dimecres, 10 de juny del 2026

ESGLÉSIA DE SANT LLORENÇ DE PALAU-SURROCA. TERRADES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/1537

L’església de Sant Llorenç, forma, enterament, l’ala septentrional del castell, que és un gran edifici de planta rectangular amb pati central, molt modificat al segle XV en convertir-se en palau i també en temps molt més recents, per a usos agrícoles.

 



Aquest temple és d’una sola nau amb absis semicircular força aprofundit a llevant. En els punts d’incidència amb els murs de la resta del castell palau es pot observar la major antiguitat o els elements primitius de l’església. Tanmateix, aquesta església fou del tot integrada a la fortalesa, fet que és visible en el recreixement dels murs perimetrals, amb espitlleres i restes d’emmerletat, i en la conversió de l’absis en basament de torre d’angle (a la cantonada nord-est del castell).

 


https://algunsgoigs.blogspot.com/2017/08/goigs-sant-llorenc-capella-de-palau.html


L’interior de l’església ha estat molt reformat, potser com a conseqüència de les destrosses produïdes per l’ocupació de les tropes franceses durant la Guerra Gran, l’any 1794. La volta de la nau és apuntada i la de l’absis és de quart d’esfera. No és possible esbrinar si aquestes estructures són antigues, ja que tot l’interior roman cobert d’arrebossats, amb motlluratges de guix.

 

La porta d’entrada és a migdia i comunica amb el pati del castell; ha estat refeta en època moderna. Al frontis i al fons de l’absis hi ha sengles finestres espitllera, d’un sol biaix.

 

El parament és visible sobretot als murs de ponent i tramuntana de la nau i a l’absis, a la cara externa. L’aparell, a la part inferior dels murs, és fet a base de petits carreus i pedres només escantonades, de mides diverses, en general de calcària, que són lligades amb morter abundant i ben visible a les juntes. Es disposen de manera irregular, únicament amb una certa tendència a la sedimentació horitzontal. Al llenç de ponent i a la base de l’absis s’observa la presència de lloses estretes que formen algunes filades curtes i són col·locades de manera inclinada, en un sol sentit. Al mur de tramuntana aquestes lloses formen algunes filades llargues d’opus spicatum ben marcat. Aquest aparell d’aspecte arcaic és present només a la meitat inferior dels murs de la nau i en un nivell encara més baix al de l’absis.

 

Per la planta de l’edifici i la tipologia de l’aparell suara esmentat, hom podria apuntar, com a hipòtesi de treball, que l’església ha conservat estructures —potser només una part dels murs perimetrals— que poden datar del segle X, corresponents a un petit temple força anterior a l’adopció de les formes arquitectòniques llombardes.


Que Sant Llorenç elevi a l'Altíssim, la pregària dels catalans i de totes les minories culturals, ètniques , religioses, victimes  d'accions genocides, Senyor; allibera el teu poble !!!