https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/496
Segons el llibre parroquial del Mor i Ossinyà, els enterraments en el
cementiri exterior de l’església van tenir lloc fins a l’any 1942; els batejos
i casaments, fins a l’any 1910, i les confirmacions, fins al 1914. Actualment,
no viu ningú en cap de les masies. Es tracta d’un territori totalment despoblat
i de difícil accés, en què la manca de subministraments bàsics (aigua i llum)
en dificulta la repoblació.
Sant Silvestre del Mor és un senzill edifici d’una nau, capçada a llevant
per un absis semicircular de dos ulls, situat sobre el mur de la testera de
llevant de la nau, obert directament i amb un campanar d’espadanya.
L’edifici fou profundament reformat en època barroca, amb la substitució de la coberta original de la nau, probablement d’embigat de fusta, atès que no deixà empremtes a la part alta del mur, on es dreça el campanar, per una volta de rajol, amb llunetes, que arrenca d’una motllura de factura molt senzilla, que avui es troba en ruïnes, com tot el conjunt del temple.
Als murs de tramuntana i de migjorn de la nau, prop de l’absis foren obertes dues capelles rectangulars i sembla que en el mateix procés de reformes fou modificada la façana de ponent, on s’obre la porta. En aquesta mateixa façana s’obre un ull de bou, tallat en un sol bloc de pedra, que és l’única obertura, visible, que pot correspondre a l’obra original.
L’aparell és, en general, molt rústec, de petits carreus, simplement
escairats, sense polir, disposats en filades uniformes i irregulars, amb
abundant argamassa de calç, que posen en evidència el caràcter rude de l’obra,
la qual s’avé a les formes rurals de l’arquitectura del segle XII, fortament
empeltades de la tradició constructiva del segle anterior
Que sant Silvestre elevi a l’Altíssim la pregaria dels garrotxins, urgellencs, pontarrins, garriguencs , empordanesos, linyolencs , Noguerencs , Prioratins , aranesos, bascos, gallecs, catalans, palestins, sudanesos, iemenites , sud americans, pagesos, ramaders, pescadors,.., i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.
Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans, els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, continuen en llibertat
A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia.
inFeliços els perseguidors dels justos i de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada