ESGLÉSIA DE SANT JOAN BAPTISTA. SANT ADRIÀ DEL BESÓS. EL BARCELONÈS

 

https://www.sant-adria.cat/arxiu/apropat-a-larxiu/exposicions-virtuals/sant-joan-baptista-100-anys

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=12080

http://www.barnabitas.org/TEMPLO%20DE%20SAN%20JUAN%20BAUTISTA.html

https://www.arquitecturacatalana.cat/es/obras/esglesia-de-sant-joan-baptista

https://campaners.com/php/campanar.php?numer=7127

https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-joan-baptista-1

Josep Maria Sagnier i Vidal-Ribas, II marquès de Sagnier (Barcelona, 16 d'agost de 1890[1] - ibidem, 25 d'abril de 1978) projectava L'Església de Sant Joan Baptista al carrer Sant Pere, 1, al barri del mateix nom a sant Adrià del Besós.

L'església és de planta basilical amb tres naus. A l'interior trobem a una banda el baptisteri i a l'altre les escales per accedir al cor i la torre del campanar. Al fons hi ha el presbiteri de forma poligonal i a l'esquerra la capella del Santíssim. L'estructura de parets i pilars és de maó. Les cobertes inclinades són de teula àrab. Les motllures i elements decoratius són de pedra artificial. L'església va quedar inacabada: els tancaments exteriors estan sense revestir i el pòrtic d'estil neobarroc no es va arribar a fer. El coronament, constituït per un joc de corbes típic de l'arquitectura barroca, també va quedar inacabat. La façana lateral es compon per un primer cos longitudinal, continu i cec, i un segon cos enretirat que té finestres amb vitralls.

La inaugura el  bisbe , Gregorio Modrego Casaús (El Buste, Zaragoza, 17 de noviembre de 1890 - Barcelona, 16 de enero de 1972)

Aleshores i ara, els catalans reclamem a l'Església " volem bisbes catalans ", i dissortadament, ni aleshores ni ara, s'atén aquesta justa petició. 

 Gregorio Modrego Casaús, al juny de 1936, un mes abans del GLORIOSO ALZAMIENTO NACIONAL  , va ser nomenat bisbe auxiliar del cardenal Gomà i titular d'Aezani, a Turquia. Col·laborà estretament en la política del cardenal Gomà. 

 L'any 1937, com tots els bisbes espanyols a excepció del cardenal Vidal i Barraquer i del bisbe Mateo Mújica Urrestarazu, havia signat la denominada Pastoral de la Cruzada l'objectiu de la qual va ser donar autoritat moral als revoltats.

No consta que mai es qüestiones la seva part de responsabilitat en les més de 3.000.000  de tragèdies  que provocava la revolta feixista.  

Finalitzades les operacions militars amb la victòria dels revoltats   feixistes encapçalats pel general Franco , l'any 1940 va ser designat vicari general castrense.

 Reorganitzà el clergat militar suprimit per la II República i que el componien uns 2.400 capellans militars.També va d'ésser de 1940 a 1942 Comendador General de la Bula de la Santa Cruzada

Originàriament el barri s'anomenà urbanització Font i Vinyals, nom del propietari dels terrenys, Joaquim Font de Vinyals, qui va llegar als seus 4 fills els terrenys, i va ser la seva filla, Carme Font de Cots, propietària de la part central, i tocant al mar, junt amb el seu marit el Dr August Pi iGibert que varen urbanitzar el barri, per mitjà de vendes i censos emfitèutics.

https://www.galeriametges.cat/galeria-fotografies.php?icod=LDE

Anys més tard, per l'advocació de la parròquia creada el 1935, s'anomenà Sant Joan Baptista.

 Durant els anys 50 es construí més al nord de la rambla Lluís Companys, el polígon industrial del Sot, avui dia seu de molts magatzems.

Finalment el barri es va acabar de configurar durant els anys 80, amb la construcció d'habitatges i zones verdes en els terrenys situats entre el carrer de la Mare de Déu del Carme i el riu, que antigament s'havien reservat com a zona agrícola per tal de mantenir una zona de seguretat en una eventual riuada.

https://bibliogoigs.blogspot.com/2013/06/goigs-de-sant-joan-baptista-la-seva.html