dilluns, 7 d’octubre del 2013

LA CAPELLA DEL SANT ÀNGEL CUSTODI DE CAL CAVALLER, CALLÚS. BAGES

Demanava informació a l’Arxiu Gavin, al Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, a la comarca de la Noguera ( Catalunya ), de la Capella del Sant Àngel Custodi, de la casa i colònia de Cal Cavaller de Callús, a la comarca del Bages.

Em preguntava en un recent article; Que se’n ha fet de l’Àngel Custodi ?. No s’explicitava que aquesta imatge fos destruïda en els dies foscos del genocidi contra Catalunya 1936-39.

De les imatges que em feia arribar el Josep Sansalvador Castellet, datades el 29-IV-1979, deduïa que la destinació de l’edifici de la Capella, havia estat el de magatzem auxiliar i/o de mals endreços, i que la imatge del Sant Àngel Custodi ja no es trobava en el seu lloc.



Només per deixar-ne constància per a futures generacions, reitero una vegada més la pregunta, que se’n ha fet de la imatge del Sant Àngel Custodi de la casa i colònia de Cal Cavaller de Callús ?.

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com i també a arxiugavin@maristes.cat

diumenge, 6 d’octubre del 2013

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT MIQUEL DE CAMPMAJOR. PLA DE L’ESTANY. GIRONA

El topònim Campmajor, en la documentació antiga Campo Majore (segle XI) ‘camp més gran’, és absolutament pacífic per als experts.

El Melcior Badosa Torras publicava al grup Sant Patrimoni, un parell d’imatges d’aquesta església de tres naus, la central més ample que les dues laterals. El temple conserva els absis romànics originals, llevat del situat a la banda de migdia, que presumiblement ha estat reconstruït seguint la forma original. Els absis presenten una cornisa amb arcuacions llombardes. El central fou sobre elevat quan es va reformar tot el temple al segle XVIII. La façana principal és d'estil barroc.


El campanar és de planta quadrada amb coberta piramidal. Les façanes presenten restes d'arrabassats, i són fetes principalment amb carreus. El portal presenta els brancals i el dintell fets amb carreus de pedra emmotllurada. A la part central del dintell hi ha l'escultura d'un cap humà amb ales. Sobre la figura hi ha un nínxol amb la part superior en forma de petxina i una escultura que representa Sant Miquel.


Sant Miquel es va reformar notablement durant el segle XVIII – amb els diners d’Amèrica - . En el dintell de la portalada, hi ha en unes cintes de pedra en les quals hi consta la següent inscripció: "Haec porta domini Insti intrabunt in eam". En els brancals els pot llegir la data 1736.

dissabte, 5 d’octubre del 2013

NOTRE-DAME DU ROSAIRE DANS LA VIEILLE VILLE SÚRIA. BAGES

Anàvem la Maria Jesús Lorente Ruiz, i l’Antonio Mora Vergés, per les terres del Bages, ho fèiem pel traçat de l’antiga carretera C-55 ( famosa dissortadament pel nombre de morts i accidentats que acumula ), i ens aturàvem – com s’ha de fer – a Súria per visitar alguna de les moltes ‘belleses’ que hi dins al poble, i en els seus voltants.




Pujàvem fins l’església del Roser – Advocada primerament a Sant Cristofol / Menna - al mal dit ‘poble vell de Súria’ , de la diuen que té l’origen en un temple romànic que data del segle XI, i del qual encara se’n conserven algunes restes.

La confraria del Roser fou fundada el 1591, amb autorització del Papa Gregori XIV.

El beneficiat de Santa Maria sa Vila rebia un censal de can Ribera de Coaner i cap el 1680 el benefici d'aquest antic monestir ja s'havia extingit, essent la seva dotació cedida a la confraria del Roser, que en quedà així encarregada del culte. Podem pensar que aleshores ja s’havia canviat l’advocació de Sant Cristòfol / Menna, per la de la Mare de Déu del Roser ?.

En la segona meitat del segle XIX - amb els diners d’Amèrica - s’hi va portar a terme una important ampliació que va respectar les formes romàniques de l’absis i la part baixa del campanar, deixant l’església amb la fesomia actual.
L’ altar dedicat a Sant Cristòfol, va ser destruït en els dies foscos del genocidi contra Catalunya , l’any 1936.
Arran de la restauració del Poble Vell, iniciada durant els darrers anys vuitanta, s’hi va incorporar un gran esgrafiat a la façana principal.

L’advocació de Sant Cristòfol s’estengué molt pel nostre país, i pel seu interès us convido a conèixer la tesi – documentada i rigorosa - del Josep Capdevila i Soldevila, en la que s’acredita històricament que Sant Cristòfol, i Sant Menna, - patró de Sentmenat, al Vallès Occidental - son en realitat una única persona; http://www.festes.org/arxius/santcristofor2.pdf

divendres, 4 d’octubre del 2013

LA TINA DE GLANS DE REXACH, OLOST. EL LLUÇANÈS

Visitàvem Rexach, al terme d’Olost, el Josep Olivé Escarré, i l’Antonio Mora Vergés, el sufix ach , segons trobavem a : http://taller.iec.cat/filologica/alcover/documents/3BDLC_03.pdf

«Lo P. Fita diu que l’afix -ach- es de procedència cèltica y significa diminutiu.

Lo sufix -ach - té les metexes aplicacions, y probablement la metexa significació, que’ls sufixs et, ell, ol, que significan diminutiu, com Peret, collell, ventijol, pujol, que son diminutiu de Pere, coll, venteig, puig.

Donchs Brianach equival a fill d’Obrien, com si digués: en Brien petit, un Brien en diminutiu.

Xerrach: serra petita de fulla ampla, amb un mànech de fusta encorvat.


No ens portava fins a la casa però la toponímia, sinó el coneixement del Josep amb la família, i el desig de tornar-los a veure.

Tenien ocasió de parlar llargament, i fins sabedors del meu interès per qualsevol element històric i/o artístic, de portar-nos fins la tina de glans de Rexach, que es troba situada a uns 100 metres al nord-est de la masia, en una esplanada rocosa.


Es tracta d'un tina picada a la roca mare, de 3'80 metres de diàmetre interior, envoltada per un mur perimetral de maçoneria de pedra d'1 metre d'alt, coronat amb grans blocs de pedra. A la banda nord-est hi ha una entrada que permetia l'accés a l'interior de la tina.

Des de temps immemorials les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes, desprès de la mal dita ‘conquesta d’Amèrica’ , s'utilitzava sobretot el blat de moro).

Al Lluçanès central, en general, hi ha, i havia encara en èpoques recents en major nombre, grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda.

Per a conservar les glans, moltes masies tenien la tina, o el pou on hi feien anar aigua, i deixaven allí les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any.

Quan ens acomiadàvem, a banda de fer-los palès el nostre agraïment, adquiria el compromís d’enviar-los a mariamarot@hotmail.com la crònica i les imatges d’aquesta estada deliciosa.

La pèssima gestió politica i econòmica,  la corrupció , i altres " patologies " especifiques del REINO DE ESPAÑA,   donaven  lloc a la desamortització dels drets socials i polítics de la ciutadania - penseu per exemple en l'Indicador públic de renda d'efectes múltiples (IPREM)  aprovat l'any 2004,  és  l'índex de referència a l'Estat espanyol pel càlcul del llindar d'ingressos en certes circumstàncies (com ara ajudes per l'habitatge, beques, subsidi d'atur…) , això explica que ara,  pagesos i ramaders, es manifestin arreu  per reclamar que se’ls doni un tracte humà,  amb unes administracions acostumades al  MANDO y ORDENO, que traslladen la SEVA FEINA als ciutadans, que els imposen la CITA PRÈVIA, que NO els  atenen en situacions de necessitat, i que els aboquen al patiment infinit i/o la mort en llarguíssimes LLISTES D’ESPERA, .., ens temem que caldrà fer alguna cosa més que tallar carreteres, autovies i autopistes. 

  Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.            

dijous, 3 d’octubre del 2013

CAMPANADES DE MORT A SANTA MARIA DE VILADELLEVA. CALLÚS . BAGES

Tenia accés a l’excel•lent treball ‘Campanes, campanars i campaners de Callús’ , del Grup Callussenc de Recerca, que es publicava a la Revista Dovella, editada pel Centre d'Estudis del Bages , en el número primavera - estiu 2011, on trobava informació d’un fet luctuós que succeïa a Santa Maria de Viladelleva , el dia 14 de juny de 1915, a dos quarts de cinc de la tarda, quan Maria Peramiquel Vendrell, de cal Torrenter, masoveria adossada al Mas Viladelleva, durant una forta tempesta estava tocant a “bon temps”, l’hi va caure un llamp, la descàrrega elèctrica li va ser mortal perquè, en lloc d’una corda, hi havia un filferro lligat al batall, mitjançant el qual tocava la campana des de la porta de la capella. Només tenia vint-i-dos anys.


La masoveria presenta una alça de tres pisos amb una porta d'accés de petites dimensions i llinda de pedra. Al costat s'obre una finestra. Al pis del mig trobem dues finestres més també amb els marcs i llindes de pedra, mentre que a la part superior, s'obre una nova finestra però també destaca una balconada coronada per un arc de punt rodó. La família viuria a la casa fins la primera meitat del segle XX quan Montserrat Peramiquel marxà de Can Torrenter per anar a viure a Santpedor.


S'instal•laren nous masovers que viurien aquí fins l’any 1964, en que es produiria el darrer ‘relleu’ fins l’any 1971, data en la que s’inicia l’abandonament que constatava en la meva visita.

dimecres, 2 d’octubre del 2013

EL CASINO DEL MASNOU

Bonaventura Bassegoda i Amigó (Barcelona, 16 de maig de 1862 - 29 de novembre de 1940) a indicació del comte de Lavern (Pere Guerau Maristany i Oliver (el Masnou, Maresme, 12 de gener de 1863 - Barcelona, 23 de juliol de 1927), aixecava entre 1903-1904 , la seu de la societat recreativa i cultural el Casino del Masnou.

La descripció tècnica ens diu ; L'edifici té diversos cossos, ordenats al voltant d'un espai lliure arbrat i de l'antiga masia de Can Fontanills. D'aquest primer mas, es conserva la planta baixa amb la porta d'accés i una de les finestres gòtiques de la façana. Una part de la nova construcció engloba una antiga torre de defensa i en reprodueix les finestres originals.


Al costat dret hi ha l'entrada al Casino i la Rotonda, amb una terrassa superior semicircular. A l'esquerra de la masia hi ha el Teatre, amb nombroses portes a la planta baixa, voltades d'amples motllures. Al pis superior hi ha finestres coronelles d'inspiració gòtica i, a la part del "hall", uns grans finestrals d'arc escarser amb vitralls policromats. El teatre consta d'una platea amb llotges laterals a la planta baixa i una balconada correguda semicircular sostinguda per columnetes de ferro colat. Destaquen les motllures, decoracions i plafons de guix dels sostres i les baranes de ferro forjat i les làmpades. També cal destacar elements interiors com la llar de foc , el sostre de fusta i les decoracions de les finestres datades al segle XVIII.

Al Masnou hi constaven com a veïns 3.396 persones al cens de l’any 1900.

Trobava encertat i més enllà de les claus de Sant Pere (*) escaient el blasó d’aquest poble : Escut caironat: d’atzur, un mas d’argent acompanyat a la punta de dues claus passades en sautor amb les dents a dalt i mirant cap enfora, la d’or, en banda i per damunt de la d’argent, en barra. Per timbre, una corona de vila.



(*)MASNOU, SANT PERE, EL

De l’església del Masnou l’informe denuncia la desaparició dels retaules de gran valor artístic i de campanes, fins i tot una que mesurava més d’un metre de diàmetre (pàgs. 85 i 86).

El temple parroquial, d’estil renaixentista, el 1936 fou incendiat i després quasi arrasat, quedant només algunes parets. Els objectes destruïts eren d’escàs valor històric. El campanar fou pràcticament demolit, i les campanes desaparegueren.

La casa rectoral fou saquejada, incendiada i arrasada, quedant només les parets del perímetre exterior. L’arxiu parroquial es perdé entre les flames.

http://www.cultura.arqbcn.org/arxius/publicacions/Destrucci%C3%B3_2.pdf

dimarts, 1 d’octubre del 2013

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE CAL CANONGE. AIGUAMÚRCIA. EL CAMP SOBIRÀ

L’Àngela Llop Farré retratava l’ església de Santa Maria , dita de l’Alba Nou o jussà. que es troba situada en un extrem del veïnat de Cal Canonge, al terme d’ Aiguamúrcia.


Es una construcció senzilla de tipus rural, de planta rectangular. La seva façana té dues úniques obertures: la porta d'entrada d'arc carpanell construït amb dovelles de pedra, i una petita finestra circular a la part superior. A la banda esquerra de la façana s'eleva el campanar, amb base quadrada i dos cossos superposats octogonals de proporcions decreixents. El material predominant és la pedra picada vista.

A començaments del segle XIX, la parròquia de Cal Canonge depenia de l'antic nucli de l'Albà sobirà; el progressiu despoblament va comportar que l'any 1881, la parròquia es traslladés a Cal Canonge.

A partir de les inscripcions que es troben a diversos llocs de la façana es pot deduir que l'església s'acabà de construir l'any 1891 (la data que apareix a la llinda de la porta i en el ferro de la finestra), el campanar data de 1907 i s'hi feren reformes l'any 1940.

Cap dada de l’arquitecte i/o mestre d’obres; com sempre esperem les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com