La Maria Torrent i Solé, em feia arribar imatges de l’edifici de l’Ajuntament
de Bellcaire d’Urgell, dissenyat per l’arquitecte Andreu Boyer Ruiz-Beneyán que va néixer a Saragossa, l’any 1908, i del
que ens agradarà tenir noticia del lloc i data del seu traspàs a l’email
castellardiari@gmail.com , i si fos possible rebre’n una imatge
Cita també al Ramon Mostany i Novell, fill de Lleida, que va ser un gran dibuixant de tinta i ploma, i
que va treballar per Regions Devastades fent dibuixos dels edificis construïts i reconstruïts,
i del que ens agradarà tenir noticia de la data de naixement i traspàs a l’email
castellardiari@gmail.com , i si fos possible rebre’n una imatge
Havíem fet algunes publicacions gràcies a la Maria Torrent i Solé:
IN MEMORIAM. EDIFICI DE LA CASERNA DE LA GUÀRDIA CIVIL. BELLCAIRE D’URGELL.
LA NOGUERA.
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2025/01/in-memoriam-edifici-de-la-caserna-de-la.html
IN MEMORIAM. EDIFICI DEL LICEU ESCOLAR DE BELLCAIRE D’URGELL. LA NOGUERA.
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2025/01/in-memoriam-edifici-del-liceu-escolar.html
IN MEMORIAM. EDIFICI DE LA CASA DELS MESTRES. BELLCAIRE D’URGELL. LA
NOGUERA.
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2025/01/in-memoriam-edifici-de-la-casa-dels.html
Quan al topònim Bellcaire :
https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=7052
La condició de “frontera” de Bellcaire en el darrer conflicte bèl·lic que patíem a
conseqüència de l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco
contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de l II República, comportava la quasi
absoluta destrucció del Patrimoni històric, i la PAX FRANQUISTA, gens interessada en Catalunya, portava a pensar que en aquestes terres no hi
havia res interessant. Sortosament la Maria
Torrent i Solé i algunes persones més decidíem “ posar llum a la foscor de la dictadura
“ .
IN MEMORIAM DE SANT PERE DE PEDRÍS. BELLCAIRE DE NOGUERA, MAL DIT D’URGELL.
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2025/01/in-memoriam-de-sant-pere-de-pedris.html
Dèiem suara; dissortadament els ajuntaments de pobles “ petits”, i/o
aquells on manen persones NO NASCUDES al
poble, no acostumen, sovint per manca de
recursos econòmics, i en altres per manca d’interès, a publicar un Catàleg de
PATRIMONI, com contempla la llei – que dissortadament no estableix cap sanció
per no fer-ho -, coincideixo en l’afirmació de la Maria Torrent i Solé , que
tenim el “ deure de recordar” , i
evitar que caiguin en l'oblit petites
coses que han succeït i que no se'ls dona la importància que tenen. Els ho
devem als nostres fills, nets, besnéts,...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada