dissabte, 30 d’abril de 2016

EL CANÓ DE FULLEDA. LES GARRIGUES. LLEIDA

Retratava al Josep Olivé Escarré, recolzant-se en el canó Falktrk de 4 peces que acompanya a l’escultura d’Agustina Saragossa i Domenèch – de la que no trobava cap dada de l’autor, i sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunhya@gmail.com – llegia que és un original cedit l’any 1987 pel que fou ministre de defensa, el català Narcís Serra i Serra (Barcelona, 30 de maig de 1943), en nom de “las Fuerzas Armadas Españolas” per tal de ser instal•lat en aquest monument dedicat a la memòria d’aquesta heroïna de la Guerra del Francès.


La partida de baptisme de l’ d’Agustina Saragossa i Domenèch , apareix a Santa Maria del Mar a Barcelona i és del 6 de març de 1786. Filla de Francesc Ramon Saragossa i Labastida, obrer, y de Raimunda Domènech i Gasull, ambdós nascuts a Fulleda.

Agustina Saragossa es casà el 1802 a l’església de Santa Maria del Pi de Barcelona, als 16 anys, amb Joan Roca Vila-seca, caporal d’artilleria que participà des d’un bon principi en la Guerra del Francès, estigué a la batalla del Bruc i l’esdevenidor de la guerra els dugué, a ell i Agustina, a Saragossa.

Durant el primer setge de Saragossa de la Guerra del Francès, o Guerra de la Independència segons la historiografia espanyola, l’1 de juliol de 1808, mentre Agustina portava vitualles al seu marit, posà un topall a un canó a punt d’ésser detonat però amb l’assistent ferit i amb la metxa encara a la mà. Agafà la metxa i encengué el canó, que apuntava a la porta del Portillo. No se’n sap res de les conseqüències reals d’aquesta acció en la batalla, però el general José Rebolledo de Palafox y Melci, duc de Saragossa (Saragossa, 1776 - Madrid, 15 de febrer de 1847), va descriure la seua acció com èpica, i li va atorgar la distinció de sotstinent i el dret d’ostentar dos escuts amb els lemes: "Defensora de Zaragoza " i "Recompensa del valor y patriotismo ". No es té constància d’aquest fets, tot i que la història confirma que va ser admesa inicialment com artiller ras i després va obtenir els galons de sergent i sotstinent. Sembla que fou capturada i alliberada en un canvi d’hostatges. Posteriorment als fets de Saragossa va recórrer la península acompanyant als exèrcits espanyols. Finalment va acabar la seva vida a Ceuta, on es va tornar a casar, ara amb Juan Cobo de Belchite y Maspera , amb qui van tenir una filla, Carlota.

Agustina d’Aragó morí a Ceuta, el 29 de maig de 1857, als 71 anys. Fins a 1870 no en foren traslladades les despulles a Saragossa, descansant primer al Pilar i, des del 14 de juny de 1908, a la capella de l’Anunciació de l’Església de Nostra Senyora del Portillo, on són venerats com els d’una gran heroïna que, amb valor i decisió, contribuí a repel•lir les adversitats i vèncer l’enemic. És considerada un dels símbols més representatius de la resistència espanyola contra els invasors napoleònics. Aquesta guerrillera rebé el títol de Defensora de Saragossa i la condecoració de Recompensa al Valor i al Patriotisme, seguint les ordres del general Palafox, i arribà a aconseguir el rang de capità de l’exèrcit.

Cap comentari: