IN MEMORIAM. ESGLÉSIA DE L’ARCANGÈL SANT MIQUEL DE MOLINÀS I COLERA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ.

 

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/93

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-miquel-de-colera

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/36503

Molinàs és un nucli de població deshabitat ubicat al municipi de Colera, a l'Alt Empordà.

Aquest indret va néixer al mateix temps que Sant Miquel de Colera al darrer terç del Segle XVIII

https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/10.2436-20.8010.01.84/344889

L’ any 931 el comte   Gaufre    d’Empúries va fer una donació territori a l’abat de Sant Quirze  de Colera que  comprenia les valls  i les muntanyes de Carxell i Freixenet  (Sant Silvestre)  ,Colera (les Portes) i Freixa  (Garbet) ,amb totes  les terres cultes i incultes , boscos,  prats  , pastures,  aigües i la franja marítima projectada amb  inclusió de Molinàs, on aviat  arrelaren diversos masos   estesos per la vall, agrupats   en torn  de la parròquia de Sant Miquel com a centre  espiritual   de la nova comunitat, que  també   comprenia un reduït  nombre   de cases  al voltant

L'església parroquial de Sant Miquel de Colera, "l'església vella", és esmentada l'any 1219 com a possessió del monestir de Sant Quirze de Colera. També apareix en les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280, i en els nomenclàtors diocesans del segle XIV.

Fotografies de Manuel Genovart i Boixet (Barcelona, 25 de gener de 1895 - Barcelona, 29 de novembre de 1980) Arxiu. C.E.C

L'església es trobava abandonada i en estat ruïnós , l'any 1983  però, es va endegar una intervenció promoguda pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona i l'Ajuntament de Colera i el Bisbat de Girona, conjuntament amb els Amics de Sant Miquel de Colera, que es va dividir en dos fases, la primera el mateix any 1983 i la segona l'any 1991.

 

Fotografies Jacob  Casquete Rodríguez

 En aquestes intervencions es va reparar la façana, es va recuperar la espadanya i es van restituir els muntants desapareguts de la portalada

Havíem publicat ERMITA DE SANT MIQUEL DE COLERA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2021/02/ermita-de-sant-miquel-de-colera.html

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplars dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/12/goigs-sant-miquel-colera-alt-emporda.html

Només l’alliberament de Catalunya permetria repensar el model d’ocupació del territori, que en l’actualitat es regeix únicament i exclusiva pel benefici especulatiu d’una minoria.

Que l'arcàngel Sant Miquel, Princep de les Milícies Celestials,  elevi a l’Altíssim la pregaria dels colerencs , trempolins,  moianesos,  calderins,   encampcadans . gosolans, berguedans ,   noguerencs ,  Prioratins ,  aranesos,  bascos, gallecs, catalans,  palestins, sudanesos, iemenites ,  sud americans,..,  pagesos, ramaders, pescadors ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes,  continuen en llibertat

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA 

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

 

ANTIGA ESGLÉSIA PARROQUIAL DE CÓLL, ADVOCADA A L’ASSUMPCIÓ DE LA MAREDEDÉU. VALL DE BOI. LA RIBAGORÇA SOBIRANA.

 La que havia estat església parroquial de Cóll,  advocada  a l'Assumpció de la Marededéu, mal dita Santa Maria, per influencia de l’església herètica, nacional catòlica del Reino de España  que nega validesa al Concili d’Efes de l’any 431 ,  que proclamava solemnement la maternitat divina de la verge. «Mare de Déu» (Theotokos),    es troba al Cementiri del  poble de Cóll, dins el municipi de la Vall de Boí, al límit meridional d'aquesta vall i terme. Pertanyia a l'antic terme de Barruera.

La retratava l’any  1987, l’Antoni Moras i Navarro   (Barcelona, 15 de juny de 1951 - 15 d'octubre del 2016 ).

 

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/santa-maria-de-coll

L'església parroquial de l'Assumpció de Santa Maria de Cóll, com és el cas de totes les esglésies de la Vall de Boí, es troba segregada a un extrem, fora del nucli de població. Això sembla indicar que en aquest sector les esglésies no varen constituir un element generador de nuclis de poblament. La implantació de les esglésies és posterior als nuclis de poblament, dels quals es desconeix l'origen.

La vila de Cóll és documentada el 819 amb motiu d'una transacció de terres. El 1085 fou donada a Sant Andreu de Barravés i al segle XIII passà a la mitra de Lleida, raó per la qual pertany al bisbat de Lleida, mentre que les altres esglésies del terme són del bisbat d'Urgell.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/3801

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com 

 L’extens treball de camp,  la mirada crítica, la meticulositat documental i la generositat pedagògica de l’Antonio Moras Navarro , són el millor llegat per les generacions futures, que podran conèixer i estimar la nostra història gràcies a la seva obra.

A la GEC digital, properament,  hi figurarà una entrada :

 Antoni Moras i Navarro   (Barcelona, 15 de juny de 1951 - 15 d'octubre del 2016 ).

Mestre i historiador de l’art.

Llicenciat en Història Medieval (1979) i Història de l’Art (1988), exercí de mestre de primària (1978-2006). Des de l’any  1982 col·laborà amb el Servei del patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, fent estudis documentals i fotogràfics d'unes 500 obres arquitectòniques de la comarca de l'Alt Urgell. És autor de Vocabulari Bàsic d'Art per a l'escola (1989) i Quan la Terra era plana (2004), una novel·la històrica infantil amb voluntat didàctica per explicar com era l’Edat Mitjana. També col·laborà com autor de llibres de text.

És de ben nascuts ser agraïts.

IN MEMORIAM. CAPELLA DE SANT JAUME I DE L’ARCÀNGEL SANT MIQUEL DE MINISTRELLS. ARS. VALLS DE VALIRA. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA DELS PIRINEUS.

 

L’Antonio Moras Navarro, fotògraf de Patrimoni, llicenciat en història medieval i història de l’Art, i  va néixer el 15 de juny de 1951 al barri de Vallcarca, Barcelona, i ens  va deixar el 15 d'octubre del 2016 Barcelona. Havia fet però una tasca gegantina a la comarca de l’Urgell sobirà, que recollirà properament l’Enciclopèdia Catalana

L’any 1988, retratava la capella de Sant Jaume i de l’Arcàngel Sant Miquel, al lloc de Ministrells, a l’antic poble d’Ars, que  fins l’any 1970  va formar un municipi independent, que comprenia els pobles de Ministrells, Sant Joan Fumat i Farrera dels Llops.  Ara forma part de les Valls de Valira.

La capella aleshores era un edifici  d'una nau rectangular, de  construcció rústega de pedres unides amb fang sense fer filades, coberta exteriorment a dues aigües amb lloses de pissarra.

En la documentació sobre toponímia religiosa pirinenca es fa constar explícitament que Sant Jaume i Sant Miquel són patrons associats a Can Trullà, al lloc avui despoblat de Sant Joan de Ministrells, dins les Valls de Valira. Això suggereix que la capella donava servei a un petit veïnat o masos escampats, més que no pas a una parròquia pròpiament dita, en la línia d’altres ermites i oratoris rurals del municipi

Quan al topònim Ministrells:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=26357

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-jaume-de-ministrells-anserall

Si existeix, ens agradarà rebre imatges actuals de la capella a l’email castellardiari@gmail.com , també, també, si fos el cas un exemplar dels Goigs.

La tasca gegantina de l’Antonio Moras Navarro ha estat essencial per tal que l’Urgell sobirà disposi avui d’una documentació rigorosa i valuosa sobre el patrimoni arquitectònic i artístic.​

Des de diversos àmbits institucionals i associatius, s’ha reclamat el reconeixement explícit de la seva obra, que roman encara  desconeguda  per a moltes persones.

La comarca de l’Urgell sobirà, la comunitat educativa i cultural de Catalunya, i tots aquells que estimem el patrimoni històric de la nostra terra, devem a l’Antonio Moras Navarro una gratitud infinita i un homenatge explícit.

 L’extens treball de camp, la mirada crítica, la meticulositat documental i la generositat pedagògica de l’Antonio Moras Navarro , són el millor llegat per les generacions futures, que podran conèixer i estimar la nostra història gràcies a la seva obra.

A la GEC digital, properament,  hi figurarà una entrada :

 Antoni Moras i Navarro   (Barcelona, 15 de juny de 1951 - 15 d'octubre del 2016 ).

Mestre i historiador de l’art.

Llicenciat en Història Medieval (1979) i Història de l’Art (1988), exercí de mestre de primària (1978-2006). Des de l’any  1982 col·laborà amb el Servei del patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, fent estudis documentals i fotogràfics d'unes 500 obres arquitectòniques de la comarca de l'Alt Urgell. És autor de Vocabulari Bàsic d'Art per a l'escola (1989) i Quan la Terra era plana (2004), una novel·la històrica infantil amb voluntat didàctica per explicar com era l’Edat Mitjana. També col·laborà com autor de llibres de text.

És de ben nascuts ser agraïts.

 

CAPELLA DE LA SERRATOSA, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DEL ROSER. LES MASIES DE VOLTREGÀ. OSONA

 

https://estimadaterra.wordpress.com/2024/04/20/masia-de-serratosa-de-les-masies-de-voltrega-osona/

https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-serratosa

Llegia que la capella advocada a la Mare de Déu del Roser, s'adossa pel nord a la Masia Serratosa. Es tracta d'una petita capella de nau única sense absis i amb murs de pedra arrebossats. La coberta és a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per la façana est a través d'un atri amb arcs de mig punt. Culmina la façana un campanar petit d'espadanya, de pedra arrebossada, d'una sola nau sense absis amb sagristia a tramuntana, entrada a llevant i atri a migdia amb arcs de mig punt. La coberta està culminada al seu vèrtex sud per un campaneret d'espadanya.

Segons les llindes conservades la primera construcció data del 1877.

Posteriorment fou devastada i reconstruïda el 1929, ens agradarà tenir noticia de l’autor a l’email castellardiari@gmail.com

 Dedicada a la Mare de Déu del Roser.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Francesc de Borja Moll Casanovas (Ciudadela, Menorca, 10 d’octubre de 1903-Palma de Mallorca, 18 de febrer de 1991) a la seva obra “Els Llinatges Catalans”, escriu que Serratosa és la grafia aglutinada de -serra tossa-, “serra pelada, sense vegetació”.

A Catalunya hi ha dos llocs anomenats Serratosa: l'anomenada Casa Serratosa, que es troba a Vic, i la masia Serratosa al municipi de les Masies de Voltregà (Osona), de la qual probablement van prendre el nom per cognom els progenitors del llinatge.

 Segons el fogatge o cens de llars català de 1553 tenien els Serratosa casa solar a Sant Hipòlit de Voltregà.

  Que  la Marededéu  i tot l'estol celestial,  elevin a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les victimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica. 

Amén !!!  

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA 

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE CAVA, ADVOCADA A SANT CLIMENT. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA DELS PIRINEUS

 

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/977

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-climent-de-cava

https://tribunaberguedana.blogspot.com/2012/06/sant-climent-de-cava-alt-urgell.html

Església d'una sola nau orientada a ponent amb capçalera plana i coberta amb volta de canó que presenta dues llunetes afrontades. Al costat de la porta d'accés hi ha un arc faixó que reforça la volta de canó i que descansa sobre les dues pilastres encastades en els murs laterals de l'església.

 

A la capçalera hi ha les restes d'un retaule pintat que presenta tres fornícules, la del centre més gran. A la part baixa hi ha dues portes, la del costat nord dona accés a la sagristia i l'altra és falsa. El retaule està emmarcat per dos grans arcs faixons en degradació. Les imatges del retaule van ser cremades en els dies foscos de l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC  de la II República

 

L'interior de l'església ha estat repicat i, per tant, es pot veure el parament intern, que és totalment irregular. La volta està arrebossada. Als peus de la nau hi ha un cor de fusta.

El parament extern -que havia estat arrebossat ara es troba a la vista- és irregular i a les cantonades hi ha grans carreus toscament desbastats més o menys quadrangulars. La coberta és de teula a doble vessant.

La porta d'accés és al centre de la façana oriental, formada per un arc de mig punt adovellat i al damunt té un ull de bou. Els murs laterals estan reforçats per un contrafort cadascun.

El campanar és una torre de planta quadrangular i aspecte robust adossada a la capçalera de l'església. S'hi accedeix des de la sagristia del temple comunicada amb la nau de l'església. La coberta és una teulada a doble vessant. La campana data de 1889.

Es tracta d'una església construïda en l'edat moderna possiblement en substitució de l'antiga medieval. No presenta tret estilístics que defineixin un estil concret.

La retratava l’any  1986, l’Antonio Moras Navarro, q.e.p.d,

Agrairem infinitament  la tramesa a l’email castellardiari@gmail.com de qualsevol dada biogràfica  de l’Antonio Moras Navarro, al que li deu la comarca de l’Urgell sobirà un reconeixement explícit per la gran tasca que desenvolupava en l’àmbit del Patrimoni històric. No me’n sabien donar raó a Patrimoni Gencat.

Les fotografies actuals son del Jordi Contijoch Boada.

Si existeixen ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

El sostre demogràfic  s’assolia al cens de 1857 amb 577 ànimes , es tancava l’any 2024 amb 39 habitants.  Només l’assoliment de la llibertat nacional  de Catalunya permetria plantejar-nos polítiques de reversió d’aquest   terrorífic  abandonament  que pateix l’Urgell sobirà, i  massa llocs més de la Catalunya interior   

Quan al topònim Cava:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=13833

Que sant Climent  tot l'estol celestial   elevin a l’Altíssim la pregària del poble català per a recuperar la seva llibertat nacional, el clam de les víctimes dels genocidis de Palestina, Gaza i d’arreu del món practicats contra minories ètniques/o culturals, i la queixa de les famílies dels que no reben assistència sanitària i/o social  al REINO DE ESPAÑA com a conseqüència de la corrupció endèmica i sistèmica de les seves elits polítiques, que no dubten a emprar el foc com element de distracció de les seves accions.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

CAPELLA DE LA COMA ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DE LES DELÍCIES I/O DEL CONSOL. CALDERS. EL MOIANÈS.

 

Llegia  de la capella  de la Coma que retratava el Josep Valldeoriola , esglesiola que consta d'una sola nau que té a més un cos adossat a l'est que es correspon amb la sagristia. La capella disposa d'una coberta de teules a dues vessants amb el carener orientat tot seguint l'eix longitudinal de l'edifici. El ràfec està decorat amb una cornisa formada per diverses filades de maó massís i teules col·locades com si fossin permòdols. Els murs, de paredat comú, estan revestits per un arrebossat simple llevat de les cantoneres, les quals estan formades per grans carreus vistos de pedra, grans i escairats. La porta d'accés està formada per una gran llinda de pedra monolítica que descansa en brancals realitzats amb grans carreus de pedra regulars. La llinda porta inscrita la següent llegenda "DIES FWDATIONS / DIE 4 DE AGOST DEL ANY / 1759". Al capdamunt de la façana es conserva un petit campanar d'espadanya d'un sol ull realitzat amb grans carreus de pedra grans i ben escairats. L'espai interior està cobert per una volta de canó amb llunetes i a l'encaix de la volta amb els murs laterals es disposa d'una imposta motllurada i decorada amb cartel·les en forma de voluta. El portal de pas a l'espai de la sagristia està format per uns brancals de grans carreus de pedra que suporten una llinda monolítica; tots aquets elements són vistos i destaquen del revestiment interior.

A la zona del absis i la del presbiteri hi ha pintures murals representant l'Esperit Sant que il·lumina la Verge Maria que porta el Nen Jesús en braços, envoltats per diversos personatges representants de la vida rural.

Les pintures van ser realitzades per Josep Verdaguer Coma (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 11 de maig de 1923 - 13 de març de 2008), autor entre altres dels murals a l'església de la parròquia de Sant Andreu de Palomar, així com de diverses esglésies de la Vall de Cardós: Santa Eugènia d'Ainet de Cardós, Sant Andreu de Cassibrós, Sant Jaume d'Estaon, Sant Pere de Lladrós i altres llocs propers: Santa Anna de Llavorsí i Sant Esteve de Montesclado,..

https://www.lavanguardia.com/cultura/20251027/11199732/biblioteca-fundacion-comillas-organiza-cafe-literario-escritor-federico-correa-gil-biedma-ep-agenciaslv20251027.html

Segons tradició popular, els personatges representats corresponen  als propietaris i treballadors de la casa de l’època.

 https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=9916

Actualment no té usos religiosos.

Si existeixen en agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Que la Marededéu    , elevi a l’Altíssim la pregaria dels  calderins,  moianesos,   encampcadans . gosolans, berguedans ,   noguerencs ,  Prioratins ,  aranesos,  bascos, gallecs, catalans,  palestins, sudanesos, iemenites ,  sud americans,..,  pagesos, ramaders, pescadors ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes,  continuen en llibertat

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA 

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

SANT JAUME DELS VERDERS O SOLERS. VILANANT. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-jaume-dels-verders-vilanant

L'ermita de Sant Jaume dels Verders o Solers es troba a uns dos quilòmetres de Vilanant, entre el castell dels Moros i el Mas Rodeja.

 És una construcció del segle XVIII que conserva algunes restes de l'església anterior, romànica del segle XII.

La capella actual és d'una nau. La capçalera a l'exterior és carrada i no forma cantonades amb els murs de la nau. Al frontis hi ha la porta rectangular amb la llinda amb una creu incisa i la inscripció: 1729 ISIDRO RODEJA. Sobre la façana es dreça el campanar de cadireta d'un sol arc.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/38393

El mur meridional presenta vestigis de més antiguitat. El seu aparell, des de l'angle amb el frontis fins a la meitat de la seva llargada, correspon a la reconstrucció del segle XVIII. La resta, fins a l'angle de la capçalera, en una altura de poc menys de tres metres pertany a l'església romànica. D'aquesta església només roman dempeus l'esmentat fragment constructiu, que quedà integrat en la capella posterior. En la part alta d’aquest mur s'hi observa l'inici de la curvatura d'una volta.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com 

 Que sant Jaume, injustament abduït pel feixisme ,  elevi  a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les víctimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica del REINO DE ESPAÑA.

Amén !!!  

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA. 

Ens dol assabentar-vos que la justícia no ha iniciat – encara -  investigacions formals àmplies contra els polítics autonòmics responsables i/o membres de governs autònoms  per responsabilitat per omissió, negligència o corrupció en relació amb els incendis forestals de l’estiu de 2025.

  inFeliços els perseguidors  dels justos, de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

CAPELLA DE LA PASSADA, ADVOCADA A LA PURÍSSIMA CONCEPCIÓ DE LA MAREDEDÉU. SANT QUINTÍ DE MEDIONA.

 

https://xac.gencat.cat/ca/llista_arxius_comarcals/alt_penedes/detall/INGRES_PASSADA

Masia emplaçada en una zona limitada per un revolt de la carretera d'Igualada a Sitges, prop de Sant Quintí de Mediona. És un edifici de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a dues vessants. La façana principal té un gran balcó d'obra. Hi ha una galeria lateral amb arcs rebaixats sobre pilars, i un terrat amb balustrada de terracuita.

El conjunt compta amb un baluard i una capella advocada a la Puríssima Concepció de la Marededéu ,  així com edificis agrícoles annexos, i es completa amb un jardí i un petit bosquet.

la capella fou saquejada en els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II  República; els historiadors feixistes farien fortuna amb la denominació d’aquell gravíssim delicte, com   “la Guerra Civil”, desprès de la victòria dels sediciosos   no s'ha tornat a refer.

https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-purissima-de-la-passada

Si existeixen  ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

La casa ha sofert poques reformes i es fa servir com a escenari per al rodatge de cinema.

Que  la Marededéu   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels comardins  ,   berguedans  ,  quartencs ,   font-rubinencs   , santquirzencs ,   amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders , menors estrangers no acompanyants, exiliats polítics ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE MONTIRÓ, ADVOCADA A SANT SADURNÍ.VENTALLÓ. L’EMPORDÀ SOBIRÀ.

 

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/1534

Les notícies més antigues documentades sobre el temple són de finals del segle XIII. En les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280 s'esmenta l'ecclesia de Montirono. En els nomenclàtors de la diòcesi del segle XIV, l'església parroquial de Sant Sadurní de Montiró hi és inclosa. Tot i això, el temple actual només conserva l'absis com a vestigi d'aquest període romànic.

Posteriorment, cap a finals del segle XVII i durant el segle XVIII, experimentà una important reforma que modificà totalment el seu aspecte. Aquesta reforma fou una conseqüència del saqueig i l'incendi que patí el temple el dia 31 de maig de 1640 per part dels terços de soldats espanyols. Al temple hi van cremar la Vera creu, el sagrari, els calzes, les paus, les crismeres i la custòdia, i s'endugueren les joies, els mobles, els diners i el calze amb el Santíssim. Sembla que fou una represàlia contra Josep de Margarit i de Biure, cap de les milícies catalanes i un dels combatents més constants contra Felip IV. Pocs mesos després d'aquests fets esclatà la guerra dels Segadors. Arran de la destrossa, l'agost de 1640 es va crear una comissió per reparar el temple, i l'any 1683 es va construir la capella del Sant Crist.

Fotografies de Jacob Casquete Rodríguez 

L'església de Sant Sadurní tenia per sufragània l'antiga parròquia de Santa Maria de l'Om de Pelacalç, des de l'any 1691.

Tenim notícies que l'antic cementiri estava situat a la banda meridional del temple, tot i que actualment no hi ha cap edificació a la zona.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/20384

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Que  sant Sadurní  elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les víctimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica.

Amén !!! 

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA.  

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

ESGLÉSIA DE SANT JAUME. QUADRA DE ROCACRESPA. CUBELLES. EL GARRAF. CATALUNYA

El dimecres 24.10.2018 fèiem una visita a Cubelles el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926  + Castellar del Vallès, 6 de maig d 2019 ) ), i l’Antonio Mora Vergés.

Quan al topònim llegia; en la documentació antiga Cubellas (Segle X), derivat femení plural de cubell, en el sentit de ‘cup de trepitjar raïm, tina

Entre els llocs que tenia intenció de veure i retratar estava si més no la capella de Sant Jaume de la Quadra de Rocacrespa.

Quan al topònim, Vicenç Carbonell Virella (Barcelona, 29 de desembre de 1934) era de l'opinió que «és possible que el nom del poblat vingui de l'avui turó de la Cogulla, situat sobre mateix de les cases, el qual és molt encrespat, car s'alça dret i bastant punxegut, com una caputxa, d'on deu venir l'actual nom».

El diccionari català valència balear a l’entrada Crespa ens diu ; etimològicament del llatí crĭspa, ‘arrissada’.

http://www.cubelles.cat/files/doc7077/els-noms-de-lloc-del-terme-de-cubelles.pdf

Em costava trobar l’accés, que no està senyalitzat, i un cop davant de la capella de Sant Jaume, demanava permís per a retratar-la

Trobava algunes entrades d’interès sobre Rocacrespa :
https://www.bisbatsantfeliu.cat/uploads/recursos/contingut/2946/ca/385CUBELLES_Ermita_de_Sant_Jaume.pdf
https://llocssingularsgarraf.wordpress.com/masies-del-garraf/cubelles/rocacrespa/
https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0056158.xml
http://rocacrespa.blogspot.com/
https://blocs.mesvilaweb.cat/elbarrinaire/?p=268748
http://www.radiocubelles.cat/pl7/noticies/arxiu-noticies/id6347/la-sala-d-actes-de-la-parroquia-acull.htm
http://ptop.gencat.net/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veureDocument&codintExp=70657&fromPage=load

Tenia ocasió d’admirar les pintures al fresc de Jordi Garriga Mora ( Sabadell, Vallès Occidental, 1962)

Patrimoni Gencat ens diu; l'església de Sant Jaume es troba situada dins el nucli de Rocacrespa. És una petita construcció d'una sola nau i d'estructura molt senzilla, amb coberta a dues vessants de teula. La façana presenta una porta d'accés d'arc de mig punt, adovellada. Al vèrtex de la teulada hi ha un petit campanar d'espadanya.

El conjunt es troba emblanquinat i decorat amb elements de maó vist, i es completa amb una tanca que presenta una porta d'accés d'arc de ferradura, d'inspiració islàmica.

A la dovella central de l'arc de la porta d'accés a la capella, hi ha inscrita la data del 1556. Sembla que la construcció és d'aquell període, tot i que posteriorment s'han efectuat diverses obres de reforma.

Inicialment, la capella es trobava sota l'advocació de l’Arcàngel Sant Gabriel i posteriorment, es va dedicar a l’ Apòstol Sant Jaume.

Ens agradarà tenir noticia del mestre d’obres autor de la darrera reforma a l’email coneixercatalunya@gmail.com, castellardiari@gmail.com

Dinàvem al Racó d’en Pinilla, i us recomanem que el poseu a la llista de restaurants de Catalunya que s’han de visitar.

Que  sant Jaume, injustament adduït pel feixisme rampant  ,  elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les víctimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica.

Amén !!! 

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA.  

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

IN MEMORIAM. ESCOLA SANTA EULÀLIA DE LES FILLES DE LA CARITAT DE SANT VICENÇ DE PAUL. BARCELONA. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA.

 

Fa anys i panys que cerquem fer un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, en aquesta ocasió la recerca de l’autor de l’Església de Mora la Nova, em portava fins a  l’arquitecte Francesc Ubach Trullàs  (Barcelona, 1909 - Barcelona, 1983), i de retruc a l’escola Santa Eulàlia.  «Els camins del Senyor són inescrutables »

Llegia que les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül estaven establertes en aquest indret, que formava part de l'heretat del mas Mandri, des de 1873.

Tenien un col·legi-obrador destinat a l'ensenyament de noies.

L'ampliació del passeig de la Bonanova i l'obertura del carrer Bigai van obligar a transformar l'edifici original.

L'any 1936 va passar a mans del Consell de l'Escola Nova Unificada (CENU), acabat de crear, i d'aquell mateix any és el projecte de Francesc Ubach Trullàs  (Barcelona, 1909 - Barcelona, 1983)

L'escola va passar a dir-se Grup Escolar Aristòtil.

Desprès de la victòria dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC  de la II República  , l'edifici va tornar a mans de les monges, que hi van afegir l'ensenyament de comerç.

 L'any 1968 es va ampliar per poder efectuar la segona ensenyança.

Va tancar l'any 1981 i posteriorment s'hi va instal·lar l'actual Escola Horitzó.

Els catalans li devem molt a l’església catòlica en matèria d’educació, no és casualitat que el nom en que designava al que ajudava al prevere en els oficis religiosos fos “ escolà”, literalment el que va a escola, en la llengua castellana se’ls deia monaguillos , literalment en castellà , "pequeño monje" y se refiere a niños y jóvenes que ayudan en el altar durante las celebraciones litúrgicas

SANT JAUME DE VALLESPINOSA. PONTILS. CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

  La primera notícia relativa al castell de Vallespinosa correspon a l'any 1193, propietat aleshores de la família Cervelló, tot i que els Clariana també hi posseïen drets. La capella castellera estava dedicada a Santa Maria. I ja era bastida l'any 1193; possiblement l'església de Sant Jaume es va construir durant aquests anys, atesa la impossibilitat d'ampliar l'altra, i en un moment en el qual les necessitats deurien créixer. En aquest període cal situar la consolidació de la repoblació de l'indret. Diferents llegats testamentaris van afavorir-la durant el segle XIV. Durant el segle XX es va afegir una nova planta damunt l'església per habilitar l'escola pública, espai actualment en desús.

La descripció tècnica ens diu ; edifici d'una sola nau, amb presbiteri pla no diferenciat. Està cobert amb volta de canó apuntat que arrenca d'una imposta. Durant el segle XIX van obrir-se dues capelles, rectangulars i amb volta de creueria, a la zona immediata al presbiteri. A la del costat de l'epístola hi apareix, en la clau de l'arc, l'heràldica dels Cervelló. L'altra capella va ser ampliada tardanament en direcció als peus de l'edifici. La porta d'accés, que s'obre a la façana de ponent, és moderna. L'aparell només és visible en aquelles parts on no hi ha arrebossat. Es tracta de carreus regulars, tallats a cop d'escoda i disposats en el mur de manera isòdoma.

Fotografia del interior, Jordi Contijoch Boada 

El Retaule de sant Jaume de Vallespinosa és una obra pictòrica del gòtic internacional confeccionada per Joan Mates, originalment emplaçada a l'església de sant Jaume de Vallespinosa.

 Des de 1917, forma part del fons artístic del Museu Diocesà de Tarragona.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-jaume-de-vallespinosa-pontils

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/02/goigs-sant-jaume-vallespinosa-pontils.html

Els segles han tornat aquest indret possiblement ple d’esbarzers, en un jardí, li escauria més Vall Plàcida, oi ?.

Que sant Jaume, injustament abduït pel feixisme ,  elevi  a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les víctimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica del REINO DE ESPAÑA.

Amén !!!  

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA. 

Ens dol assabentar-vos que la justícia no ha iniciat – encara -  investigacions formals àmplies contra els polítics autonòmics responsables i/o membres de governs autònoms  per responsabilitat per omissió, negligència o corrupció en relació amb els incendis forestals de l’estiu de 2025.

  inFeliços els perseguidors  dels justos, de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern