diumenge, 5 d’octubre de 2014

ERMITA DE SANTA MAGDALENA. ULLDEMOLINS. PRIORAT. TARRAGONA. CATALUNYA

El Josep Salvany Blanch se'ns anticipava al Josep Olivé Escarré i a l'Antonio Mora Vergés, amb la visita que l'any 1921 feia al Montsant, topònim que deriva etimològicament del llatí monte sanctumuntanya santa’.

Tinc una particular debilitat per la Magdalena, i començaré per la seva ermita de la qual ens diu la fitxa tècnica; edifici d'una única nau amb tres capelles a cada costat, emmarcades per pilastres d'ordre toscà, i presbiteri separat per un arc triomfal. La nau està coberta amb volta de canó, amb llunetes, que arrenca d'un fris corregut. Sobre les capelles laterals corre una galeria d'arcs de mig punt. Sota el presbiteri hi ha una cripta que s'obre a una galeria excavada a la roca al final de la qual trobem una estança. La façana presenta una gran porta amb volta de mig punt flanquejada per dos parells de pilastres toscanes que suporten un entaulament i un frontó triangular trencat per una fornícula al mig. El conjunt es rematat amb teulada a doble vessant i un campanar d'espadanya d'una sola obertura.



Santa Magdalena va ser fundada per Fra Llorenç Julià i projectada per Jaume Amigó, el mateix mestre d'obres que havia fet l'església parroquial advocada a Sant Jaume Apòstol , d'Ulldemolins, que va prendre com a model, encara que molt més reduïda. L'edifici es bastí cap al 1579 i pel mateix temps es construí una casa a l'ermità. Aquest mateix any també es va intentar instal·lar un convent, on s'hi volien establir dos monjos basilians, però el poble no ho va autoritzar, al·legant la pobresa del lloc. Entre 1587 i 1599, la capella fou abandonada per ordre de l'arquebisbe, fruit de les disputes entre el municipi i la cartoixa d' Escaladei per l'ermita i les terres que l'envolten. En aquest temps va quedar molt malmesa. Reoberta al culte, l'ermita s'enriquí amb retaules durant el segle XVIII que van ser destruïts al 1936, durant la Guerra Civil. Conserva part de les pintures murals de la cripta obra de Josep Juncosa, del 1662. Per les seves grans dimensions l'ermita ha estat anomenada, de vegades, la catedral del Montsant. Ha estat restaurada els darrers anys.



Les fotografies del Josep Salvany Blanch ens permeten copsar els ' beneficis' que la sedició dels militars feixistes contra el Govern de la II República Española, amb el recolzament de la Jerarquia Catòlica, excepció feta de l'Arquebisbe de Tarragona, comportaven al Patrimoni Col·lectiu.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com

Cap comentari: