la Irene Tironi Laporte, veïna de Sant Bartomeu de Grau i la nostra sherpa per l’altiplà del Lluçanès, ens acompanya en aquesta ocasió fins la Vila d’Alpens, formem darrera seu : la Paqui Cabezas Carrasco, el Tomàs Irigaray i López, , i l’Antonio Mora Vergés . Portàvem les bateries de les màquines de retratar carregades de la nit anterior, seguint les indicacions de la Irene.
Algunes dades d’interès :
El terme d'Alpens, el més septentrional de la subcomarca del Lluçanès, és punt d'unió entre les comarques d'Osona, el Berguedà i el Ripollès. Limita al N i l'E amb les Llosses (Ripollès), al SE amb Sora, al S amb Sant Agustí de Lluçanès i Lluçà i a l'W amb Borredà (Berguedà).
El nom, escrit en antics documents Pinnos Pintos i Pens, sembla derivat de penna o penya, concretament de la roca de Pena, propera a la població.
Tot el terme pertanyia a la demarcació del castell de la Guàrdia de Ripoll, prop del santuari de Santa Margarida de Vinyoles, dins el terme de les Llosses, i era format per les parròquies de Santa Maria d'Alpens i de Sant Pere de Serrallonga. La notícia més antiga és del 1074, any que el noble Folc llegà al monestir de Ripoll un mas situat a Sancta Maria de Pintos. El monestir, ja de bon principi és el senyor alodial més important del terme, n'esdevingué senyor total quan l'abat Ramon de Savarrés adquirí el 1363 la jurisdicció de tot el terme del castell de la Guàrdia amb les seves nou parròquies, el qual fou cedit com a dotació del monjo cellerer de Ripoll.
Davant la casa núm. 2 del carrer del Garell va morir, el 9 de juliol de 1873, el brigadier Josep Cabrinetty, fill de Palma de Mallorca, en un enfrontament entre les tropes governamentals que comandava i les carlines del general Savalls. Sembla que morí d'un tret al clatell disparat des del campanar de l'església de Santa Maria, però, a causa de la indisciplina que hi havia en les tropes republicanes, corregué la notícia que havia estat mort pels seus mateixos soldats. Els carlins guanyaren aquí l'anomenada batalla d'Alpens, i el pretendent Carles VII féu encunyar una medalla commemorativa i donà a Savalls el títol de marquès d'Alpens.
El poble d'Alpens (855 m) començà a ésser ben conegut a la fi del segle XVI, gràcies a l'arxiu parroquial que es conserva a l'Arxiu Episcopal de Vic. És un nucli amb aspecte de poble de muntanya, situat al peu de la serra de Santa Margarida de Vinyoles, tot just a la capçalera de la Riera Gavarresa.
Als segles XVII i XVIII adquirí l'actual traçat de carrerons estrets, amb cases de pedra de bonics portals i finestres amb llindes amb les dates d'edificació i els noms dels constructors. És remarcable l'harmoniosa plaça allargada, amb edificis de pedra uniformes, on es troba la casa de la vila.
L'església parroquial de Santa Maria és un edifici barroc-neoclàssic, molt modificat. Reedificada el 1708, cremada durant la primera guerra Carlina (1833-40) i restaurada en 1840-45, guarda l'altar major i algun altar lateral del segle XVI, i la capella Fonda o del Santíssim és del 1846. El campanar és dels segles XV-XVI i hom en renovà la balustrada al segle XVIII.
Alpens celebra la seva festa major en honor a Sant Cosme i Sant Damià, al setembre, amb la tradicional dansa alpensina, gegants, correfoc i el ball de diables i carlins, creat el 1986. El dimarts de Carnestoltes s'organitza una arrossada popular al Casino. Al primer diumenge de juny es participa també en una popular cursa atlètica de muntanya anomenada Cursa de les Tres Comarques (Osona, Berguedà i Ripollès).
Dins del terme d’Alpens hi podreu veure :
Sant Roc, a l’esquerra de la carretera, prop de l’entrada a la població, en aquesta ocasió trobem al voltant d’aquesta petita capella, un munt d’estris de construcció que en un total desordre, ens recorden – dissortadament – el mal fer de les terres baixes.
Sant Pere de Serrallonga, al NW del terme, dalt un serrat, prop del mas Serrallonga, fou una parròquia rural, esmentada ja el 938 i el 982 amb el nom de Vilallonga, que pertanyia a Ripoll. Sufragània d'Alpens des del segle XIV, és un petit edifici pre-romànic amb un santuari de planta gairebé quadrada i un arc triomfal molt rebaixat. Les claus us les poden facilitar al Casino.
La capella romànica de Sant Pau del Colomer, abans Sant Pau de Terrades, és coneguda des del 1190 dins la demarcació de l'antiga vila rural de Terrades, avui reemplaçada pel gran mas del Colomer, al sud-est del terme. És un edifici que ha sofert diferents transformacions el 1757, el 1887, i ja dins el segle XX, el 1947, i el qual conserva íntegra la nau i l'absis romànics del segle XII. L'absis fou decorat el 1947 amb pintures de Pau Macià i Pons.
Ens recomanen al Casino fixar-nos en els treballs de forja, pels que Alpens te justa i merescuda fama.
En la tornada em comenta el Tomàs Irigaray i López, que ha fet un bon recull d’imatges.
© Antonio Mora Vergés
Algunes dades d’interès :
El terme d'Alpens, el més septentrional de la subcomarca del Lluçanès, és punt d'unió entre les comarques d'Osona, el Berguedà i el Ripollès. Limita al N i l'E amb les Llosses (Ripollès), al SE amb Sora, al S amb Sant Agustí de Lluçanès i Lluçà i a l'W amb Borredà (Berguedà).
El nom, escrit en antics documents Pinnos Pintos i Pens, sembla derivat de penna o penya, concretament de la roca de Pena, propera a la població.
Tot el terme pertanyia a la demarcació del castell de la Guàrdia de Ripoll, prop del santuari de Santa Margarida de Vinyoles, dins el terme de les Llosses, i era format per les parròquies de Santa Maria d'Alpens i de Sant Pere de Serrallonga. La notícia més antiga és del 1074, any que el noble Folc llegà al monestir de Ripoll un mas situat a Sancta Maria de Pintos. El monestir, ja de bon principi és el senyor alodial més important del terme, n'esdevingué senyor total quan l'abat Ramon de Savarrés adquirí el 1363 la jurisdicció de tot el terme del castell de la Guàrdia amb les seves nou parròquies, el qual fou cedit com a dotació del monjo cellerer de Ripoll.
Davant la casa núm. 2 del carrer del Garell va morir, el 9 de juliol de 1873, el brigadier Josep Cabrinetty, fill de Palma de Mallorca, en un enfrontament entre les tropes governamentals que comandava i les carlines del general Savalls. Sembla que morí d'un tret al clatell disparat des del campanar de l'església de Santa Maria, però, a causa de la indisciplina que hi havia en les tropes republicanes, corregué la notícia que havia estat mort pels seus mateixos soldats. Els carlins guanyaren aquí l'anomenada batalla d'Alpens, i el pretendent Carles VII féu encunyar una medalla commemorativa i donà a Savalls el títol de marquès d'Alpens.
El poble d'Alpens (855 m) començà a ésser ben conegut a la fi del segle XVI, gràcies a l'arxiu parroquial que es conserva a l'Arxiu Episcopal de Vic. És un nucli amb aspecte de poble de muntanya, situat al peu de la serra de Santa Margarida de Vinyoles, tot just a la capçalera de la Riera Gavarresa.
Als segles XVII i XVIII adquirí l'actual traçat de carrerons estrets, amb cases de pedra de bonics portals i finestres amb llindes amb les dates d'edificació i els noms dels constructors. És remarcable l'harmoniosa plaça allargada, amb edificis de pedra uniformes, on es troba la casa de la vila.
L'església parroquial de Santa Maria és un edifici barroc-neoclàssic, molt modificat. Reedificada el 1708, cremada durant la primera guerra Carlina (1833-40) i restaurada en 1840-45, guarda l'altar major i algun altar lateral del segle XVI, i la capella Fonda o del Santíssim és del 1846. El campanar és dels segles XV-XVI i hom en renovà la balustrada al segle XVIII.
Alpens celebra la seva festa major en honor a Sant Cosme i Sant Damià, al setembre, amb la tradicional dansa alpensina, gegants, correfoc i el ball de diables i carlins, creat el 1986. El dimarts de Carnestoltes s'organitza una arrossada popular al Casino. Al primer diumenge de juny es participa també en una popular cursa atlètica de muntanya anomenada Cursa de les Tres Comarques (Osona, Berguedà i Ripollès).
Dins del terme d’Alpens hi podreu veure :
Sant Roc, a l’esquerra de la carretera, prop de l’entrada a la població, en aquesta ocasió trobem al voltant d’aquesta petita capella, un munt d’estris de construcció que en un total desordre, ens recorden – dissortadament – el mal fer de les terres baixes.
Sant Pere de Serrallonga, al NW del terme, dalt un serrat, prop del mas Serrallonga, fou una parròquia rural, esmentada ja el 938 i el 982 amb el nom de Vilallonga, que pertanyia a Ripoll. Sufragània d'Alpens des del segle XIV, és un petit edifici pre-romànic amb un santuari de planta gairebé quadrada i un arc triomfal molt rebaixat. Les claus us les poden facilitar al Casino.
La capella romànica de Sant Pau del Colomer, abans Sant Pau de Terrades, és coneguda des del 1190 dins la demarcació de l'antiga vila rural de Terrades, avui reemplaçada pel gran mas del Colomer, al sud-est del terme. És un edifici que ha sofert diferents transformacions el 1757, el 1887, i ja dins el segle XX, el 1947, i el qual conserva íntegra la nau i l'absis romànics del segle XII. L'absis fou decorat el 1947 amb pintures de Pau Macià i Pons.
Ens recomanen al Casino fixar-nos en els treballs de forja, pels que Alpens te justa i merescuda fama.
En la tornada em comenta el Tomàs Irigaray i López, que ha fet un bon recull d’imatges.
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada