El municipi de Lladurs sorgeix com a conseqüència d’una crisis econòmica extremadament greu, que aconsella a mitjans del segle XIX reduir el nombre d’entitats locals, així les parròquies de Montpol, Terrassola, La Llena, Timoneda, Isanta, la quadra d’Isanta, els Torrents i Lladurs, formaran un únic municipi. Lladurs en tindrà ‘la capitalitat’ i li donarà nom.
No perseguíem els evidents rastres de misèria política, que al llarg dels segles ha generat la desastrosa gestió econòmica del Regne d’Espanya; volíem veure i retratar l’aqüeducte de Lladurs, anomenen també Pont de l’Afrau – aquesta paraula AFRAU és un sinònim de Congost – [ Vall estreta i pregona entre muntanyes ], com sempre els topònims tenen un sentit clarament descriptiu.
El camí planer que segueix el torrent de l’Alzina està absolutament enfangat, i malgrat portar cadascun de nosaltres un bastó de trekking, ens cal la màxima atenció per estalviar-nos alguna relliscada.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3kCIaUpRNDqW3rbko7pvQ-tK3s2B2DxGz3YUq8nzTfcXaCRbh3-YGuvwzW-Ozw-n3vhfWAHQrSuB5R8YClT_MRHuO_gK-cvHgAyy94BOpIxqfavK2MRtu-5UHxv_0GJGzw8Ra9WxXkRE/s320/A+VISTA.jpg)
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCOf2Yr_zqUgXtJ0mhPXZKFnLKY0ExJbSpUGO_BNegRd5zoHAZ2PNrlasuDdC8GptBrqOHcAoSMABvLG6eVuMLDAgUYvPHnmrlH7nUgSxps7ieD_14gojldfA-I7Vk9ckFljZUJJ0GZCQ/s320/A+VISTA+DETALL.jpg)
L’estructura magnifica se’ns apareix entre els arbres de ribera, i no sense dificultat en recollim imatges. Va ser bastida durant els anys 1758-1762 pels mestres de cases Pau i Jeroni Peró.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibAJ1DDZsdhNbkQvW-yaaVA9HRH4P5hHhnYSqs6AHKStBB4nS-4RAUBHQhlaGPP6phH0ka688qXX8X2U57OAaRg3cV_0JSErCuEQ4REu0LevEJaUk6wW1ZBSZaSWAOW16_f2iqtwPMPjo/s320/A+SUPERIOR+VISTA.jpg)
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0LSmravPtaTHhIM5DMT2fI-1JDJrwMjBkgZGwZywXuCwtesdPoEUEtrabP0wYn9cG_6IahAvednMJDZyI6bKsMFaptJ_FiLzidNxYG2Uvx3fky8WsCqx7guspEMsaT3TbITsBwQxkjm4/s320/A+SUPERIOR.jpg)
Pujarem – ara si entre relliscades – fins al nivell més alt, des d’allà contemplem la successió de lloses que cobrien el canal per on discorria l’aigua: això possiblement ha estat en l’origen de la denominació ‘ Pont de l’Afrau’; tant per l’alçada com per l’absència de baranes, ens abstenim de comprovar-ho.
Desfem els nostres passos fins a trobar el vial encimentat, aleshores quan veiem els camals dels pantalons i la sola de les nostre botes, prenem consciència del risc que sortosament hem superat.
L’aqüeducte de Lladurs és sens dubte un dels molts llocs d’interès que amaga – i en aquest cas, el mot està emprat de forma pròpia – aquesta comarca .
Pensem que n’hi ha més de ‘joies’ d’aquest ‘calibre’ al Solsonès, i agrairem molt la seva divulgació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada