Els que fèiem el servei militar a la Bateria L-1, estàvem acostumats a veure l’edifici del Far de Montjuïc, situat al vessant del Morrot
de la muntanya de Montjuïc i molt a prop de la històrica zona de Can Tunis, que
va entrar en servei l'1 de desembre de 1906,
i l’edifici definitiu d'estil noucentista que observàvem es va construir entre 1922 i 1925
https://historiesdebcn.com/far-de-montjuic/
El projecte de remodelació i l'edifici actual de maó vist va ser obra de
l'enginyer del port Josep Cabestany Alegret. Ens agradarà tenir noticia i del
lloc i data de naixement i traspàs a l’email
castellardiari@gmail.com
Completat posteriorment per l'enginyer Mauro Serret Mirete (Madrid, 1 de
enero de 1872 - Íbid., 6 de agosto de 1945) amb tecnologia de la casa francesa
Barbier, Benard, et Turenne.
L’any 2003 l’Autoritat Portuària, propietària de l’edifici, va iniciar els
treballs per rehabilitar l’edifici, que es van completar l’any 2006. L’objectiu
era convertir-lo en un espai de convencions per a les activitats de la
Comunitat Portuària (estibadors, transitaris, consignataris, agents de
duanes…). Es parlava també d’obrir l’edifici a les visites del públic, amb un
espai de divulgació sobre els fars.
L’ajuntament va paralitzar els
treballs, que no tenien permisos i, des d’aleshores, l’edifici del far està
tancat i sense ús.
Quan preparava aquesta publicació, Catalunya mirava de recuperar-se de les pluges d'octubre, que l'Ermessenda de la Valrà, explicaria tot dient " De la pols del passat tenim avui el camí enfangat"
La victòria del sediciosos feixistes provocava la interrupció del Pla d’obres públiques de la Generalitat de 1935 (el primer pla integral
a Catalunya). El franquisme va imposar plans estatals
(1939–1944) centrats en la xarxa radial i prioritats polítiques, no en les
necessitats locals catalanes. Item més bona part dels tècnics feixistes no tenien la formació necessària, si però la "qualificació" que els atorgaven com a boti de Guerra.
S'imposava un model de creixement no planificat: tant sota el franquisme com sota la
democràcia, en aquest període el creixement demogràfic i urbà ha superat la capacitat de
planificació i inversió en infraestructures resilients (drenatge, transports,
habitatge digne).
El boom migratori i industrial dels 50–60 va generar barris i polígons sense serveis adequats (clavegueram, drenatge, transports), especialment al
Vallès i l’àrea metropolitana
No ajudava la fragmentació competencial ni la responsabilitat difusa: la divisió entre
competències estatals, autonòmiques i locals ha generat inèrcies, retards i
excuses mútues, especialment en infraestructures estratègiques (ferrocarril,
ports, eixos viaris).
Sense planificació integral, inversió sostinguda i coordinació
institucional, qualsevol fenomen natural o pressió demogràfica es converteix en
crisi.
Els catalans, des de 1714 maldem per recuperar la llibertat nacional, i no ens cansem de pregar, Senyor; allibera el teu poble!!!. , allibera'l del "virus de Castilla", i de l'església herètica NAZIONAL que calla - i atorga - davant d'aquesta onada d'incendis a l'estiu i d'inundacions a la tardor - EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA - que assola el país i ha provocat ja 16 victimes i un desaparegut.
Només una Catalunya lliure i sobirana, podria plantejar-se polítiques demogràfiques que permetessin ocupar i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa interessos espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
inFeliços els perseguidors dels justos i de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada