LA MARE DE DÉU DEL VINYET QUE FOU TROBADA PER UN MUSLIM. COMARCA DEL GARRAF

L'existència del Santuari del Vinyet està documentada des d'època medieval, malgrat que l'edifici que avui dia es conserva és obra del segle XVIII. Es coneixen vestigis d'etapes anteriors, com ara la porta lateral d'accés sobre la qual s'identifica la data de 1552.

La construcció del temple barroc es va iniciar l'any 1727 i es coneix la seva consagració duta a terme el 2 d'agost de 1733.

L'any 1847 es va realitzar una important remodelació de la façana, afegint quatre columnes a la portada i una cornisa. El campanar també va ser reformat l'any 1872.

La urbanització de l'entorn immediat de l'ermita data de l'any 1886 i es va realitzar seguint un projecte del mestre d'obres Jaume Sunyer i Juncosa ; la inauguració va tenir lloc el 5 d'agost de 1887.

Finalment, la part més moderna de l'obra és l'anomenat "porxo dels pobres" que se situa a la banda esquerra de l'església i que conté plafons de ceràmica amb poemes.

La llegenda de la troballa de la Mare de Déu – possiblement del segle XVI - és, amb petites variants, la de la majoria de les marededéus trobades de Catalunya, la figura de l’ esclau moro ens servei per reforçar la tesis de l’origen àrab del topònim de la Ciutat, i àdhuc el de la Comarca, diu la crònica que l’home estava cavant el peu d’un cep prop del Vinyet i amb un cop d’aixada va desenterrar la imatge. No s’esmenta la mutilació que devem possiblement a algun mal cristià.

L’esclau portava cada dia la imatge de la Senyora – per la que tenen els àrabs una especial veneració – al seu amo, que quan anava a veure-la, resultava que se’n havia tornat al lloc on havia estat trobada.

Li va costar d’entendre a l’amo que això era un senyal, i que la Mare de Déu no volia marxar del Vinyet, però un cop entès, va moure cel i terra perquè s’acomplís el desig de la Senyora.

Avui, es pot veure al moro que va trobar la imatge agenollat, al seu costat dret , en el plafó que entre l’altar i el cambril representa l’escena de la troballa.

Els muslims continuen venerant la Mare de Déu.

El Josep Olivé Escarré, i l’Antonio Mora Vergés, també.