dissabte, 21 de setembre del 2024

SANTUARI DE SANTA LLÚCIA DE TONYÀ. GARRIGÀS, L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 


La Josefina Casadesús Bascompte, pública fotografies  del Santuari de Santa Llúcia (o Sant Esteve)de Tonyà es troba situada a l’extrem de tramuntana del poblat de Tonyà, demasies escampades. A la seva vora només hi ha el mas anomenat Cal Sagristà

El santuari de Tonyà es troba a poca distància i a mà esquerra de la carretera local de Vilamalla a Garrigàs, prop de l’enllaç amb el camí que porta a Siurana i a la carretera C-255, de la Bisbal a Portbou, per Figueres. Cal, doncs, agafar aquestes rutes, que també comuniquen amb la carretera N-II al sud de Figueres, per arribar-hi.

La vil·la de Tonyà amb el seu estany era una possessió del monestir de Santa Maria de Roses que ja fou cedida o confirmada als monjos pel comte Gausfred d’Empúries-Rosselló i el seu fill Sunyer, bisbe d’Elna, en la important dotació de l’any 976.

Hi ha diverses notícies referents al domini de l’abadia de Roses sobre Tonyà, algunes de les quals són recollides al Cartoral de Santa Maria de Roses, fa poc temps redescobert (Arxiu Diocesà de Girona).

El document que més ens interessa és la definició feta per Pere de Tonyà el 23 de juliol de l’any 1167 abans de marxar de viatge. Pere de Tonyà evacuà, a Santa Maria de Roses i al seu abat Guillem, la batllia de Tonyà que tenia pel monestir, un alou del mateix lloc i un mas situat al costat de l’església de Sant Esteve de Tonyà després de definir-ne els termes: iuxta ecclesia Sancti Stephani de Toniano. Aquest text descobreix, doncs, indirectament, l’existència al segle XII d’una església a Tonyà, sobre la qual no hem trobat altres notícies publicades.

No sembla pas que Sant Esteve de Tonyà arribés mai a ésser cap d’una parròquia. Tonyà ha pertangut i pertany eclesiàsticament al terme parroquial de Santa Coloma de Siurana. La capella de Tonyà no apareix, per exemple, als nomenclàtors del final del segle XIV que, a més dels monestirs i parròquies, inclouen les simples sufragànies que tenien un sacerdot adscrit. Tampoc no era relacionada a les Rationes decimarum, al darrer quart del segle XIII, entre les esglésies amb rendes pròpies del bisbat. Potser en ambdós casos no hi figura pel fet de dependre exclusivament del monestir de Roses.

El santuari de Santa Llúcia, a Tonyà, és una pervivència de la capella medieval. En data tardana l’antiga església de Sant Esteve passà a tenir, com a advocació principal, la de Santa Llúcia. Això devia tenir lloc als segles XVII o XVIII, que la devoció a aquesta santa cresqué extraordinàriament al país. En aquest santuari de Santa Llúcia, però, hi continuà essent venerat sant Esteve, que, juntament amb la Mare de Déu del Roser, són els cultes secundaris. El llogarret de Tonyà, a més de l’aplec molt popular del 13 de desembre, diada de Santa Llúcia, celebra una altra festa el dia 3 d’agost, en honor de l’antic patró, Sant Esteve.

L’església de Santa Llúcia de Tonyà, en el seu estat actual, és el fruit d’afegitons i reformes diversos; presenta una imatge atractiva com a peça d’arquitectura popular. És d’una sola nau, precedida a ponent per un pòrtic amb arcades i capçada a llevant per l’absis de planta irregular: els murs laterals rectilinis i el de capçalera lleugerament corbat. La nau té una volta apuntada i la volta de l’absis és de secció rebaixada; hi ha un destacat arc triomfal amb impostes bisellades.

L’edifici és remolinat i encalcinat completament, de dins i de fora, circumstància que impedeix de comprovar si s’ha conservat alguna part constructiva d’època medieval. És possible que no hi hagi absolutament res anterior als segles XVI i XVIII, però alguns elements de l’església permeten de tenir certs dubtes en aquesta qüestió. Ens referim a l’arc triomfal esmentat, algunes finestres sagetera i a un tram de cornisa externa de secció bisellada al mur meridional de la nau. És evident que només la descoberta de les estructures avui colgades per la calç podrà confirmar o desmentir si l’església actual ha mantingut parts constructives o té elements reutilitzats de la capella que existia al segle XII.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2019/12/goigs-santa-llucia-tonya-garrigas-alt.html

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-llucia-de-tonya-garrigas#:~:text=El%20santuari%20de%20Santa%20Ll%C3%BAcia,santa%20cresqu%C3%A9%20extraordin%C3%A0riament%20al%20pa%C3%ADs.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/19730

Senyor, desprès de 310 anys, allibera el teu poble !!!

L’any  1719 , en el regnat de Felip V d'Espanya, tot i que  ell mai es va intitular així, es constata la creació de  les primeres Escuadras de Paisanos Armados, en aquell context històric   un dels requisits devia ser el sentiment anticatalà.

https://www.eldiario.es/politica/llach-anc-tilda-mossos-herramienta-colonial-pide-reformar-generalitat_1_11595032.html

El precedent de la darrera detenció d'un President de la Generalitat Lluís Companys i Jover (el Tarròs, 21 de juny de 1882 Castell de Montjuïc, 15 d'octubre de 1940), genera una fortíssima desconfiança en el sistema judicial del REINO DE ESPAÑA 

https://www.elnacional.cat/es/cultura/marc-pons-hitler-entregar-companys-franco_253509_102.html


Que santa Llúcia  i  Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  empordanesos  , pallaresos , viladamatencs ,   vilabertranencs ,   besaluencs ,      medionencs,   font-rubinencs ,  sabadellencs, corberencs ,    font-rubinencs   , santquirzencs ,   amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians ,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders , menors estrangers no acompanyants, victimes de tràfic de persones, victimes del narcotràfic, victimes del lawfare,  exiliats polítics ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Preguem també a Maria que com havia fet  a les Noces de Canà,  explicant a Jesús " no tenen vi",  faci  una ullada a aquest món nostre, Palestina, Ucraïna, Àfrica, Amèrica del Nord i del Sud, Rússia, Xina, Índia,..., s'adrecés novament , ara per dir-li  " no tenen Pau" 

El 30.5.2024 , s’aprovava l’amnistia, els “ caïnites “, ho tenen clar SI al narcotràfic, SI al tràfic de persones, SI a la corrupció,  NO  als drets de les dones, NO al drets de les minories, NO a l’amnistia, NO a la democràcia, NO, als menors estrangers no acompanyats, .. NO,NO,NO,...

María Isabel Perelló Doménech (Sabadell, Barcelona, 18 de març de 1958) ha estat escollida Presidenta del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem, del Reino de España,  fent un clar oxímoron, se la qualifica de “ progressista “ .  Si aconsegueix que el seu col·lectiu faci la feina per que la se’ls retribueix generosament,  ja serà un miracle. 

Tenia  ocasió de fer-la petar amb una persona “ gran” , digueu-li Siset, que insistia en que  ;

Ens cal pregar  amb fe i esperança, ens cal continuar perseverant en la lluita ,  perquè l’adveniment de la democràcia i la llibertat,

No esdevinguin un somni impossible

Perquè la corrupció endèmica i sistèmica desaparegui,  

Perquè els jutges prevaricadors  siguin remoguts dels seus càrrecs

I desprès d’un judici,  expulsats de la carrera judicial,

Espoliats dels bens i drets que constin al seu nom ,

O al dels seus familiars fins a segon grau.

Insistia  en  el fet que ningú amb les mans plenes de sang,  

Ja  per acció, ja  per  omissió.

Està legitimitat a donar lliçons de res.

https://www.youtube.com/watch?v=SblbtyHoyWs

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.