https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-lluc-de-nyus-les-valls-daguilar
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15803
L'església d'Anyús , advocada a Sant Lluc Evangelista del que Sant Pau ens diu que era metge i company
seu, és un edifici d'una sola nau
rectangular, coberta amb una estructura d'embigat de fusta que sosté un llosat
a doble vessant, que actualment es troba parcialment enfonsat. L'església és
capçada a llevant per un tram trapezoïdal que és cobert amb volta de canó, més
estret que la resta de la nau, però sense diferenciació exterior, de manera que
el volum de l'edifici és definit per un prisma sense elements diferenciats.
La porta actual, que correspon possiblement a una reforma, s'obre a la
façana meridional, prop de l'angle sud-oest, però la porta original, actualment
paredada, és situada a la façana de ponent. La porta actual és un arc rebaixat
i té tot el marc arrebossat. L'edifici només presenta una finestra, situada a
la façana meridional prop de l'espai absidal, espitllerada i d'una sola
esqueixada.
L'interior és totalment encalcinat, i el parament exterior és format per un
aparell de reble de peces molt grans, especialment als angles, molt irregular,
lligat amb fang i molt poc morter de calç.
L'element més característic que identifica l'església és un potent campanar
d'espadanya, d'un sol ull, amb arc de repeu, situat sobre la façana de ponent,
i que presenta els vessants de la coberta graonats.
La tipologia d'aquest edifici s'avé amb altres construccions del seu entorn
immediat, com la propera ermita de Sant Quiri, que presenten el cos de l'absis
només diferenciat interiorment, seguint una formulació molt arcaica i simple
que també es troba en altres esglésies d'aquesta àrea, com ara Sant Martí de
Biscarbó. És difícil de datar, precisament per la seva extrema simplicitat i la
manca de relació amb les formes més esteses de l'arquitectura catalana anterior
al segle XI, en què l'absis es diferencia volumètricament del cos de la nau.
D'altra banda, segons l'arquitecte Joan-Albert Adell Gisbert (Barcelona,
1955) (Catalunya Romànica, VI p. 256-257), les formes constructives de Sant
Lluc d'Anyús no permeten, tampoc, establir conclusions cronològiques, ja que no
hi ha cap element que permeti afirmar inequívocament el caràcter alt-medieval
de l'edifici, tot i que semblaria raonable, a tall d'hipòtesi i amb totes les
reserves, acceptar aquesta filiació atenent el seu context geogràfic i
arquitectònic.
l’Antonio Moras Navarro, q.e.p.d, la retratava l’any 1983. Ens agradarà
tenir noticies a l’email castellardiari@gmail.com d’aquest fotògraf, sembla que llicenciat en
historia, al que l’Urgell sobirà li deu un reconeixement per la seva tasca.
l’Antonio Moras Navarro, va néixer el 15 de juny de 1951 al barri de Vallcarca, Barcelona, i ens va deixar el 15 d'octubre del 2016 Barcelona.
L’any 1979 es va llicenciar en Geografia i Història, especialitat Història Medieval.
L’any 1988 , assolia una segona llicenciatura en Geografia i Història, especialitat Història de l'Art.
Des de l’any 1982 va ser col·laborador de Servei del patrimoni arquitectònic, depenent del Departament de cultura de la Generalitat de Catalunya, fent estudis documentals i fotogràfics d'unes 500 obres arquitectòniques de la comarca de l'Alt Urgell.
Va confeccionar un extens arxiu personal, exclusivament d'art i especialment de romànic català.
Va publicar l'any 1989 "Vocabulari Bàsic d'Art per a l'escola" Col·lecció de Dossiers de Rosa Sensat
L’any 2004 va publicar a l'editorial Barcanova, a la col·lecció juvenil "Quan la Terra era plana". La historia es centrava en les dures condicions de vida dels pagesos de l'Edat Mitjana.
Va ser mestre de primària de l'any 1978 al 2006
Va col·laborar en la preparació de llibres de text per a l'escola.....
https://www.todostuslibros.com/autor/antoni-moras-navarro
Hi ha un valuós llegat dels molts anys de feina de l’Antonio Moras Navarro, dels viatges familiars primer amb la furgoneta SAVA, desprès amb la VOLKSWAGEN pels Pirineus, que cal preservar.
Enviarem aquesta crònica a comunicacio@enciclopedia.cat perquè es facin ressò de l’activitat gegantina de de l’Antonio Moras Navarro, en l’àmbit del Patrimoni Històric.
Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email
castellardiari@gmail.com
Només una Catalunya lliure i sobirana,
podria plantejar-se polítiques
demogràfiques que permetessin ocupar
i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha
massa interessos espuris , que tenen el benefici a curt
termini com única opció possible.
l mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge xaró groller, inapropiat, deliberament incult, que sovinteja en la
progrmació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones
de dubtosa honestedat, formació i/p intel·ligència, opinin de tot i de tothom,
comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana
Que Sant Lluc Evangelista i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels urgellencs , pallaresos , amazics, illencs, gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits , sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,.. i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.
Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans, els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc ,... , continuen en llibertat
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
inFeliços els perseguidors dels justos i de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern