dimecres, 3 d’agost del 2011

FONOLLERES. GRANYANELLA. LA SEGARRA INFINITA

Tornava al Vallès des de Guimerà, i com en altres ocasions aprofitava la llum dels dies estiuencs, per conèixer i visitar alguns dels clàssics turons de la Segarra, en aquesta ocasió m’arribava fins a Fonolleres - un topònim clarament descriptiu, ‘lloc on abunda el fonoll’- que es troba a la dreta en el sentit de circulació , abans d’arribar a Cervera, a la part més alta de la costa, prop del pla per on passa l'autovia de Barcelona a Lleida.




Volia recollir imatges del renovat Castell de Fonolleres; el domini feudal d'aquest poble fou dels Cervera, però als primers anys del segle XII era important una família que portava el llinatge de Fonolleres.

El 1147 Pere Bernat de Fonolleres rebé el castell de Sedó en concòrdia feta amb Pere Hug de Sedó; testimonis del document foren Berenguer Dalmau de Cervera, Pere Ramon de Montelar i Mir Guillem de la Cruïllada.

Bernat de Talarn, dona el castell de Fonolleres a Santa Maria de Solsona, l’any 1.219
Un document de 1.365 parla del ‘ loch de fenolleres qui es den Guerau ça torra’.

La senyoria d'aquest poble al segle XIV era dels Satorre (Guerau Satorre el 1427.
Per la intervenció que hi tenien ja el 1400 els paers de Cervera, sembla que devia ser del seu veïnatge.

El 1462, el poble era de Lluís d'Ivorra, que no es decidí del tot a favor del Principat, i per això se n'apoderà el consell de Cervera. El 1472 continuava de la mateixa senyoria, el titular de la qual era Guillem d'Ivorra, que ho era també de la Corbella (el Talladell).

Des dels primers anys del segle XVII fou de Joan Pocurull i la seva nissaga, que procedia del Palau d'Anglesola.

Al segle XIX era de Duran i Cerdà.



Actualment damunt la porta llueixen unes inicials R.M , els números 1903 i dues estrelles de sis puntes.



A reserva d’ampliar informació, recollia imatges de l’església parroquial dedicada a Santa Maria; advocació molt comú en els indrets reconquerits als sarrains.

La Segarra té ‘moltes pedres velles’ que mereixen el petit esforç de documentar minimament la seva història.