dimarts, 16 de setembre del 2025

ESGLÉSIA SUFRAGÀNIA DE SANT ESTEVE D'IGÜERRI. EL PONT DE SUERT. LA RIBAGORÇA SOBIRANA

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-esteve-diguerri-el-pont-de-suert

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/16105

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/933

L’església és romànica, d’època alt medieval, però no s’hi troba documentació relativa al poble fins al Fogatge del 1553. En aquest hi consten, com a Eguerri, tres focs (uns 15 habitants). Segons Madoz, a mitjans del segle XIX «s’hi collien 120 quarteres de sègol, 10 d’ordi, 10 de civada i 20 de mongetes i altres llegums, a més de moltes patates, principalment aliment dels d’Igüerri. S’hi cria bestiar de llana i boví, així com les mules necessàries per al treball dels camps. Constituïen el poble 2 veïns i 10 habitants.» Igüerri va tenir ajuntament propi des de principis del segle XVIII fins a l’any 1847, any en què va unir-se a Llesp pel fet de no arribar als 30 veïns (caps de família).

 Després passarà a dependre de Pont de Suert. El 1981 hi consten 10 habitants, el 2006, 8 habitants i el 2019 en tenia 9. Mai hi ha hagut escola, de manera que els infants antigament baixaven a Gotarta. Actualment, només hi viu una persona tot l’any, excepte els dies més freds d’hivern, que dorm a Pont de Suert. S’encarrega de la cura dels prats i un ramat de vaques. La resta d’habitants censats són una família que hi viu estacionalment.

Des dels anys setanta que no s’hi celebra la festa major, però encara s’hi canten cada any els goigs a Sant Esteve, patró d’Igüerri. Ens agradarà rebre’n un exemplar a l‘email castellardiari@gmail.com , i si fos possible fotografies del interior de l'Església 



Que el protomàrtir sant Esteve  elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les victimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica.

Amén !!! 


 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

 

dilluns, 15 de setembre del 2025

LA CLAUSTROFÒBICA ESGLÉSIA D'ESPONELLÀ. ADVOCADA A L'ASSUMPCIÓ DE LA MAREDEDÉU, MAL DITA SANTA MARIA. EL PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA DE VILERT. ESPONELLÀ. EL PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

 Llegia que en documents del segle IX del monestir de Banyoles s'esmenta en el lloc de Vilert el nom de "domus Santae Mariae". Es pot assegurar que els monjos van construir en aquest lloc una capella o església dedicada a Santa Maria. El lloc de Vilert i la seva església surt en altres documents dels segles X, XI i XII, tots ells relacionats amb el Monestir de Banyoles. Durant els segles XIX i XV, a l'església només hi havia un altar i en el poble hi vivien tres clergues. Durant el segle XVI es van realitzar importants reformes a l'església: es va aixecar un altar a Sant Pere i un altre a Sant Joan. Es va comprar el reliquiari de la Vera Creu, calzes i copes de plata i gran varietat d'ornaments sagrats.


Patrimoni Gencat ens diu ; església parroquial d'origen romànic, presenta a la part posterior un absis semicircular amb dues absidioles laterals. A la banda dreta de la nau central s'hi va obrir una nau gòtica amb clau esculturada. A la façana principal la porta és d'arc de mig punt. Durant la reforma del segle XVI s'hi va afegir un timpà gòtic. El campanar és de planta quadrada amb finestrals per a les campanes a cada costat. És acabat amb una piràmide voltada per una balustrada.


Vilert és un indret petit, sobta la situació claustrofòbica en que es troba l’església de Santa Maria.





No trobava cap persona per a preguntar-li on eren les escoles abans de la dictadura franquista, cal recordar avui que a Catalunya el mot ‘escolà’ , vol dir ‘ el que va a escola’, que té alhora una connotació religiosa, escolà és també, el que ajuda al capella al altar. En la llengua del ‘ Rei Mentider ‘ se’ls anomena MONAGUILLOS.

La victòria dels sediciosos militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, els convertia en ‘herois’, i en ‘traïdors’ a TOTS els que lluitàvem en defensa de la democràcia, aquesta dicotomia persisteix avui encara. La corrupció endèmica i sistèmica del sistema polític n’és una de les conseqüències.

Retratava l’edifici de l’escola ‘nova’, idèntica a la de Centenys, i de les que – curiosament – se’n desconeix l’autor.


Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com, castellardiari@gmail.com  ‘posar en valor’ el patrimoni històric i/o artístic que Catalunya conserva – encara – és FEINA DE TOTHOM.

https://esglesiesdegirona.blogspot.com/2010/04/esglesia-de-santa-maria-de-vilert.html

https://turisme.plaestany.cat/agenda/festa-major-de-vilert-4/#:~:text=Dia%3A%207%20i%208%20de%20setembre&text=A%20les%2018h.,a%20la%20pla%C3%A7a%20de%20Vilert.

https://setmanasantamataro.blogspot.com/2023/09/diada-de-la-mare-de-deu-del-remei-les.html#:~:text=El%20dia%208%20setembre%20compleixen,protectora%20de%20tots%20els%20cristians.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-vilert-esponella

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15200

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com

https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/05/goigs-sant-fausti-martir-vilert-pla-de.html

Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les victimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica.

Amén !!! 

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

diumenge, 14 de setembre del 2025

ESGLÉSIA DE SANT LLORENÇ DE LES ARENES. L’EMPORDÀ JUSSÀ. GIRONA. CATALUNYA

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-llorenc-de-les-arenes-foix

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/7069

Llegia de l'església de Sant Llorenç de les Arenes que  centra la població del mateix nom i es troba voltada de construccions.

 


Fotografia. Col·lectiu Obaga / Lluís Capdevila

L'edifici és d'una nau amb absis semicircular al qual s'hi afegiren tardanament dues capelles al costat nord. La volta de la nau és apuntada i seguida i la del presbiteri és ametllada. Les finestres romàniques són de doble esqueixada. Al frontis hi ha la portada de tres arcs de mig punt en gradació, llinda i timpà llis, guardapols i motllura de secció incurvada. El finestral superior és de doble arcada de mig punt també en gradació. Corona el frontis una espadanya de dos arcs.

El parament és de grans carreus perfectament escairats, inclosa la volta de l'absis (la de la nau és coberta d'arrebossat).


Fotografia de 1985. Badia, Joan / Puigdevall, M

Al costat de migdia del temple hi ha l'edifici que fou rectoria que ocupa el lloc de la comanda hospitalera medieval: s'hi veu un carreu amb la creu de malta esculpida. El seu pati assenyala l'espai que ocupava el petit claustre romànic desaparegut del qual es conserven alguns capitells, dos dels quals es troben al Museu d'Art de Girona.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Que sant  Llorenç , martiritzat pel foc,  elevi a l’Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional, per la fi de la repressió a totes les minories ètniques o culturals arreu del món, per víctimes dels incendis d’aquest estiu  al REINO DE ESPAÑA, i perquè els  seus responsables per acció, omissió, imprudència, culpa,.., siguin condemnats per la justícia.

Amen!!!

 

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

dissabte, 13 de setembre del 2025

ERMITA DE SANT BERNAT DE CLARAVALL. SOLSONA. EL SOLSONÈS

Llegia de l’ermita advocada a Sant Bernat de Claravall,  al Vinyet,  terme de Solsona;  edifici barroc ubicat a les afores de Solsona, a migdia, al veïnat de can Llarg, al peu de la carretera vella cap al Miracle.

És un petit edifici rectangular d'una sola nau amb la coberta de teula àrab a dues aigües, un petit atri adossat a la façana i un modest cos al costat nord, que acull la sagristia. L'aparell murari és de pedra carejada, rústega, només carreuada als marcs de les obertures i les cantonades. A la façana, orientada a llevant, destaca la portalada rectangular bisellada, amb grossos muntants i la llinda on figuren les dates de 1736 i 1865.



Es conserva la bella porta de fusta original amb dos finestrons reixats. També a la façana, per damunt de l'atri, llueix un petit rosetó i coronant la coberta, un petit campanar d'espadanya d'un sol ull. L'atri és obert als tres costats, destacant l'arc carpanell frontal, fet de maó a plec de llibre.

L'interior està arrebossat, i hi ha l'altar major, amb la imatge de Sant Bernat, patró de la capella.



Al 2015, fou objecte d'obres de millora a càrrec dels fidels, en concret, la restauració de la figura del sant, i la reubicació de l'altar, fins llavors adossat al retaule

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/07/goigs-sant-bernat-de-claravall-solsona.html

Que sant  Bernat de Claravall elevi  a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les víctimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica del REINO DE ESPAÑA.

Amén !!!  

Ens dol assabentar-vos que la justícia no ha iniciat – encara investigacions formals àmplies contra els polítics autonòmics responsables i/o membres de governs autònoms  per responsabilitat per omissió, negligència o corrupció en relació amb els incendis forestals de l’estiu de 2025.

  inFeliços els perseguidors  dels justos, de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

divendres, 12 de setembre del 2025

CAPELLA DE SANT ANDREU. TORDERA. EL MARESME

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-andreu-tordera

capella de nau i absis, coberta de volta de canó amb l’arc d’entrada a l’absis un xic ultrapassat o insinuant l’arc de ferradura. L’absis té una finestra central d’arc de mis punt emmarcada d’un arc monolític fet de grans pedres. La façana de ponent té un portat adovellat, amb una finestra allargada a la dreta per a mirar a l’interior. La finestra de sobre el portal i el campanar d’espadanya són tardans. Ha estat restaurada recentment pel propietari , que ho és també de  Can Bofill i amb culte un parell de vegades l’any.

Per la seva estructura sembla una obra romànica, bé que posa alguns interrogants pel que fa a les proporcions i els detalls de l’obra




Fotografies. Marino Francisco

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Que sant Andreu   elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional,  la fi dels genocidis  ètnics i/o culturals en aquest món, i les " morts evitables " provocades per la corrupció endèmica i sistèmica al REINO DE ESPAÑA

 

 inFeliços els perseguidors  dels justos, de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

dijous, 11 de setembre del 2025

ESGLÉSIA DE TOR, ADVOCADA A SANT CLIMENT. LA TALLADA. L’EMPORDÀ JUSSÀ

 

El poble de Tor està  a 1,2 km al N de la Tallada, forma un nucli compacte situat en un dels primers replans de la serra. S’hi destaquen alguns casals del segle XVI amb façanes amb portes adovellades i finestres amb llinda o arc conopial, decorades senzillament.

 L’església de Sant Climent, sufragània de la parroquial de Marenyà, és romànica, d’una nau amb absis semicircular.





El 1960 s’hi afegí una altra nau, orientada a migdia.

L’absis romànic és ornat amb lesenes i un seguit de petites mènsules, sota la cornisa, amb motius geomètrics i petites testes esculpides.

 Les obertures del frontis i una capella lateral són afegitons tardans a l’obra romànica.

 La festa major de la població se celebra pel segon diumenge de juliol.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/07/goigs-sant-climent-patro-de-tor-al.html

https://www.lavanguardia.com/participacion/las-fotos-de-los-lectores/20230908/9214405/tallada-cuatro-iglesias-pueblo.html

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-climent-de-tor-la-tallada-demporda

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/7431

Ens agrada posar enllaços per als que vulguin saber alguna cosa més, dissortadament a Internet fallen amb massa freqüència, esta clar que la IA, és més artificial que intel·ligent 

Sant Climent de Tor consta d’una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular. Pels volts de l’any 1955 fou construïda una altra nau més gran que fou afegida a l’extrem occidental del mur de migdia de l’antiga, però orientada vers migjorn de manera que l’actual conjunt de l’edificació afecta una planta en forma de L. De l’obra romànica només es destruí el fragment de mur que correspon a l’obertura de comunicació amb la nau moderna. Al mateix temps hom procedí a restaurar la nau romànica i foren llevats els gruixos d’arrebossats dels paraments interiors.

La volta de la nau romànica és l’única part que resta coberta d’arrebossat. És de mig punt, però de perfil apuntat a la meitat de llevant, mentre que al sector de ponent, als peus, és de canó. A causa d’aquest arrebossat és impossible d’esbrinar quin segment pot correspondre a la coberta original i quin a alguna refecció 

L’absis té una volta de quart d’esfera, feta amb filades semicirculars de lloses estretes, només desbastades. És precedit per un tram molt curt, cobert amb volta de mig punt, que és més estret i baix que no pas la nau, a la qual aquest sector de capçalera s’uneix per mitjà d’un doble plec. Al damunt —mur de capçalera de la nau— hi ha una petita obertura cruciforme.

Aquest absis es dreça sobre un aflorament natural rocós, de conglomerat. Té al centre una finestra de doble esqueixada, i és decorat exteriorment amb quatre lesenes que arrenquen d’una socolada feta amb tres filades de grans carreus, i que a l’extrem superior del mur no rematen amb un fris d’arcuacions, com seria normal, sinó que té un seguit de consoles o mènsules sota una cornisa de quart de cercle incurvat. Hi ha cinc mènsules a cadascun dels espais laterals entre les lesenes i quatre al central. Algunes d’aquestes mènsules són llises, però la majoria presenten detalls esculpits, gairebé tots de difícil identificació perquè són molt erosionats.

L’edifici fou construït amb carreus de mida mitjana, força escairats, que foren disposats regularment a trencajunt. Per les seves característiques hom pot suposar que pertany al final del segle XI o a la primera meitat del XII.

A més de la nau de construcció força recent, ja esmentada, el temple romànic suportà altres afegitons o reformes. Les obertures del frontis foren renovades a mitjan segle XVIII: una rosassa i la portada amb frontó corbat, una fornícula, pinacles i esferes; a la seva llinda hi ha gravat l’any 1752 i la llegenda HAEC EST DOMVS DEI. Sobre aquest mur es dreça un campanar d’espadanya. Els murs perimetrals del temple foren sobrepujats arreu per construir un terrabastall. Al mur meridional de la nau, al sector de llevant, fou afegida una capella que té l’arc i la volta apuntats. Un altre arc apuntat restà inclòs al mur septentrional; sembla indicar un intent no reeixit de construir-hi una altra capella.

 Que sant Climent  , elevi a l’Altíssim la pregaria dels  empordanesos ,  noguerencs ,  prioratins ,  aranesos,  bascos, gallecs, catalans,  palestins, sudanesos, iemenites ,  sud americans,..,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes,  continuen en llibertat

A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia. 

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

dimecres, 10 de setembre del 2025

ERMITA DE SANT TOU [ SIXT i HOU ] TORDERA. EL MARESME

 Cercàvem el Tomàs Irigaray Lopez , i l’Antonio Mora Vergés, l'ermita de Sant Tou, pensem que aquesta és la mateixa advocació, dita també, sant Hou (o Thou) a Celrà al Gironès, on comparteix amb Sant Sixt (o Sist), l’alt títol d’excelsos patrons d’aquella població. La llegenda situa a Girona la història dels dos màrtirs, que pretesament hi varen ser degollats, per ordre de Rufí el dia 24 de març de l'any 303, els cossos dels quals van ser enterrats en un lloc desconegut, que al segle XIII van ser localitzades per un pagès que va dir haver vist unes misterioses llums un bardissar vora el camí; quan es va desbrossar el lloc, i aparegueren les restes ignorades dels sants màrtirs.

El fet que fos atorgada la llicència eclesiàstica pel Bisbat de Girona, on sota la referència V-209-01304, trobem al seu Arxiu Diocesà, un document amb el títol de "Llicencia beneir capella en Terreny de Pere Talleda el 12.07.1578"; reforça la nostra hipòtesis.

L’edifici de planta única, està precedit per una atri cobert a dues aigües, amb encavallada de fusta suportada per dos gruixuts pilars de maons ; la façana on llueix la data 1.602, està coronada amb un senzill campanar d’espadanya; tota l’estructura està reforçada amb grans contraforts, que ens fan pensar en que fou aixecada damunt de terres poc assentades a darreries del segle XVI, i calgué reforçar-la ràpidament per evitar-ne l’esfondrament.

La descripció de patrimoni Gencat ens diu ; ermita situada a un km de la sortida cap a Hortsavinyà i Roca-Rossa del km 1 de Tordera-Fogars. Es troba molt a prop de Can Telleda.

Construïda al segle XVI i principis del XVII, té un porxo senzill amb quatre columnes.

El cor fou construït l'any 1719.

Ha estat restaurada en diverses ocasions, pel que ha perdut la seva forma primitiva.

A l'altar hi havia retaules del segle XVIII amb passatges de la vida i martiris dels Sants, en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el Govern LEGÍTIM de II República, van desaparèixer els retaules del Segle XVII que ens podrien haver fet llum sobre aquests Sants.

Donem les gràcies a la persona anònima que ens explicava com podíem accedir fins aquesta esglesiola, de la que no trobareu cap indicació per enlloc.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com, castellardiari@gmail.com 

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/08/goigs-sant-tou-sixt-i-hou-tordera.html

Que  els sants Sixt i Hou  elevin a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional,  la fi dels genocidis  ètnics i/o culturals en aquest món, i les " morts evitables " provocades per la corrupció endèmica i sistèmica al REINO DE ESPAÑA

 inFeliços els perseguidors  dels justos, de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

dimarts, 9 de setembre del 2025

SANTA SUSANNA DE PERALTA. FORALLAC. L’EMPORDÀ JUSSÀ

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-susanna-de-peralta-vulpellac

https://algunsgoigs.blogspot.com/2024/12/goigs-santa-susanna-santa-susanna-de.html

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/7110

Santa Susanna és una capella aïllada situada a uns 200 metres del castell de Peralta, en una vall de les Gavarres.





Patrimoni Gencat en diu ; Església d'una nau amb absis semicircular. D'època romànica resta l'absis, cobert amb volta de quart d'esfera, amb la decoració exterior de lesenes i una finestra de doble esqueixada, el mur meridional de la nau i la base d'un cloquer de torre que restà inacabat a la banda N. Les restants estructures de la nau corresponen a un engrandiment del temple fet a les darreries del segle XVIII, ja que fou gravat l'any 1791 a la portada del frontis, mur en el qual hi ha també un petit òcul. Al mur meridional de la nau hi ha una porta lateral d'arc de mig punt adovellat i s'hi conserva una altra finestra romànica de doble biaix. La volta de la nau és de llunetes.



Joan Badia i Homs (Palafrugell, 9 de maig 1941) i Maite Puigdevall Serralvo (Banyoles, 1972) en retrataven l’interior.

Damunt del campanar inacabat s'hi construí una espadanya de dues arcades.

L'aparell romànic és de carreuó i el dels sectors més tardans de rebles grans amb carreus angulars.

Les obres de restauració fetes els anys 1976-77 consistiren a descobrir els aparells, enderrocar una sagristia datada el 1650 en la seva porta, que s'afegia a migdia i enretirar el cementiri situat vora el temple.

 Que santa Susanna  elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les víctimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica.

 inFeliços els perseguidors dels justos i de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern

 

dilluns, 8 de setembre del 2025

ESGLÉSIA DE SANT HONORAT. SOLSONA. EL SOLSONÈS

 

Llegia de l’església romànica , advocada a Sant Honorat , ubicada als afores de Solsona, al nord, al peu de la carretera vella de Solsona a Sant Llorenç de Morunys. Restaurada en temps recents.

Petit edifici rectangular d'una sola nau i absis semicircular amb la coberta de teula àrab a dues aigües. L'aparell murari de la nau és de pedra asprament carreuada i a la vista, i disposada en filades horitzontals. Al mur nord es conserva la petita portalada d'accés original en arc de mig punt rústegament adovellat. Als peus de la capella hi ha un petit atri modernament adossat, amb coberta de teula àrab a dues aigües i tres obertures emmarcades en maó pla: el petit portal a nord, en arc de mig punt, i una espitllera bigeminada als altres dos costats. L'atri queda sobrealçat respecte a la cota del terreny, generant una curta escalinata.

 


L'accés a la capella té lloc per l'interior de l'atri, a través d'una portalada en arc de mig punt ben emmarcada de pedra als muntants i l'arc. La porta de fusta original va desaparèixer. Al damunt s'hi obre un finestró, i al capdamunt, per sobre de la coberta, s'alça un campanar d'espadanya d'un sol ull, deformada a l'exterior.

 


A l'interior, la nau és apuntada amb arc toral apuntat i apareix una voluminosa cornisa refeta i arrebossada a la nau i a l'absis. Altres informacions: podi parcial a l'absis, part sud, de 25 cm d'alçada màx. Frontis refet. Absis amagat a l'interior per un envà. La volta apuntada de la nau arrenca d'una motllura de pedres trapezoidals amb bisell. Finestra romànica a l'absis, tapiada, l'arc ha estat substituït per una pedra.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/12/goigs-sant-honorat-solsona-solsones.html

Que sant  Honorat elevi  a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les víctimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica del REINO DE ESPAÑA.

Amén !!!  

Ens dol assabentar-vos que la justícia no ha iniciat – encara -  investigacions formals àmplies contra els polítics autonòmics responsables i/o membres de governs autònoms  per responsabilitat per omissió, negligència o corrupció en relació amb els incendis forestals de l’estiu de 2025.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern



diumenge, 7 de setembre del 2025

ESCOLES DE CABASSERS. EL PRIORAT.

 

Fa anys i panys que maldem per aconseguir un inventari dels edificis escolars anteriors  i/o  coetanis a la dictadura franquista.

Llegia que l’edifici de les escoles de Cabassers s’aixecava sota  la direcció de l’arquitecte provincial Francesc Monravà Soler [                Valls (Tarragona) - 25.09.1888 +                Tarragona - 15.12.1968]

 


https://www.arquitecturamodernista.cat/autors/francesc-de-padua-monrava-soler



https://www.nord.cab/2021/10/03/els-planols-de-les-escoles-1931/

https://www.nord.cab/2021/11/11/una-visita-a-les-escoles-de-cabassers-el-1935/

https://www.nord.cab/2021/10/13/noves-dades-de-la-construccio-de-les-escoles/

Com és mal costum en aquest dissortat reialme, l’edifici NO FORMA PART de la llista de monuments de Cabassers.

El sostre demogràfic s’assolia al cens de 1857 amb 1.089 ànimes, i es tancava l’exercici 2024 amb 302 habitants de dret.

Ajudeu-nos en la nostra recerca fent-nos arribar a  l'email castellardiari@gmail.com  imatges i dades dels edificis on aprenien les primeres lletres els vostres besavis, avis, pares,... , Catalunya us ho agrairà. 

 

dissabte, 6 de setembre del 2025

SANT MARTÍ DE LA PLANA. COLL DE NARGÓ. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA DELS PIRINEUS

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-marti-de-la-plana-coll-de-nargo



Fotografia de 1985. L'autor era  l’Antonio Moras Navarro, q.e.p.d. ,  fotògraf de Patrimoni, notari gràfic de l’Urgell sobirà, del que esperem rebre dades a l’email castellardiari@gmail.com

L'església de la Plana , advocada a  Sant Martí es trobava   gairebé ensorrada , ha estat abandonat molts anys fins que recentment s'ha restaurat.

Es conserven els murs de l'absis i el campanar.

A l'àmbit de la nau s'hi ha construït una capella rectangular coberta amb volta de canó.

A la llinda hi ha la data 1856. L'edifici original era d'una sola nau, segurament devia estar coberta per volta de canó. El mur de ponent fou conservat per a la construcció de la capella actual.

 El campanar és una torre prismàtica amb finestres d'una sola esqueixada en dos dels murs mentre que en els altres hi ha finestres de doble esqueixada. És la part més ben conservada de l'edifici original.

L'absis presenta un fris d'arcuacions llombardes i lesenes. L'aparell és de carreus ben ordenats, amb alternança de pedra tosca i hi queden restes d'arrebossat amb incisions per imitar la forma dels carreus. Podem datar l'església de Sant Martí de la Plana al segle XI, tot i que va patir grans transformacions al segle XIX.

 El campanar recorda al de Santa Maria de Remolins, que és allà a la vora, i de fet s'allunya dels altres models de l'època. Es tracta d'un punt de referència paisatgístic en el terme de Valldarques.

L'any 1904 la capella de Sant Martí encara tenia culte.





https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15521

http://www.sellent.cat/ICulte.html

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

El sostre demogràfic de Coll de Nargó, s’assolia al cens de 1857 amb 2150 ànimes, es tancava l’exercici 2024 amb 587 habitants de dret.

Els delictes es poden cometre per acció o per omissió.  Durant la dictadura franquista en la seva majoria ens que feien referència a Catalunya i/o els catalans es duien a terme per acció, d’ençà de 1978, i la posterior entrada a la Comunitat Europea és l’omissió la forma “ habitual “ , un clar exemple eren les declaracions del ministre Óscar Puente Santiago (Valladolid, 15 de novembre de 1968)

https://www.regio7.cat/espanya/2025/09/05/puente-admet-rodalies-xarxa-mes-121255973.html

I les més famoses dites per Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) “Les hemos destrozado el sistema sanitario”, que  no han tingut cap sanció jurídica.

https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html

Tenim el costum d’incloure enllaços per als qui volen aprofundir.  Dissortadament a Internet fallen amb massa freqüència,  està que la IA és més artificial que intel·ligent

Alguna dada essencial en relació al titular de la parròquia :

Sant Martí era molt venerat per les tropes franques que van participar en l’anomenada reconquesta del territori català a les forces musulmanes; el sant soldat gal•lès fou un dels  que tingué major devoció durant l’època carolíngia. Els exèrcits francs solien erigir una capelleta a san Martí per tots els cims que conquerien, en agraïment al sant per l’ajut que els enviava des del cel, a la mercè del qual atribuïen llurs victòries. Aquest costum explica la gran devoció de què era objecte sant Martí per tota la Catalunya vella i que fos el sant que havia comptat amb més nombre d’ermites dedicades, com també que fos el patró d’un major nombre de poblacions. 

Que sant Martí que es partia la capa amb els més pobres ,  elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional, perquè tinguin fi els crims genocides contra les minories, ètniques, culturals,... que es posi fi al  REINO DE LA CORRUPCIÓN que ara en mans dels uns, ara en mans dels altres, ha esdevingut una eina de destrucció massiva.

A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia. 

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern



divendres, 5 de setembre del 2025

IN MEMORIAM. SANT QUINTÍ DE PUIG-RODON. CAMPDEVÀNOL.EL RIPOLLÈS

 

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/858

L’església consisteix en un edifici romànic que queda amagat per la construcció de la rectoria. Aquesta consta d’una nau, coberta amb volta de canó amb un arc de reforç i un absis semicircular cobert amb volta de quart d’esfera, amb una única finestra al centre de l’absis. El campanar i la façana de ponent queden totalment tapats per la vegetació. A l’interior, tant els murs com les voltes es troben enguixats i s’hi poden veure fragments de pintura






https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/10/goigs-sant-quinti-puig-rodon.html

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-quinti-de-puig-rodon-campdevanol

Defensem la procedència del topònim de la població, des de la localització en aquest indret d’un temple i/o santuari dedicat a la dea Ibera Banda, - KANTA-BANDA-LE - que donarà nom al lloc de Campdevànol , passant de cantavàndal a camde-vandal, i finalment ja a la baixa edat mitjana al Campdevànol .

 Roma – que acceptava encantada qualsevol divinitat, ja fos grega, egípcia, ibera o germànica - la transformarà en la “Santa dea Tutela “.

El topònim Campdevànol és un autèntica raresa filològica, ja que en d’altres llocs ha evolucionat cap a Tudela.

Negàvem – i neguem – la vinculació que es fa popularment amb els vàndals, i això malgrat l’infinit abandó que percebíem en la nostra visita a l'església de Sant Cristòfol (situada al costat del cementiri), i a l’església de sant Quintí de Puig-rodon.

Consten  1312 ànimes al cens de l’any 1900,  s’assolirà el sostre demogràfic l’any 1970 amb 3765 veïns, i es tancava l’exercici 2024 amb  3.262 habitants de dret.

Se’ns fa difícil d’entendre que el Campdevànol anterior a l’any 1900 pugues aixecar i mantenir un tant esplèndid patrimoni històric,  que avui va desapareixen davant l’abandó, la incúria i la tàcita conformitat  i/o acceptació dels  campdevanolencs, ripollesos i catalans en general.

Que sant Quintí ,  elevi a l’Altíssim la pregària del poble català per a recuperar la seva llibertat nacional, el clam de les víctimes dels genocidis de Palestina, Gaza i d’arreu del món practicats contra minories ètniques/o culturals, i la queixa de les famílies dels que no reben assistència sanitària i/o social  al REINO DE ESPAÑA com a conseqüència de la corrupció endèmica i sistèmica de les seves elits polítiques, que no dubten a emprar el foc com element de distracció de les seves accions.

 

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

 

dijous, 4 de setembre del 2025

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA DE LA COLÒNIA MARÇAL DE CABRERA D’ANOIA, ADVOCADA A SANT SALVADOR.

 

Llegia de  Ca la Fou o Colònia Marçal   a Cabrera d’Anoia ,  que conserva restes de l’església de Sant Salvador de la Fou. El Josep Mas Junyent, en publica una fotografia.



https://www.facebook.com/photo/?fbid=10237651076324438&set=gm.24653645534242295&idorvanity=608483672518484vi


Rebia una fotografia del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ) Església Parroquial de Sant Salvador, Colònia Marçal, Cabrera d'Igualada, Data foto 22-XI-1970


Si existeixen, ens agradarà rebre una imatge dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com , també, també,  del seu interior i  dels actes religiosos celebrats en aquella església, en la que Josep Mas Junyent, explica  que molts varen ser batejats, confirmats, casats,......

Que sant Salvador   elevi a l’Altíssim la pregaria dels cabrerencs , manresans,  aranesos,  bascos, gallecs, catalans,  palestins, ucraïnesos ,.., i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

dimecres, 3 de setembre del 2025

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA DE LA MAÇANA, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU, MAL DITA SANTA MARIA. CAMARASA. LA NOGUERA.

 

El sostre demogràfic de la comarca de la Noguera s’assolia al cens de 1857 amb 46.103 ànimes, en aquella data Catalunya tenia una població de 1.652.291 ànimes, vivien a la Noguera un 2,79% dels catalans.  Es tancava l’any 2024 amb 39781 habitants de dret, un 0,50% dels habitants de Catalunya.

La pèrdua demogràfica ha estat exponencial, i  sovint és una dada que “ justifica “  la inacció, l’abandó i la incúria de les administracions vers aquesta  comarca.  L’exemple dissortadament és generalitzable arreu de Catalunya

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/894

La no-construcció de la carretera del Doll, promesa pels promotors de la presa de Camarasa i pels successius governs espanyols i catalans, va provocar el despoblament de tots els pobles del vessant oriental de la Noguera Pallaresa al sud del Montsec.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/22182



El Josep Àngel Corbella Garcia , retratava l'any 1985, l’edifici  encara dempeus malgrat els clars símptomes  d’abandó, que dissortadament davant la incúria  de les administracions s’han confirmat,

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-la-macana-o-de-la-figuereta-camarasa

A l’església de la Maçana es conservava una imatge romànica de la Mare de Déu amb l’Infant, que avui es considera desapareguda i que, per tant, només ha pogut ser estudiada a partir d’una fotografia del 1923. S’hi pot apreciar que ja llavors la imatge es trobava força malmesa: a més d’estar mutilada en algunes parts, havia estat repintada amb mala fortuna, segons ens narra Roig i Font (1923, pàg. 220).


La imatge era una talla de fusta policromada que representava la Mare de Déu asseguda en un tron com a Sedes sapientiae, i el Nen assegut sobre el seu genoll esquerre. El fet que aquest aparegués lleugerament girat cap a la Mare i que ella mostrés un lleu somriure, que li endolcia el rostre, malgrat l’absolut encarcarament de les seves figures, l’aspecte matusser i la desproporció dels cossos, ens pot fer datar la imatge en un període no anterior al segle XIII; en aquesta centúria l’Infant comença a tenir una minsa relació amb la Mare, la qual, més tard, deixarà de fer únicament la funció de tron on s’asseu el Nen. Quant als vestits, el del Nen no es pot distingir com era, mentre que es pot advertir que la Mare duia una túnica i un mantell que s’obria a l’alçada del pit; en canvi, no es pot apreciar si duien cap atribut a les mans

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar del Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

Sóc, ho confesso, un marià irredempt, i reivindico  contra el mal costum introduït per les  forces d’ocupació,  que en la llengua catalana,  la forma correcta per designar a la Verge Maria – en qualsevol de les seves advocacions – és Marededéu, i no SANTA MARIA,  amb tot els respecte a les – poques – Santes reconegudes per l’església Catòlica;  el seu rol –per dir-ho de forma políticament correcta -  és “ prescindible” ,  no certament però, el de la Marededéu, sense ella no existiria ni el cristianisme, ni l’església catòlica, ni cap confessió que tingui a Jesucrist com a fonament.

El 1714 els catalans perdien la llibertat,  la Marededéu era “ degradada” a la categoria de SANTA, i alhora assumia el patronatge de multitud d’instituts armats, la mare de la víctima esdevenia “mutatis mutandis” la “  celestial protectora” dels botxins del seu fill. Ah!, es prohibia l’ús de la llengua catalana, en l’àmbit religiós, en l’administració pública, en l’educació, en els documents públics, i per descomptat en el sistema judicial

Que la Marededéu    , elevi a l’Altíssim la pregaria dels  Noguerencs ,  Prioratins ,  aranesos,  bascos, gallecs, catalans,  palestins, sudanesos, iemenites ,  sud americans,..,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes,  continuen en llibertat

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern