El sostre demogràfic de Gisclareny s’assolia al cens de 1857 amb 511
ànimes, i es tancava l’exercici 2024 amb
30 habitants de dret.
La població de Catalunya l’any 1857 era de 1.652.291 ànimes, la davallada
de Gisclareny, i bona part de la Catalunya interior, és estratosfèrica.
https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-roma-doreis
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-roma-doreis-gisclareny
Sant Romà d’Oreis, una obra defensiva amb l’església incorporada
https://raco.cat/index.php/Erol/article/view/338988/441436
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/3354
https://www.poblesabandonats.cat/recursos-documentals/694
Ramon Corominas i Camp (Corominas i Camp, R , 2018, explica que aquesta
església hauria jugat un paper clau i predominant en la defensa i control dels
passos de Vimboca, vall de Molnell i Castell de Murcurols ja que l'emplaçament
on està situada domina pràcticament tots aquests punts, afavorint així la seva
defensa i control. A més val a dir que l'amplada considerable dels seus murs no
són només per sostenir una simple volta de canó sinó més aviat una estructura
superior més pesant, possiblement una torre. Murs amb característiques similars
es van trobar a la fonamentació del nàrtex o galilea del monestir de Sant
Llorenç prop Bagà (López, 2008), o també a Sant Martí de la Torre de Cabdella
al Pallars Jussà, a Sant Climent de la Torre de Foix (Guardiola de Berguedà), o
l'església de Santa Eulàlia de Bonner (Gòsol), encara que de cronologia més
tardana.
Segons Corominas, l'església i nucli
d'Oreis "estaria molt vinculada al proper castell de Murcurols, del quals
seria aquest indret de Sant Romà, un complement del seu control i defensa.
Reforça la hipòtesi de que molt probablement es tractava d'una obra defensiva
la seva situació estrategica, des d'on s'albira i fins hi tot es pot accedir al
coll de Vimboca" (Corominas, 2018). Per tant caldria tenir en compte
aquesta hipòtesi, considerant-se com una important obra arquitectònica.
Que Sant Romà , elevi a l’Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional, única possibilitat perquè es pugui redreçar el desgavell territorial que patim
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada