https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/2021/10/esglesia-i-castell-de-sant-feliu-de-la.html
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/20420
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-feliu-de-la-garriga-viladamat
L'església i el castell (reg. 2643) de Sant Feliu de la Garriga es troben
en un replà, a mig vessant del puig Segalà, dos kms. al sud-oest de Viladamat.
A Sant Feliu de la Garriga, a l'entorn del castell i de l'església, en el
vessant del puig Segalà, hi apareix també ceràmica romana i pre-romana. Alguns
fragments d'àmfores i dolies es veuen encastats en l'aparell romànic de
l'església
L'església, que forma part del castell, és un edifici d'una sola nau amb transsepte
i absis semicircular que segueix la mateixa línia i amplada que la resta de
l'edifici.. La nau està coberta per volta de canó, sostinguda per arcs torals
de mig punt de dovelles ben tallades, sobre pilastres rectangulars adossades
als murs laterals. Aquests arcs presenten dovelles ben tallades i tenen
impostes de secció incorbada. La volta transversal del creuer és molt estreta,
de canó; potser ultrapassada. L'arc triomfal, de factura molt semblant als
torals, és quelcom passat de radi, acusa una incipient forma de ferradura. Les
seves impostes són en secció de bisell. La volta de l'absis té forma de quart
d'esfera; incideix en l'extradós de l'arc triomfal.
A la façana de ponent, amb aparell de carreus ben escairats, hi ha la portalada
d'accés, amb arcs de mig punt en gradació decreixent. Sobre el portal hi ha una
finestra de doble esqueixada amb arcs de punt rodó. El conjunt de porta i
finestra queda emmarcat per un ressalt (gran fornícula o arc cec) que sobresurt
uns 20 cm del mur, que arrenca des del basament del mur mitjançant uns muntats
rectangulars adossats. L'arc, que es clou per sobre mateix de la finestra,
posseeix impostes incurvades en la seva arrencada. La façana es completa amb un
ull de bou superior.
El mur septentrional de la nau presenta un aparell amb espais de carreus
escairats com els del frontis i d'altres de còdols poc treballats. En l'extrem
superior hi ha una cornisa en secció de bisell. En aquest costat no hi ha cap
obertura. El mur de migdia està força malmès, s'hi han arrebossat forces
pedres. El creuer, com ja s'ha dit, no sobresurt dels murs laterals de la nau;
no hi forma cantonades. Destaca, en canvi, la seva coberta d'eix transversal
amb vessants sobre les teulades de la nau i de l'absis i més alta que elles. El
mur de l'ala septentrional del transsepte no té cap obertura. A la banda de
migdia s'hi va adossar el campanar. L'exterior de l'absis és decorat amb
arcuacions i faixes llombardes. Hi ha dues arcuacions en cada un dels set
espais entre les lesenes o faixes. Aquesta decoració llombarda es complementa
amb la que hi ha a l'interior. A la part central de l'absis hi ha una finestra
de doble biaix i arcs de mig punt
El campanar, adossat a l'ala meridional del transsepte, és una torre de planta
quadrada amb restes de fortificació (merlets i espitlleres). La part superior
és malmesa i s'hi veuen rastres d'una fortificació més tardana que la resta de
la torre de la qual queden alguns merlets i espitlleres. L'obra romànica és de
carreus ben escairats. En la part avui ben conservada no hi ha cap obertura exempta
una llarga espitllera al costat sud. Les arcades per a les campanes es trobaven
en la part superior, actualment mig enrunada.
Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gail.com
Havíem publicat l’escola :
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2022/08/escola-publica-de-viladamat-lemporda.html
Tenim masses persones a les menjadores públiques, i alhora el seu “ manteniment” fa quasi impossible, atendre drets bàsics, com la justícia, la salut, els drets socials,..., està clar que l’àmbit del Patrimoni, els rellisca d’allò més, oi?.
https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/05/el-gobierno-mas-progresista-i-el-acceso.html
Que sant Feliu , elevi a l’Altíssim la pregaria dels viladamatencs o Lluerts de mal nom, . sabadellencs , ferriolencs, camosins, talamanquíns, bagencs , noguerencs , prioratins , aranesos, bascos, gallecs, catalans, palestins, sudanesos, iemenites , sud americans, iranians, pagesos, ramaders, pescadors, usuaris de Rodalies de Catalunya, usuaris de la xarxa viaria de Catalunya, andalusos afectats pels aiguats , andaluses afectades per la manca de cribratges de mama, victimes del monolingüisme genocida,.. .., i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.
Badalona ens recordava - dolorosament - que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.
A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia.
inFeliços els perseguidors dels justos i de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada