La Irene Tironi Laporte, la Paqui Cabeza Carrasco, el Feliu Añaños i Masllovet, el Tomàs Irigaray Lopez i l’Antonio Mora Vergés, sortíem de Santa Eulalia de Puig-Oriol per la carretera de Sant Agustí de Lluçanès, la nostra destinació en aquesta ocasió era la Coma propera, on s’aixeca l’església i antiga parroquià de Sant Cristòfol de Borrassers.
Quan al topònim Borrassers, hi ha dos teories que tenen des del meu punt de vista un fonament lògic :
L’altiplà gaudia en altres temps d’unes condicions climàtiques, que feien possible el conreu habitual i abundós en aquest indret d’oliveres, garrofers,.. , aquesta circumstància es mantindria encara en el període de dominació romana, i almenys fins ben entrada l’alta edat mitjana. El topònim derivaria de l’us i/o la producció de borrasses “espècie de manta o de llençol de roba de cànem o de jute que serveix per a aplegar les olives, les garrofes, etc., per a portar faves, mongetes, palla, etcètera “.
Una explicació també plausible, fora la repoblació d’aquest lloc amb persones procedents de Girona, concretament de l’actual comarca de l'Alt Empordà, del poble de Borrassà.
Sant Cristòfol està situat en una Coma “prat alterós, generalment situat en cims aplanats, ric de bon herbatge i molt estimat per a pastura “ , al costat de l’edifici religiós es manté encara la casa que fou rectoria. Se’ns fa difícil recollir imatges del costat del mati, situat prop d’un estimbat, a banda i banda de la porta trobem una placa amb aquesta llegenda “sepultura de la Coma homes”, “sepultura de la Coma dones”, quan la despoblació de la contrada va fer innecessària la continuïtat de la Parròquia, possiblement les despulles del cementiri que seria també abandonat foren agrupades segons aquest criteri.
Reproduïm aquí les dades que hem trobat :
Antiga parròquia (Sant Cristòfol) del municipi de Lluçà (Osona), situada a l'esquerra de la riera de Lluçanès, prop del límit amb el terme d'Alpens; és esmentada ja el 905 com a sufragània de Santa Maria de Lluçà. En subsisteix la capella de Sant Cristòfol, refeta al s XVI, sufragània de Santa Eulàlia de Puig-oriol.
L’edifici es conserva en bon estat, i constitueix sens dubte un més dels valuosos atractius que s’acumulen dins el terme de Lluça i Santa Eulalia de Puig-Oriol, tots ells per descomptat de visita obligada.
© Antonio Mora Vergés
Quan al topònim Borrassers, hi ha dos teories que tenen des del meu punt de vista un fonament lògic :
L’altiplà gaudia en altres temps d’unes condicions climàtiques, que feien possible el conreu habitual i abundós en aquest indret d’oliveres, garrofers,.. , aquesta circumstància es mantindria encara en el període de dominació romana, i almenys fins ben entrada l’alta edat mitjana. El topònim derivaria de l’us i/o la producció de borrasses “espècie de manta o de llençol de roba de cànem o de jute que serveix per a aplegar les olives, les garrofes, etc., per a portar faves, mongetes, palla, etcètera “.
Una explicació també plausible, fora la repoblació d’aquest lloc amb persones procedents de Girona, concretament de l’actual comarca de l'Alt Empordà, del poble de Borrassà.
Sant Cristòfol està situat en una Coma “prat alterós, generalment situat en cims aplanats, ric de bon herbatge i molt estimat per a pastura “ , al costat de l’edifici religiós es manté encara la casa que fou rectoria. Se’ns fa difícil recollir imatges del costat del mati, situat prop d’un estimbat, a banda i banda de la porta trobem una placa amb aquesta llegenda “sepultura de la Coma homes”, “sepultura de la Coma dones”, quan la despoblació de la contrada va fer innecessària la continuïtat de la Parròquia, possiblement les despulles del cementiri que seria també abandonat foren agrupades segons aquest criteri.
Reproduïm aquí les dades que hem trobat :
Antiga parròquia (Sant Cristòfol) del municipi de Lluçà (Osona), situada a l'esquerra de la riera de Lluçanès, prop del límit amb el terme d'Alpens; és esmentada ja el 905 com a sufragània de Santa Maria de Lluçà. En subsisteix la capella de Sant Cristòfol, refeta al s XVI, sufragània de Santa Eulàlia de Puig-oriol.
L’edifici es conserva en bon estat, i constitueix sens dubte un més dels valuosos atractius que s’acumulen dins el terme de Lluça i Santa Eulalia de Puig-Oriol, tots ells per descomptat de visita obligada.
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada