https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/1537
L’església de Sant Llorenç, forma, enterament, l’ala septentrional del
castell, que és un gran edifici de planta rectangular amb pati central, molt
modificat al segle XV en convertir-se en palau i també en temps molt més
recents, per a usos agrícoles.
Aquest temple és d’una sola nau amb absis semicircular força aprofundit a
llevant. En els punts d’incidència amb els murs de la resta del castell palau
es pot observar la major antiguitat o els elements primitius de l’església.
Tanmateix, aquesta església fou del tot integrada a la fortalesa, fet que és
visible en el recreixement dels murs perimetrals, amb espitlleres i restes
d’emmerletat, i en la conversió de l’absis en basament de torre d’angle (a la
cantonada nord-est del castell).
L’interior de l’església ha estat molt reformat, potser com a conseqüència
de les destrosses produïdes per l’ocupació de les tropes franceses durant la
Guerra Gran, l’any 1794. La volta de la nau és apuntada i la de l’absis és de
quart d’esfera. No és possible esbrinar si aquestes estructures són antigues,
ja que tot l’interior roman cobert d’arrebossats, amb motlluratges de guix.
La porta d’entrada és a migdia i comunica amb el pati del castell; ha estat
refeta en època moderna. Al frontis i al fons de l’absis hi ha sengles finestres
espitllera, d’un sol biaix.
El parament és visible sobretot als murs de ponent i tramuntana de la nau i
a l’absis, a la cara externa. L’aparell, a la part inferior dels murs, és fet a
base de petits carreus i pedres només escantonades, de mides diverses, en
general de calcària, que són lligades amb morter abundant i ben visible a les
juntes. Es disposen de manera irregular, únicament amb una certa tendència a la
sedimentació horitzontal. Al llenç de ponent i a la base de l’absis s’observa
la presència de lloses estretes que formen algunes filades curtes i són
col·locades de manera inclinada, en un sol sentit. Al mur de tramuntana
aquestes lloses formen algunes filades llargues d’opus spicatum ben marcat.
Aquest aparell d’aspecte arcaic és present només a la meitat inferior dels murs
de la nau i en un nivell encara més baix al de l’absis.
Per la planta de l’edifici i la tipologia de l’aparell suara esmentat, hom
podria apuntar, com a hipòtesi de treball, que l’església ha conservat
estructures —potser només una part dels murs perimetrals— que poden datar del
segle X, corresponents a un petit temple força anterior a l’adopció de les
formes arquitectòniques llombardes.
Que Sant Llorenç elevi a l'Altíssim, la pregària dels catalans i de totes les minories culturals, ètniques , religioses, victimes d'accions genocides, Senyor; allibera el teu poble !!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada