Anàvem la Maria Jesús Lorente Ruiz, i l’Antonio Mora Vergés, per les terres del Bages, ho fèiem pel traçat de l’antiga carretera C-55 ( famosa dissortadament pel nombre de morts i accidentats que acumula ), i ens aturàvem – com s’ha de fer – a Súria per visitar alguna de les moltes ‘belleses’ que hi dins al poble, i en els seus voltants.
Pujàvem fins l’església del Roser – Advocada primerament a Sant Cristofol / Menna - al mal dit ‘poble vell de Súria’ , de la diuen que té l’origen en un temple romànic que data del segle XI, i del qual encara se’n conserven algunes restes.
La confraria del Roser fou fundada el 1591, amb autorització del Papa Gregori XIV.
El beneficiat de
Santa Maria sa Vila rebia un censal de can Ribera de Coaner i cap el 1680 el benefici d'aquest antic monestir ja s'havia extingit, essent la seva dotació cedida a la confraria del Roser, que en quedà així encarregada del culte.
Podem pensar que aleshores ja s’havia canviat l’advocació de Sant Cristòfol / Menna, per la de la Mare de Déu del Roser ?.
En la segona meitat del segle XIX - amb els diners d’Amèrica - s’hi va portar a terme una important ampliació que va respectar les formes romàniques de l’absis i la part baixa del campanar, deixant l’església amb la fesomia actual.
L’ altar dedicat a Sant Cristòfol, va ser destruït en els dies foscos del genocidi contra Catalunya , l’any 1936.
Arran de la restauració del Poble Vell, iniciada durant els darrers anys vuitanta, s’hi va incorporar un gran esgrafiat a la façana principal.
L’advocació de Sant Cristòfol s’estengué molt pel nostre país, i pel seu interès us convido a conèixer la tesi – documentada i rigorosa - del Josep Capdevila i Soldevila, en la que s’acredita històricament que Sant Cristòfol, i Sant Menna, - patró de Sentmenat, al Vallès Occidental - son en realitat una única persona; http://www.festes.org/arxius/santcristofor2.pdf
