diumenge, 8 de març de 2009

SANT CRISTOFOL DE PALLARS A LA VALL DEL TENES
















Trobava finalment l’edifici refet de Sant Cristòfol de Pallars; dins d’una zona urbanitzada, compartint un racó amb els contenidors de deixalles, privat definitivament dels atributs de la seva condició d’antiga parròquia.

L’edifici actual és la conseqüència d’una acció duta a terme pel Servei de Transformació de Monuments de la Diputació de Barcelona l’any 1.964

L’actual l’ermita de Sant Cristòfol de Pallars, la trobem documentada per primera vegada el 1194, va ser parròquia fins que al segle XV va esdevenir sufragània de Santa Eulàlia. D’aquest peculiar topònim en trobem almenys dues explicacions : com a conseqüència de la repoblació d’aquestes valls per persones procedents d’aquesta comarca Pirinenca; o com derivació del mot llatí PALEA “palla” , vindria a descriure una realitat constructiva, les cabanes amb coberta de palla. La capella actual és el resultat de la reconstrucció feta l’any 1966.

Pren força la primera opció davant la constància d’una fe estesa a Sant Cristòfol a la Comarca dels Pallars :

Sant Cristòfol de la Vall, Sant Cristòfol de Llimiana, Sant Cristòfol de Burg, Sant Cristòfol de Peramea, ......

Josep Pla (1897-1981) ens deixa un testimoni magistral sobre la comarca :

EL PALLARS ÉS UNA COMARCA NATURAL PRODIGIOSA, ...

El Pallars és una comarca natural prodigiosa, meravellosament construïda per la geografia. Quan des de Balaguer empreneu el viatge cap a les terres del nord de Lleida, seguint les aigües de la Noguera Pallaresa, us trobeu amb un massís muntanyós que us barra el pas. Aquest massís, que es troba encarat al sud formant un penya-segat, fantàstic, és el primer contacte que teniu amb el sistema muntanyós pre-pirinenc: és el Montsec.

El Montsec tanca, pel sud, la comarca del Pallars. És una muralla tan perfecta que fins i tot té una porta: aquesta porta és el pas de Terradets, lloc per on passa la Noguera completament engorjada. Quan viatgeu entre les altes parets de Terradets, entre el muntanyam que s'aixeca, a dreta i esquerra, a gairebé 2.000 metres, seguint el curs remorós del riu, teniu la sensació física de deixar una comarca i d'entrar dins una altra de ben definida. El Montsec forma a Terradets una plataforma o balconada coberta per una vegetació que, per bé que no sigui exuberant, cobreix els esglaons del vessant. Terradets obre les portes a la Conca de Tremp.

Conca de Tremp forma part de l'antic comtat del Pallars. El Pallars és format per totes les terres que aboquen les aigües a la Noguera Pallaresa. Aquestes terres estan compreses entre la gran espinada del Pirineu i el Montsec. Els antics comtes de Pallars dominaren un país tan meravellosament dibuixat i tancat per la geografia, que degueren viure a les seves terres com aquell qui viu dins una fortalesa murallada. A base de mantenir una porta militar a l'estretall de Terradets tenien una seguretat completa.

L'antic comtat de Pallars és dividit en dos grans compartiments. El primer, el de més cap al nord, el més pirinenc, és el Pallars Sobirà, amb capital a Sort. El segon, el del sud, és el Pallars Jussà o Baix Pallars, amb capital a Tremp. Aquests dos Pallars, el Sobirà i el Jussà, estan dividits per una altra entalladura fluvial tan fantàstica com Terradets: Collegats.

El Pallars Sobirà és, doncs, format per les terres que aboquen les aigües a la Noguera Pallaresa compreses entre el Pirineu i Collegats.

El Pallars Jussà, comprèn les terres posades entre l'esquerda de Collegats i l'esquerda de Terradets.

Malgrat trobar-se avui oblidada, aquesta parròquia de Sant Cristòfol de Pallars fou un dels puntals de la Baronia de Montbui, i exercí el control de les terres situades a l’esquerra de les aigües del Tenes, com ho feu Santa Eulàlia en la riba dreta.

© Antonio Mora Vergés

P.D

L’arxiu Gavin, situat avui al Monestir de les Avellanes a la comarca de la Noguera, ens permet mostrar-vos dues imatge del seus fons fotogràfic, que acrediten alhora l’estat en que es trobava aquesta ermita el 08-VI-1958, i la seva estructura original.

Respecte de Sant Cristòfol/Cristòfor ,que vol dir el qui porta Crist (Chistoforus), hi ha una tradició i/o llegenda que el descriu com un gegant inicialment al servei del Dimoni. Convertit al servei de Crist es dedica a ajudar els viatgers a creuar un curs d'aigua perillós. Una tarda trasllada un nen, al qual puja a l'espatlla; cada cop va pesant més i més fins que esgotat arriba a l'altra banda del riu. Com a prova li fa clavar el seu bastó a terra i al dia següent està florit i dóna fruïts. Així sempre se'l representa amb Crist a l'esquena i amb un bastó florit.

La tesis del Josep Capdevila i Soldevila , http://www.festes.org/arxius/santcristofor2.pdf
documentada i rigorosa, recollida en el llibre : La Capella de Sant Cristòfor i el barri del Regomir de Barcelona, en la que formula la possibilitat d’un doble culte al mateix personatge, Sant Menna al lloc de naixement, i Sant Cristòfor al lloc del martiri, em sembla del tot versemblant, i possible.

El nom Cristòfol/Cristòfor, “el portador de Crist’, evidentment es referia a qui portava Crist al cor.; probablement li va ser imposat en el Baptisme. No hi ha constància de l’anterior nom del soldat.

la història ens explica com Menna /Cristòfor va ser capturat i obligat, per la força, a servir en una unitat militar anomenada la Cohors Tertia Valeria Marmaritarum.

Els marmaritans eren un poble del nord de l’Àfrica que es trobava on avui hi ha la moderna Líbia.

Si considerem com un fet indiscutible que Menna/ Cristòfor formava part del poble dels marmaritans, cal cercar el seu culte a les regions situades entre Marmarica i Alexandria i immediatament ens adonem que a 45 km al sud-oest d’Alexandria, a la ciutat coneguda com Abu Mina, existeix des de temps molt antics un culte dedicat a sant Menna

Per les narracions de Cyrus de Cotyaeum, però, sabem que Menna va ser un soldat, que va ser martiritzat en un país foraster i que les seves despulles van ser retornades al seu país d’origen, després de la seva execució. Aquest fets són els mateixos que nosaltres coneixem de la vida de sant Cristòfor. David Woods creu que hi ha motius suficients per a identificar la història de sant Cristòfor amb la de sant Menna.

Sant Menna és patró de la població catalana de Sentmenat, al Vallès Occidental.

Cap comentari: