dimecres, 23 de setembre del 2026

IN MEMORIAN DE L’EDIFICI DE LES ESCOLES JOSEP TOMÁS VENTOSA. LA VILANOVA I LA GELTRÚ QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ

 


Josep Tomàs Ventosa (1797-1874) va fer fortuna a Matanzas (Cuba) i, preocupat per l'analfabetisme de l'època, va finançar la construcció d'escoles públiques a la seva ciutat natal

Aquest complex educatiu va servir d'allotjament provisional per a l'Escola Pia el 1877 i, posteriorment, va acollir l'Escola d'Arts i Oficis

L'antic Edifici Ventosa (conegut originalment com les Escoles Ventosa) estava situat a la cèntrica Plaça de la Vila de Vilanova i la Geltrú, però va ser derrocat l'any 1969 per obrir la plaça i connectar-la amb el carrer dels Escolapis.

La seva immensa riquesa, els últims anys de la seva vida van estar marcats pels conflictes familiars pel control dels seus béns, arribant a ser declarat a instàncies del seu germà Francesc,  dement abans de morir a l'Havana l’any 1874

Els “ nous rics d’ara”, des del “ ximpanzé ros americà” fins als Aznar, Gonzalez , Rajoy, Feijóo , .., que feien les seves fortunes de forma poc “ ortodoxa “  , estan lluny, MOLT lluny, d’aquells patricis que embellien  el món.

Un poble sense memòria és un poble vençut

Necessitem la vostra ajuda. Cada escola antiga, cada aula oblidada, cada fotografia gastada és un tros de la memòria dels nostres pobles i ciutats. Estem, DES DE FA MOLTS ANYS , recollint informació sobre els edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, i potser tu tens la clau que ens falta: una imatge, un record, un plànol, un testimoni familiar.

Si coneixes alguna d’aquestes escoles, si hi vas estudiar, si en tens alguna pista, comparteix-la amb nosaltres a l’email castellardiari@gmail.com , coneixercataunya@gmail.com . Ajudar-nos és rescatar veus silenciades, mestres represaliats, infants que van somiar un futur millor entre aquelles parets. No deixem que aquesta història s’esborri. El teu gest pot fer-la viure per sempre.

Donec perficiam ; lema en llatí que significa 'fins a reeixir', 'fins a aconseguir-ho'. Fou el lema de les Guàrdies Catalanes

Ja es deia a l'època de l'Ermessenda de Valrà; dels amics em guardi Déu, que dels enemics ja ho faré jo