diumenge, 5 de setembre de 2010

SANTA MAGDALENA DE PUIGBARRAL A CAN PETIT. TERRASSA. VALLÈS OCCIDENTAL

Ens aturàvem a l’Avinguda de Font i Sagué, des d’aquella arteria se’ns fa visible el campanar de Santa Magdalena de Puigbarrall, aquesta ermita romànica (s. X i XII) situada dins el clos de Can Petit, al pas del camí dels Monjos per Terrassa, és l’únic que queda dempeus de l’antic monestir de Santa Maria Magdalena de Puigbarral, on a les primeries del segle XIV el bisbe Ponç de Gualba, desprès d’acordar la clausura de l’Abadia de Santa Margarida del Mojal, desterrava a la Priora Elisenda Basea i les monges Ròmia de Villana i Maria Amat.

L’enciclopèdia – sempre tant escadussera pel que fa a la informació relativa als llocs, fets i persones de fora de Barcelona – despatxa Santa Magdalena de Puigbarral dient :

Església, d'origen medieval, del municipi de Terrassa (Vallès Occidental), dins l’antic terme de Sant Pere de Terrassa, a la dreta del torrent de Banyeres, límit amb el municipi de Sabadell i a l'esquerra de la riera de Rubí, al N de la ciutat.


Gràcies al Miquel Pahissa tenim dues imatges d’aquesta esglesiola de titularitat privada.




Trobem algunes dades d’interès a Vallès natural :

Es tracta d’un edifici d’una sola nau amb absis semicircular, arc triomfal de mig punt i dos arcs torals apuntats. Té planta rectangular i campanar d’espadanya d’una sola obertura.

El sostre és fet amb embigat de fusta i la coberta, amb teula àrab.

La darrera restauració data del 1956 i va ser feta per l’arquitecte Josep Maria Pratmarsó. Fruit d’aquestes reformes, a l’interior s’hi poden veure unes vidrieres fetes per Josep Maria Gol i la imatge de Santa Maria Magdalena, que presideix l’ermita.

Farem gestions per accedir – si és possible – a Santa Magdalena de Puigbarral.

Serveixi aquesta nota com aperitiu d’una visita amb detall que esperem amb delectança.