ESGLÉSIA DE L' ASSUMPCIÓ DE LA MAREDEDEDÉU. SEU DE L’ARXIPRESTAL DE RIBES DE FRESER. EL RIPOLLÈS

Té aquest temple una història força curiosa; en tenim constància documental d’ençà de 1.035 en que s’esmenta en el testament del comte Guifré de Cerdanya; l’any 1.200 com a conseqüència dels abusos duts a terme pel delegat del comte, Ramon de Ribes, la Vall es revolta contra el seu senyor, i un dels resultats fou l’enderrocament de l’església de L'Assumpció de la Marededéu, mal  dita Santa Maria, per influència nefanda dels heretges  que ocupaven - i continuen ocupant - la nostra Nació

Reedificada novament, sembla que va ser cedida a una comunitat religiosa, que desapareixerà com a conseqüència de la pesta negra al voltant de 1.348.
L’any 1.666, el dia 16 d’agost, mercè a les bones arts del pare jesuïta Jacint Piquer arriben a  l'Assumpció  les relíquies de Sant Valentí. Per les migrades proporcions d’aquesta església, s’instal•len provisionalment a l’altar de Sant Joan. La llegenda explica que va ser escollit patró de la vila després de salvar els nens de la vila d'una malaltia. Actualment, la relíquia es guarda dins d'una imatge del sant, que es venera durant una missa que se celebra per la seva diada.

Mossèn Joan Martí Fons, rector entre 1.720i 1.779, serà l’artífex de l’ampliació, i àdhuc de la preeminència que l' Assumpció de la Marededéu , acabarà assolint dins la Vall de Ribes.

El 25 d’agost de 1.936, per acord de l’ajuntament s’enderroca l’església de l'Assumpció per facilitar la urbanització de la plaça, coneguda aleshores com Plaça del Mercat. L’acció d’alguns veïns permetrà conservar algunes peces.

Josep Danès i Torras.  (Olot, 1891 - Olot, 1955) va dissenyar el projecte amb el propòsit de conservar i destacar els tres absis romànics originals del segle XI i el campanar de l'època barroca (finals del segle XVIII), que havien sobreviscut a la destrucció, va combinar  el neoromànic amb solucions modernes d'influència gaudiniana, com ara l'ús de grans arcs parabòlics a l'interior. 

L’any 1.995, el 18 d’agost és clausuraven els actes del cinquantenari de la reconstrucció del temple.



L'Assumpció de la Marededéu  de Ribes de Fresser, és un edifici modern, de línies parabòliques i decoració pictòrica, està situada al centre de la població, al carrer Major, que comunica la carretera N-152 amb la que va a Queralbs i a Pardines .
D’aquella església de l’any 1.200, o potser de la primitiva església romànica esmentada l’any 1.035 , en resten tres absis, molt restaurats, adornats exteriorment amb arcuacions llombardes i un fris de dents de serra, que actualment són capelles laterals de la nova església.



Al Museu Episcopal de Vic es conserva un fragment del cimbori romànic procedent de la primitiva església de Ribes, amb un Pantocràtor al centre i amb grups de dos àngels als quatre costats, que és una magnífica mostra de la pintura romànica del segle XII, actualment s’exhibeix una còpia a Santa Maria.



Em cridaven particularment l’atenció l’altar magnífic de la Marededéu de l'Assumpció , i la imatge d’una Madonna anònima, situada en una de les capelles del temple.



L’església és avui la seu de l'arxiprestat de Ribes.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-ribes-de-freser

https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/08/goigs-lassumpcio-de-la-mare-de-deu_23.html

Sóc, ho confesso, un marià irredempt, i reivindico  contra el mal costum introduït per les  forces d’ocupació,  que en la llengua catalana,  la forma correcta per designar a la Verge Maria – en qualsevol de les seves advocacions – és Marededéu, i no SANTA MARIA,  amb tot els respecte a les – poques – Santes reconegudes per l’església Catòlica;  el seu rol –per dir-ho de forma políticament correcta -  és “ prescindible” ,  no certament però, el de la Marededéu, sense ella no existiria ni el cristianisme, ni l’església catòlica, ni cap confessió que tingui a Jesucrist com a fonament.

 

El 1714 els catalans perdien la llibertat,  la Marededéu era “ degradada” a la categoria de SANTA, i alhora assumia el patronatge de multitud d’instituts armats, la mare de la víctima esdevenia “mutatis mutandis” la “  celestial protectora” dels botxins del seu fill. Ah!, es prohibia l’ús de la llengua catalana, en l’àmbit religiós, en l’administració pública, en l’educació, en els documents públics, i per descomptat en el sistema judicial.  Afirmar però que el bon Déu només ENTÉN la llengua castellana, és sacríleg, ho digui, qui ho digui.

Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregària dels ribetans , dels catalans, i de totes les minories, ètniques, culturals, Senyor, alliberà el teu poble !!!!

Senyor, perdona al "mossen negre" escollit per fer el paper de Judes ,a nivel de clergat diocesà – en la visita a Catalunya de Lléo XIV - el pare Faustino Mlewga, missioner agustí (membre de l'orde de Sant Agustí, com el mateix Lleó XIV ) originari de Tanzània i rector de la Parròquia de Sant Agustí al barri del Raval de Barcelona.