divendres, 3 d’octubre del 2025

IN MEMORIAM. CAPELLA DEL VILAR DE VALLDARQUES, ADVOCADA A L’ARCÀNGEL SANT MIQUEL “ PRINCEP DE LES MILICIES CELESTIALS”. COLL DE NARGÓ L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA IN PECTORE DELS PIRINEUS

 

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/954

Valldarques és un llogarret del terme municipal de Coll de Nargó, situat al sud-oest de l’Alt Urgell. A 925 metres d’altitud, confina amb Coll de Nargó a l’est, amb Cortiuda al sud, amb Pera - Rua a l’oest i amb Sallent al nord. El poblament és força dispers, però disposa d’un petit nucli urbà amb l’església de Sant Romà, el cementiri, i tres cases, entre les quals la Rectoria, BCIL, i el que havia estat l’ajuntament i l’escola del 1910, ara habitacles.

L’escola la van tancar el 1968. La Lourdes era la més petita, però se’n recorda molt bé. «Era de nens i nenes, grans i petits. Tots junts! Jo em baixava lo minjar amb una carmanyola. Era molt divertit i s’aprenia. Però la van tancar perquè es van perdre alumnes que se’n van anar del poble. Aleshores, quan van tancar l’estudi, va marxar molta gent».[…], ens agradarà rebre imatges de l’edifici a l’email castellardiari@gmail.com

l’església de Sant Miquel del Vilar, al nord-oest, actualment forma part del complex de la masia dels Vilars, incorporada al Catàleg de Masies de Valldarques, la retratava l’excepcional l’Antonio Moras Navarro, q.e.p.d., del que ens agradarà tenir noticia de la seva peripècia vital a l’email castellardiari@gmai.com l’any 1987


https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15537

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-miquel-dels-vilars-de-valldarques-coll-de-nargo


Petit edifici d’una nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular, i capçada a llevant per un absis semicircular, obert directament a la nau. Les voltes de la nau i de l’absis presenten signes clars d’haver estat refetes; s’unificaren d’alçada, alterant l’obertura de l’absis amb la nau. Al fons de l’absis, i només visible exteriorment, hi ha una finestra d’una sola esqueixada, paredada interiorment per la reforma de la conca absidal. En el mur de ponent, sobre la porta hi ha una altra finestra d’una sola esqueixada, que com l’absidal és feta amb brancals monolítics.

Arran de la reforma de la volta, deguda possiblement a la ruïna de la volta original, s’afegiren a les façanes sud i oest sengles rafes atalussades, que desfiguren notablement la imatge de l’edifici.

L’aparell és de reble agafat amb fang, amb filades més regulars a l’absis, i presència de peces de pedra tosca en la porta i la finestra absidal.

Les característiques formals i tecnològiques d’aquest edifici permeten de considerar-lo com a obra rural, amb un fort accent arcaïtzant, datable possiblement dins el segle XI.

https://www.romanicodigital.com/sites/default/files/modelo_dublin_recurso/images/25077_01_100.jpg

Si existeixen en agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

https://algunsgoigs.blogspot.com/2011/09/oracio-sant-miquel.html

No  s'ha de confondre, amb Sant Miquel al Pla de Tolustre a la part meridional de l’antic terme de Valldarques, entre cal Frare i la borda de Tolustre. Aquestes ruïnes, conegudes amb el nom popular d’“església rònega”, es troben al mig dels camps de conreu, arran mateix d’un camí.

En resten unes set filades, de l’absis semicircular i del perímetre de la nau. Per aquestes restes conservades es pot veure que l’aparell, almenys el de l’absis, era de carreuons, ben escairats i disposats formant filades regulars, que palesen les formes i les tecnologies pròpies del segle XI.

Atesa la migradesa de les restes i la seva situació, el perill de desaparició és elevat, fet que aconsellaria una excavació arqueològica.


https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-miquel-al-pla-de-tolustre-coll-de-nargo

Que l'Arcàngel Sant Miquel " Princep de les milícies celestials "   , elevi a l’Altíssim la pregaria dels   urgellencs , noguerencs ,  Prioratins ,  aranesos,  bascos, gallecs, catalans,  palestins, sudanesos, iemenites ,  sud americans,..,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes,  continuen en llibertat

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern



dijous, 2 d’octubre del 2025

SANT PERE DE JUÏGES. VILAMARÍ. VILADEMULS. PLA DE L’ESTANY

  


Joan Bonmati Nierga, publica fotografies de Sant Pere de Juïgues, l'entitat de població de Vilamarí, del municipi de Vilademuls , al costat del mas Sobirà, avui conegut per Can Güell, en una petita vall regada pel torrent de Règalo, afluent de la Farga.

https://www.artmedieval.net/Sant%20Pere%20Juigues.htm

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-pere-de-juigues-vilademuls

Església és de dimensions molt petites (fa només 6,95 m de llargada). La planta, sense un absis o capçalera diferenciada, és de simple aula rectangular, o més exactament trapezoidal, ja que fa 3,83 m d’amplada a l’extrem de llevant i 3,28 a l’extrem de ponent (mides interiors). No ha conservat la coberta original, i al seu lloc hi ha un teulat a dos pendents. Les grosses teules del ràfec tenen decoració popular amb pintura vermella sobre fons blanc, que pot datar dels segles XVII o XVIII. Hi ha un sostre de canyes i guix que pertany a la reparació feta a la darrera postguerra, tot ja mig enfonsat. Tanmateix, al mur lateral de tramuntana, a l’extrem de llevant, hi resta un tram de l’antiga cornisa (quatre peces grans de perfil de pla i bocell), que assenyala el nivell d’arrencada de l’antiga volta, desapareguda.

La porta d’entrada, al centre del frontis o façana de ponent, és d’un sol arc de mig punt, de dovelles curtes i amples, ben tallades i polides, de pedra sorrenca. Aquesta façana és coronada per una petita espadanya d’un arc i dues pilastres.

Hi ha un aparell de bona carreuada a la totalitat del mur de llevant o capçalera, gairebé a tot el mur de tramuntana i en un curt tram del de migdia, a l’extrem oriental. També és present a l’altre extrem d’aquest mateix llenç i al de ponent, en fragments molt curts, formant la cantonada del sud-oest. Aquest aparell és fet a base de carreus de pedra sorrenca i uns pocs de travertí, de mida mitjana, i de formes allargades, en general. Són ben escairats i polits i s’afileren regularment, a trencajunt, si bé el morter que els lliga és força visible als junts, on, en alguns punts, hi ha peces de terrissa llargues, emprades com a reble, segurament de procedència antiga.

La major part de les façanes de migdia i de ponent presenten una construcció feta amb un aparell tose i descurat, de pedruscall sense treballar, col·locat sense ordre i lligat amb abundant morter.

Per l’observació del petit edifici, en l’estat ruïnós actual, podem constatar que conserva sectors importants dels murs perimetrals d’una construcció romànica, bastida amb carreus, que hipotèticament podem situar dins el segle XII

https://turisme.plaestany.cat/item-turistic/esglesia-de-sant-pere-de-juigues/

https://www.romanicodigital.com/sites/default/files/pdfs/files/Vilademuls.pdf

Als anys 50 del segle  XX  va començar a ser utilitzada com a magatzem per la masia veïna i va acabar per ser una ruïna. Va ser restaurada entre finals del segle XX i inicis de l’actual.

 El teulat es va fer nou, pagat per l’ajuntament de Vilademuls.

La resta de la restauració (exteriors, interiors, escala d’accés...) va ser realitzada per gent del Centre Excursionista de Banyoles que, de forma voluntària, anaven els dissabtes al matí a treballar-hi. L’ajuntament hi posava el material.

Segons recorda Mn. Joan Marquès Suriñach    Cruïlles ,  19 de setembre del 1928 + Girona , 1 juliol 2019 )  el 7 de juliol de 2002 es va reprendre els tradicionals Aplecs interromputs l’any 1946. El bisbe de Girona, Mons. Carles Soler   Perdigó (Barcelona, 12 de setembre de 1932-Gerona, 9 de desembre  de 2023)  , va reconciliar l’ermita i es va fer una Missa concelebrada, amb una assistència d’unes 125 persones. Van haver-hi parlaments de l’alcalde, Josep Vicens, i del senyor bisbe i a continuació es va descobrir la placa.

https://elnostreestany.blogspot.com/2012/12/sant-pere-de-jugues-sant-sant-sebastia.html

https://vilademuls.cat/el-municipi/vilademuls/

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Us fem saber que dissortadament no sempre funcionen els enllaços. Internet és més artificial que intel·ligent. 

Que l'apòstol sant Pere   , elevi a l’Altíssim la pregaria dels vilademulencs,    Noguerencs ,  Prioratins ,  aranesos,  bascos, gallecs, catalans,  palestins, sudanesos, iemenites ,  sud americans,..,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes,  continuen en llibertat

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

dimecres, 1 d’octubre del 2025

CAPELLA DE LA MAREDEDÉU. CAN COLL. BARRUERA. LA RIBAGORÇA SOBIRANA.

 

L'Antiga Casa Pubill o Quadra Coll (carrer Major, 37) va ser enderrocada en part, a principis de segle xx, i es va traslladar la casa pairal i capella a l'altra banda del carrer

Demanava imatges al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) de la  capella situada a la cantonada inferior de la nova façana principal. Porta renaixentista amb elements romànics reproduïts en motllos de guix. Interior amb sostre formant una falsa volta amb arc rebaixat que emmarca un retaule modern



A  volta d’email rebia un parell d’imatges fetes pel Josep Sansalvador Castellet - 5-VIII-1996, investigador, fotògraf de Patrimoni i arxiver del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín), Capella de la Marededéu del Carme, L'any 1996 Residència Casa de Pagès Can Coll, Carrer Major, s/n – Baixos, Barruera (Vall de Boí), la Ribagorça sobirana

Si existeixen,  ens agradarà rebre una imatge dels Goigs d’aquesta capella a l’email castellardiari@gmail.com

El topònim Barruera no és” pacífic”.

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=6220

    Que  la Marededéu      i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  barrueríns ,  linyolencs   , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

  inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern