https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/954
Valldarques és un llogarret del terme municipal de Coll de Nargó, situat al
sud-oest de l’Alt Urgell. A 925 metres d’altitud, confina amb Coll de Nargó a
l’est, amb Cortiuda al sud, amb Pera - Rua a l’oest i amb Sallent al nord. El
poblament és força dispers, però disposa d’un petit nucli urbà amb l’església
de Sant Romà, el cementiri, i tres cases, entre les quals la Rectoria, BCIL, i
el que havia estat l’ajuntament i l’escola del 1910, ara habitacles.
L’escola la van tancar el 1968. La Lourdes era la més petita, però se’n recorda
molt bé. «Era de nens i nenes, grans i petits. Tots junts! Jo em baixava lo
minjar amb una carmanyola. Era molt divertit i s’aprenia. Però la van tancar
perquè es van perdre alumnes que se’n van anar del poble. Aleshores, quan van
tancar l’estudi, va marxar molta gent».[…], ens agradarà rebre imatges de
l’edifici a l’email castellardiari@gmail.com
l’església de Sant Miquel del Vilar, al nord-oest, actualment forma part
del complex de la masia dels Vilars, incorporada al Catàleg de Masies de
Valldarques, la retratava l’excepcional l’Antonio Moras Navarro, q.e.p.d., del
que ens agradarà tenir noticia de la seva peripècia vital a l’email
castellardiari@gmai.com l’any 1987
.jpeg)
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15537
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-miquel-dels-vilars-de-valldarques-coll-de-nargo
Petit edifici d’una nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular, i capçada a llevant per un absis semicircular, obert directament a la nau. Les voltes de la nau i de l’absis presenten signes clars d’haver estat refetes; s’unificaren d’alçada, alterant l’obertura de l’absis amb la nau. Al fons de l’absis, i només visible exteriorment, hi ha una finestra d’una sola esqueixada, paredada interiorment per la reforma de la conca absidal. En el mur de ponent, sobre la porta hi ha una altra finestra d’una sola esqueixada, que com l’absidal és feta amb brancals monolítics.
Arran de la reforma de la volta, deguda possiblement a la ruïna de la volta original, s’afegiren a les façanes sud i oest sengles rafes atalussades, que desfiguren notablement la imatge de l’edifici.
L’aparell és de reble agafat amb fang, amb filades més regulars a l’absis, i presència de peces de pedra tosca en la porta i la finestra absidal.
Les característiques formals i tecnològiques d’aquest edifici permeten de
considerar-lo com a obra rural, amb un fort accent arcaïtzant, datable
possiblement dins el segle XI.
https://www.romanicodigital.com/sites/default/files/modelo_dublin_recurso/images/25077_01_100.jpg
Si existeixen en agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email
castellardiari@gmail.com
https://algunsgoigs.blogspot.com/2011/09/oracio-sant-miquel.html
No s'ha de confondre, amb Sant Miquel al Pla de Tolustre a la part meridional de l’antic terme de Valldarques, entre cal Frare i la borda de Tolustre. Aquestes ruïnes, conegudes amb el nom popular d’“església rònega”, es troben al mig dels camps de conreu, arran mateix d’un camí.
En resten unes set filades, de l’absis semicircular i del perímetre de la nau. Per aquestes restes conservades es pot veure que l’aparell, almenys el de l’absis, era de carreuons, ben escairats i disposats formant filades regulars, que palesen les formes i les tecnologies pròpies del segle XI.
Atesa la migradesa de les restes i la seva situació, el perill de desaparició és elevat, fet que aconsellaria una excavació arqueològica.
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-miquel-al-pla-de-tolustre-coll-de-nargo
Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans, els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, continuen en llibertat
inFeliços els perseguidors dels justos i de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern
