diumenge, 8 d’octubre de 2017

IN MEMORIAM DE SANT ANDREU DE GARGALLÀ. MONTMAJOR. EL BERGUEDÀ JUSSÀ. CATALUNYA

Retratava la façana de Sant Andreu de Gargallà, església de la que ens diu patrimoni Gencat ; edifici d'una sola nau orientada a migdia (la façana) i coberta a doble vessant. Un campanar de planta quadrada, amb quatre obertures i coberta a quatre vessants que s'alça a llevant.


La façana és molt simple, amb un òcul de reduïdes dimensions i una porta amb dintell com a únics elements. La porta està inscrita per una senzilla motllura d'arc de mig punt que aixopluga una petxina i una llegenda epigràfica: "ANNO DOMINI MDCCLXXXIX. JESUS. MARIA."; i el passatge del Gènesi: "GEN.28. TERRIBILIS EST LOCUS ISTE HIC DOMUS DEI EST ET PORTA COELI". http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=3494


Fotografia del interor de Jordi Contijoch Boada

Entre l'església parroquial i la rectoria es troba, camuflat exteriorment per les construccions més modernes, un petit recinte què per les seves característiques pot correspondre a l'absis d'un temple molt antic, probablement preromànic. És un cos d'edifici de planta rectangular i de reduïdes dimensions, cobert amb volta de canó de mig punt feta amb lloses disposades a plec de llibre. A la banda de ponent hi ha un arc triomfal de mig punt, actualment obturat, fet amb carreus ben treballats que a la part inferior es tanquen formant un arc de ferradura poc pronunciat. Al cantó oposat hi ha les restes, només visibles des de l'interior, d'un finestral que va ser escapçat en obrir una porta moderna, format per lloses que formen un petit arc de mig punt tendent a configurar un arc de ferradura i, possiblement, de dues esqueixades, tot i que no es pot apreciar clarament. Degut a la situació i orientació d'aquest cos, podria tractar-se de l'absis d'una antiga església preromànica. http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08132


Fotografia del Jordi Contijoch Boada

Quan al topònim, Joan Coromines i Vigneaux[1] (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), i en el mateix el diccionari català valència balear, defensen que vindria de gargallar, mot que devia significar ‘bosc de gargalles’. Pi d'una mena especial, que té la fulla llarguera i fa el pinyonet dintre de la flor.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Cap comentari: