https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-sentfores-sant-marti-de-tous
L’església de Sentfores, advocada a la Marededéu , es documenta l’any 1294
en el testament de Berenguer Paloma, veí del terme de Tous, el qual entre les
deixes piadoses que feu a les esglésies d’aquest terme, es troba la de
Sentfores (Salifores).
L’edifici primitiu fou substituït per un altre de nou vers l’any 1656, com
es fa constar en una inscripció de la llinda de la porta d’entrada. Encara s’hi
feren reformes posteriors a causa de l’afluència de feligresos. Actualment
continua conservant les seves funcions de santuari marià.
Segons consta, en aquesta església es venerava una talla romànica, de fusta
policromada, que representava la Mare de Déu sedent amb el Nen Jesús, tipologia
freqüent en aquesta època.
Actualment la talla originària ja no existeix, en el seu lloc es troba una
reproducció que no sabem si és estrictament fidel a l’original. Aquesta
imitació no és de fusta, però és policromada i reflecteix una tipologia pròpia
de les talles de fusta de la primera meitat del segle XIII: Mare de Déu sedent,
coronada i subjectant una bola amb la mà esquerra, amb el nen Jesús assegut
sobre el genoll esquerre, coronat també, beneint amb la mà dreta i mostrant el
llibre amb l’esquerra. El setial és de tipus bizantí amb coixí rodó.
La imatge original fou substituïda per la reproducció als voltants de l’any
1954, data en què es va voler millorar l’edifici amb motiu de la proclamació de
l’any marià. Fins aquest moment, i a causa del seu mal estat de conservació i a
les modes litúrgiques de l’època, la marededéu es presentava a la veneració
dels fidels vestida amb una mena de capa i túnica que tapava tota la talla a
excepció del rostre i les mans que eren les parts menys deteriorades (així es
veu en algunes fotografies antigues i dibuixada en alguns “goigs de la Mare de
Déu” anteriors al 1954).
Pel motiu abans esmentat la imatge es va portar, pel que sembla, a un
taller de Vic, on es va prendre la decisió de fer la reproducció actual a
partir de les restes de la talla original. Des d’aquest moment es desconeix la
fi que van tenir, però sembla que aquesta talla no ha estat mai al Museu
Episcopal de Vic ni abans ni després del 1954, segons informació obtinguda tant
a l’arxiu del museu com del seu director.
https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-de-la-mare-de-deu-de-sentfores
https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/05/poema-la-mare-de-deu-de-sentfores-sant.html
https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/01/goigs-la-mare-de-deu-de-sentfores-sant.html
https://algunsgoigs.blogspot.com/2015/02/goigs-la-mare-de-deu-de-sentfores-sant.html
El Concili d’Efes va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge Maria, «Mare de Déu» (Theotokos). Es va decretar l'excomunió per a tots els qui no s'atenguessin al acordat en el mateix concili.
L’església catalana, i les esglésies Orientals, es refereixen a Maria com “ Marededéu”.
L'església que passejava sota pal·li al sàtrapa Francisco Franco Bahamonde (El Ferrol, 4 de diciembre de 1892-Madrid, 20 de noviembre de 1975), pel que fa a la denominació " correcta" de la mare de Jesús, es mantenia en allò tant tronat - i alhora tant propi d'aquest REINO - de ‘sostenella y no enmendalla’.
Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional.
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
