dilluns, 3 de març del 2014

SANTA MARIA DE GERRI DE LA SAL AL PALLARS SOBIRÀ. LLEIDA. CATALUNYA

La Rosa Ventura Curtrina em feia arribar una imatge de l’església parroquial de Santa Maria de Gerri de Sal, a la comarca del Pallars sobirà, a Catalunya, la darrera colònia del REINO DE ESPAÑA.


L’església fou consagrada el 25 de setembre de 1149, per l'arquebisbe de Tarragona Bernat Tort ( +1163, Londres), i el bisbe d'Urgell, Bernat Sanç (1141-1162) en presència dels comtes de Pallars i els bisbes de Barcelona, Guillem de Torroja (1171-1174); Vic, Pere de Redorta ; Girona, Berenguer de Llers 1145-1158; Lleida, Guillem Pere de Ravidats; i Saragossa, Bernat Ximenes (1137-1152).

El monestir fou fundat el 807 sota el patronatge de Sant Vicenç, al segle X passà sota l'advocació de Santa Maria.
Absorbí diversos monestirs i esglésies del veïnatge com Sant Pere de les Maleses, això va comportar importants n friccions amb els bisbes d'Urgell, Sant Ot restituí l'any 1122 a Gerri tretze esglésies que l'hi havien estat usurpades.
Gaudí de la protecció dels comtes del Pallars, que l'afiliaren al potent monestir de Sant Víctor de Marsella beneficiant-se així en gran manera al cenobi.

A finals del segle XII l'actitud dels comtes canvià, recelosos del poder del monestir, hostilitat que no cessà fins el 1371 quan Gerri sol•licità l'ajut del bisbe d'Urgell i del rei Jaume I i Pere IV.

Aquestes lluites empobriren el monestir despoblant alhora els seus dominis, la mateixa vila de Gerri, dedicada a l'explotació de la font salada que produïa rendes importants per al monestir.

L'any 1631 entrà a formar part de la Congregació Claustral Tarragonina, originant-se una certa recuperació fins a la guerra de Successió, que el tornà a assumir en una profunda crisi, contant per aquestes dates amb un abat i cinc monjos quant en els segles XI i XII havia arribat a tenir cinquanta monjos.

L’any 1835 – quan el REINO DE ESPAÑA, sumit en una de les seves ‘crisis de corrupció episòdica’ desamortitza els bens de l’església catòlica- el cenobi passà a ser l'església parroquial de Gerri de Sal.

En la tesis de Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905– Pineda de Mar, 2 de gener de 1997 )el topònim té un significat (obert, exposat ) d’origen iber, que trobem encara en el mot basc ‘agirre’.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com