a nosaltres.

M’arribava fins al terme de Mont-roig del Camp, on davant la platja anomenada Cristall hi ha una instal·lació en regim d’aparthotel, en la que rebíem també la mateixa resposta, tot ple !. L’hotel Pino Alto que llueix - des del meu punt de vista – alguna estrella de més, ens donava aixopluc a preus d’escàndol. ¿ Perquè la major d’aquests establiments ofereixen unes tarifes ridícules als majoristes i agencies de viatges, i sagnen alhora descaradament als viatgers sense reserva ?.

Sortíem desprès de sopar de l’hotel; els serveis d’animació anunciaven per aquella nit l’actuació d’un cantant solista, que actuaria per la quitxalla en primer lloc, i per als pares al voltant de les 23,00. Nosaltres triàvem caminar descalços per la platja, sota la llum de la lluna, mullant-nos els peus, som gent rara, oi ?

Quan fèiem el camí de tornada pel passeig que voreja la platja Cristall, ens arribava el so inconfusible d’una cançó country , primer llunyament, per anar creixent a mesura que ens acostàvem al que va resultar ser una petita plaça. Ens incorporàvem al grup d’espectadors, i ben aviat la meva esposa ho feia al grup de balladors. Comprovava – una vegada més – que la música – qualsevol música – és un llenguatge universal. Espanyols de quasi totes les regions, majoritàriament de l’Aragó – aquesta és una de les seves “sortides al mar “ - , anglesos, francesos, alemanys, italians,.... ho teníem difícil per establir una comunicació oral, i alhora – sense cap dificultat – ballaven junts amb total harmonia.

M’explicaven que el grup acostuma a fer durant l’estiu , aquesta mena de trobades, en diferents llocs dels termes de l’Hospitalet de l’Infant i Mont-roig del Camp; normalment l’hora de plegar és al voltant de les 0,00, però aquella nit tant el públic, com els balladors teníem més ganes de gresca i la festa es va allargar. Eren quasi les 2 del matí quan entràvem a la recepció de l’hotel, creuàvem la plaça ara solitària, i obríem amb la clau magnètica la porta de la nostra habitació.

M’adormia plàcidament amb les imatges i els compassos d’aquella vetllada casual de country, davant la platja Cristall.

Certament, tots som espectacle, en el country uns com espectadors, altres com balladors; però també amic lector quan caminem per la platja, quan seiem a la sorra, quan .....

Gaudiu tant com us sigui possible tots els dies de la vostra vida. La vida és una festa !!!!

© Antonio Mora Vergés

1 comentari:

LAURITA ha dit...

Hola nois

Teniu un blog molt interesant, també he anat a l´altre, el de poemes erotics, pero veig que encara no hi heu posat res.

Ja hi passaré mes endavant, a veure....

Una abraçada i un petonet molt fort.

Mua !!!!

PD: Soc casi veina vostra, ejje