.JPG)
Llegia que l'edifici conegut com Liceu Dalmau, va ser projectat per l'arquitecte Isidre Puig
i Boada (Barcelona, 20 d'abril de 1891 - Barcelona, 13 de juliol de 1987) per
encàrrec l’any 1920 del prestigiós pedagog i lingüista Delfí Dalmau i Gener (Figueres,
l'Alt Empordà, 1891 - Barcelona, 1965) ,
qui volia fundar un centre educatiu capdavanter a la localitat
.jfif)
L'edifici va complir la funció d'institut d'ensenyament i centre pedagògic
de renom durant els anys previs a la sedició dels militars feixistes encapçalats
pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República
Hi ha constància en actes municipals de 1936 del seu ple rendiment, i va
acollir alumnes locals fins a les acaballes del conflicte bèl·lic, cap al 1938
o 1939.
Amb la victòria dels sediciosos, l'activitat de l'escola va cloure- els feixistes volien i continuen volen, persones amb poca o nul·la preparació, fàcils de manipular- .
A la façana fins no fa gaires anys , encara es podia apreciar, tot i que una mica esborrat pel pas del temps, el rètol
històric fet a mà amb el nom de "Liceu Dalmau"
Un poble sense memòria és un poble vençut
Necessitem la vostra ajuda. Cada escola antiga, cada aula oblidada, cada
fotografia gastada és un tros de la memòria dels nostres pobles i ciutats.
Estem, DES DE FA MOLTS ANYS , recollint informació sobre els edificis escolars
de Catalunya anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, i potser tu tens
la clau que ens falta: una imatge, un record, un plànol, un testimoni familiar.
Si coneixes alguna d’aquestes escoles, si hi vas estudiar, si en tens
alguna pista, comparteix-la amb nosaltres a l’email castellardiari@gmail.com ,
coneixercataunya@gmail.com . Ajudar-nos és rescatar veus silenciades, mestres
represaliats, infants que van somiar un futur millor entre aquelles parets. No
deixem que aquesta història s’esborri. El teu gest pot fer-la viure per sempre.
Donec perficiam ; lema en llatí que significa 'fins a reeixir', 'fins a
aconseguir-ho'. Fou el lema de les Guàrdies Catalanes
Ja es deia a l'època de l'Ermessenda de Valrà; dels amics em guardi Déu, que dels enemics ja
ho faré jo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada