Francesc Climent, publica imatges de la capella del Castell o Palau de Bagà, advocada a la Marededéu. El Concili d’Efes de l’any 431 va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge. «Mare de Déu» (Theotokos). El masclisme, des del principi dels segles, ha estat i és un gravíssim problema, i l’església en massa ocasions ha fet – i fa, encara - costat als maltractadors i no a les víctimes. En català la forma correcta de referir-se a la Verge Maria és Marededéu.
L’església de Santa Maria de Palau, coneguda inicialment com a Santa Maria del Castell, és l’església més antiga construïda dins els murs de la vila medieval de Bagà; bastida com a capella particular o oratori del castell dels barons de Pinós al principi del segle XIII, possiblement abans que el noble Galceran III atorgués la carta de població l’any 1233.
La capella, molt propera a la nova vila, molt més que la parroquial de Sant Esteve, acollia els vilatans en totes les celebracions religioses i aquest fet provocà conflictes de jurisdicció eclesiàstica.
L’any 1255 el degà del Berguedà determinà que en totes les celebracions els homes de Bagà havien d’anar a la parroquial de Sant Esteve i únicament podien anar a la capella de Santa Maria el dia de la seva festivitat, car Santa Maria era sufragània de Sant Esteve.
Els diferents capellans de la capella del Palau, documentats al llarg dels segles XIII i XIV, no podien vendre ni alienar cap dels béns de Santa Maria sense el consentiment dels barons de Pinós. La capella cobrava els rèdits, censos i delmes de les parròquies i esglésies veïnes de Molnell i del Puig i també rebia ingressos de la vila de Bagà. L’església no fou mai parroquial i sempre fou considerada capella o oratori (...oratorium sive capella nostra Ste. Me. castri de Bagadano). Els barons de Pinós la protegiren especialment i des del final del segle XIII hi ha notícies de deixes testamentàries per a ornaments i cera.
La capella actual de Santa Maria no presenta cap dels elements propis d’una església romànica car l’obra actual fou sensiblement modificada els segles XVII i XVIII.
Que la Marededéu i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels baganesos , aranesos, pallaresos, quartencs , font-rubinencs , santquirzencs , amazics, illencs, gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits , saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders , menors estrangers no acompanyants, exiliats polítics .. i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada