diumenge, 13 de desembre del 2015

SANTUARI DE LA MAREDEDÉU DE LA POBLA DE MONTORNÈS MAL DITA SANTA MARIA. TARRAGONÈS

El diccionari català valència balear en relació al topònim Montornès ens diu ; En els documents catalans medievals apareix el nom Montornès amb la forma llatinitzada monte tornoso (probablement errada per monte tornese): cf: Balari Oríg. 169. Es possible també que el nom vingui del llatí mōnte *turnēnse, ‘muntanya rodonenca’. Malgrat que cal fer a peu el darrer tram fins a l’ermita de la Mare de Déu de Montornès, que no us desanimi la denominació ‘muntanya’, és en el millor dels casos un turonet, i molt accessible com constatava el Josep Olivé Escarré als seus 89 anys.


Llegia que l'indret de Montornès va pertànyer al Monestir de Santes Creus i a partir de 1173 per que ho comprà a la família Rajadell. El castell era aleshores del comtat i del bisbat barcelonins. L'ermita de la Mare de Déu de Montornès s'aixecà al costat de les restes del Castell. Al aixecar-se dins del nucli urbà l'església parroquial, l'antiga capella de la fortalesa medieval restà habilitada com a ermita. A mitjans del segle XVII es feren obres de consolidació i l'any 1783 s'aixecà el temple actual, finançat gràcies a les rendes procedents d'una sínia propietat del santuari i de les almoines dels fidels.


Quan a la descripció tècnica ens explica que la seva volta de canó amb llunetes cobreix la part central de la nau, i les capelles estan cobertes amb voltes de mitja taronja. La porta principal està situada als peus i té un arc rebaixat amb motllures emmarcant-lo. Damunt la porta principal hi ha una petita espadanya on es troben les campanes. A l'arc rebaixat de la porta d'accés n'hi ha una inscripció amb data de "1783". El coronament superior és corb a la façana. També hi ha una porta lateral tapiada que pertanyia a l'antiga ermita romànica. L'únic testimoni que resta de la primitiva església és la portalada romànica, a l'ala nord i cegada en l'actualitat. A l'interior, en un cambril, es venera la imatge policromada d'alabastre de la Mare de Déu, talla del segle XVI o XVII.

   Que la Marededéu, mal dita Santa Maria, pels heretges que neguen el Concili d'Efes,    i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  poblencs , alcoverencs cervianencs  , amazics,  illencs,  gitanos, aragonesos, asturians ,  ,valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)