dimarts, 29 de març de 2011

SANT PAU DE CASERRES. EL BERGUEDÀ

Anàvem el Joan Escoda Prats i l’Antonio Mora Vergés per les terres alhora properes i oblidades del Berguedà, la nostra destinació l’església del que fou Monestir de Sant Pau, situada prop d’un petit pantà – com la seva homònima d’Osona - a uns tres quilòmetres de Casserres en direcció a Gironella.



Sant Pau de Casserres fou la primitiva església parroquial de la població de Caserres; , segons l'acta de consagració del 20 de gener de l'any 907, fou construïda pel comte Guifré el Pilós , i feta consagrar pel seu fill Miró el Jove.




Al segle XII el vell edifici pre-romànic fou substituït pel que avui – bé que parcialment- podem contemplar. Té planta de creu llatina, amb una sola nau coberta amb volta de canó lleugerament apuntada, que acaba en un absis llis i semicircular cobert a quart d'esfera, l'amplària del qual gairebé iguala la de la nau. Al bell mig de l'absis sobre una elegant finestra de doble esqueixada acabada amb dos arcs de mig punt en degradació. El portal d'entrada, al mur de migjorn, és d'una gran bellesa; la porta és emmarcada per una petita arquivolta ornamentada, ressaltada per tres arcs en degradació, fets amb dovelles. Al mur de ponent s'alça un ferm campanar d'espadanya de dues obertures; a aquest mur s'adossà, posteriorment, la rectoria. A banda i banda de la nau s'obren capelles del Segle XVIII.

Al segle XV l'església de Sant Pau esdevingué priorat de monjos agustins. En construir-se l'església de Nostra Senyora dels Àngels, l'antic priorat passà a ésser convent de caputxins i finalment, després de la Tercera Guerra Carlista, seminari (1878), quan el de Solsona romangué tancat temporalment fins al 1884.

No ens era possible accedir a l’interior del temple – tancat amb pany i forrellat – i ens perdíem la contemplació del fragment de pintura mural que es va descobrir l’any 1.979 fent unes obres de neteja, la resta foren recuperades durant la guerra civil i traslladades al Museu Diocesà de Solsona on ingressaren al 1940.

Algunes dades d’interès en relació a les pintures murals, amb les que s’embellí l ’església al començament del segle XIII; datades a les acaballes del Romànic i l’inici de Gòtic són uns dels exemplars més interessants de la pintura medieval catalana,. I decoraven part del mur de migdia de l’església.

Les pintures decoraven un arcasoli on segurament reposaven les despulles d’algun senyor important de Casserres de començaments del segle XIII: el tema interessant, i únic a Catalunya, representa el moment del Judici Final quan els àngels tocaran les trompetes i despertaran els difunts que sortiran de les seves tombes.

La font literària no és però de l’Apocalipsis de Sant Joan, tan usual en la pintura i l’escultura Romànica sinó l’Elucidarium, un text escrit per Honorius d’Autun pels voltants del 1100 i un personatge de l’Evangeli de Sant Mateu. (Mateu,XXIV,30).

Al costat del Crist, aquí present com a vencedor de la mort, i mostrant les nafres de la Passió, hi ha els signes de la seva eternitat: Alfa i Omega, el sol i la lluna i presidint l’escena l’Agnus Dei amb la creu. L’escena del judici final no acaba aquí: hi ha tot un de seguit d’escenes referides a Sant Miquel com l’arcàngel que venç el mal lluitant amb el Diable (en forma de Drac) i com a pesador de les animes (Psicostasi) del que només es conserva el fragment del Diable, presentat com un ésser monstruós. Descobert el 1979.



A més del tema tant interessant i únic de la pintura mural Catalana, el conjunt mural de Sant Pau de Casserres destaca per ser un dels exemplars que explica el pas de la pintura Romànica a la Gòtica.


El conjunt fou tapat per una capa de guix quan la nova estètica del Barroc aconsellà una nova decoració i fou a les hores quan també es construí el mur de migdia que parcialment les destruí.



El cementiri que s’alçà prop del temple, atorga un to solemne a l’indret, que únicament es trenca per les mostres d’abandó i incúria, que per arreu son paleses.


Sant Pau, l’apòstol que venia de les files dels ‘publicans’ ha estat sempre molt popular entre els que presumeixen del seu agnosticisme; dissortadament avui sota l’etiqueta d’agnòstics, s’aixopluguen els brètols, vàndals , i altres ‘ tribus’ antisocials, que han fet de la destrucció del patrimoni històric i cultural un ‘hobby’ malèfic.


Renovem per intercessió de Sant Pau, la nostra sempiterna pregaria; Senyor allibera el teu poble !!

Cap comentari: