https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/3389
https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-ponc
https://patrimonicultural.diba.cat/element/ara-de-lermita-de-sant-ponc
https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-ponc
Davant la casa hi ha una capella, l'Església de Sant Ponç, que es troba
tapiada i en mal estat de conservació. És un edifici de planta rectangular,
cobert amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana
principal que s'obre a migdia, teulada de teula àrab amb ràfec de rajol i
teula. Edifici d'una sola nau amb absis rectangular, fet de pedra amb
cantoneres ben escairades i amb mostres de que havia estat arrebossada. La
façana principal té una porta allindada central, amb llinda de pedra i la data
1754 gravada al centre d'un rectangle coronat amb una creu. Sobre la porta un
ull de bou circular petit, que és la única entrada de llum. A la façana
posterior hi ha una altra porta amb llinda de fusta i més ampla, segurament
oberta més tard per adaptar l'ús de la capella a cobert agrícola, i que
actualment està tapiada, igual que la porta principal, de manera que no es pot
accedir a l'interior. A la façana de ponent destaquen 3 petits forats que
podrien haver servit per suportar una bastida utilitzada per a fer la teulada.
La notícia històrica que tenim de la capella va associada a la casa, que
era la que més produïa de la parròquia de Montclar, ja que va ser casa nomenada
casa major delmera a L'Excusado (1766-69), lliurant el delme a la hisenda
reial, arrendada per Jaume Merlet, argenter, per 220 lliures, i el fiador va
ser Joan Santromà, espardenyer de Solsona (Subarrendaments de l'Excusado,
1766-69) (PLANES, 1985). La capella, tal i com indica la data gravada a la
porta, és un edifici de 1754, corresponent amb el moment d'ampliació de la casa
i del seu auge econòmic. És un edifici amb una estructura neoclàssica. Al
llibre de Gavin hi ha un fotografia de l'any 1960 en que la capella tenia un
campanar d'espadanya al vèrtex frontal de la façana principal; i una altra de
1983 en la que ja no es conserva el campanar.
Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email
castellardiari@gmail.com
El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge xaró groller, inapropiat, deliberament incult, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana
Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans, els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc ,... , continuen en llibertat
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
inFeliços els perseguidors dels justos i de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada