dissabte, 10 de març del 2012

TORRE MALLA. PARETS DEL VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

El topònim Malla té com un dels significats possibles la seva procedència de la llengua àrab al-màdar al-ulya indret enlairat’; li escau certament quan t’hi apropes des de Parets del Vallès Oriental.


Està situat a menys d’un quilometra del darrer carrer urbanitzat, i escassament a un trentena de metres de la casa, hi ha el safareig. L’aigua prové del pou de la Torre d’en Malla.


Es defensa un origen romà tant de la casa, com del safareig; dissortadament però, l’any 1706 – se’ns ha passat celebrar-ho com cal - l'exèrcit de Felip V – amb l’ànim clar de ‘dessolar la terra ‘ - va cremar l'església parroquial i l'arxiu de Parets; entre altres raons malauradament, això ens serveix per justificar el desconeixem que tenim respecte d’una bona part de la nostra història.

Tenim força documentada la voluntat – la mala voluntat - del franquisme d’eliminar les millors terres de conreu de Catalunya , urbanitzant-les per acollir ‘l’exèrcit de reserva’ que alhora que acontentaria als capitalistes, suposaria un cop mortal a la llengua i la cultura de Catalunya. Curiosament empraria models urbanístics que malgrat el seu origen madrileny, on millor s’havien acollit era als territoris soviètics, parlem de la ‘ciutat linial’ d’ Arturo Soria y Mata - que amb totes les mancances que us podeu imaginar - creixerà entre altres llocs a les ribes del Tenes.


De la torre trobem : Edifici de planta quadrangular amb dues torres de defensa avançades, dos portals dovellats, una finestra gòtica biforada, un rellotge de sol, i en el cos central un medalló amb unes imatges que ens evoquen als àngels foragitant Adam i Eva del paradís.


Agrairem – si la sabeu – l’explicació a l’email castellardiari@gmail.com  coneixercatalunya@gmail.com

L'edificació actual, per la seva estructura, correspon a l'època gòtica.

La casa ha estat restaurada i és el centre d’una explotació agrícola. En aquest enllaç trobareu més informació : http://www.torremalla.com/historia

La torre de Malla, presideix l'espai natural més important de Parets, dins l'àmbit de Gallecs.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-iscle-i-santa-victoria-de-la-torre-den-malla-parets-del-valles

Ens agradarà rebre imatges de la  Capella, advocada a sant Iscle i santa Victòria ,  situada a la part baixa de la torre major del casal conegut com Torre d’en Malla. 

Aquesta torre es va construir a l’indret de la Vilatzir (en els documents villa Luidviro, villa Alduirí, Villadziro, Vilautzir, etc), àmpliament documentada des del 904. El 1044 Riculf en el seu testament va llegar l’església de Sant Iscle al seu fill Guiu, i altres béns al sacerdot que la regís. El 1067 hi ha una deixa per obres. Més endavant el seu domini va passar al monestir de Sant Cugat í així el papa Urbà II el 1098 confirmava al monestir la possessió de Sant Iscle de Villa Auziri. El casal de Vilatzir va passar a possessió dels Malla al segle XVI i això va ser causa del canvi de nom. 

El 1303 consta com sufragània de Sant Esteve de Parets i en altres visites pastorals com a simple capella particular. 

L’edifici actual està orientat vers llevant i és coberta amb una volta de mig punt molt baixa.

 Com hem indicat, és el peu d’una torre rectangular i per això té el tester pla, amb un nínxol, on es venera modernament una imatge de la Mare de Déu de Montserrat.

La porta és lateral í dóna a migdia, i sobre el dintell hi ha la data de 1789.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

Que sant Iscle i santa Victòria  elevin a  l’Altíssim la pregaria dels paretans, urgellencs,  pontarrins, garriguencs , empordanesos,    linyolencs ,  Noguerencs ,  Prioratins ,  aranesos,  bascos, gallecs, catalans,  palestins, sudanesos, iemenites ,  sud americans, pagesos, ramaders, pescadors,..,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes,  continuen en llibertat

A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern


1 comentari:

el mundo a través de mis ojos ha dit...

Hi passejo cada dia, els seus camps verds, els pagesos llaurant la terra, els cavalls passejant..té quelcom que es màgic..no em cansaria mai d'anar-hi