MAS PINEDA DE RIELLS DEL FAI. BIGUES I RIELLS. VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré davant d’aquesta masia de grans dimensions, amb molts edificis annexes, de diferents èpoques, que domina el sector meridional de la Vall de Sant Miquel, bona part de les terres de la qual li pertanyien, com testimonien els noms de les Vinyes de la Pineda, les Costes de la Pineda o el Bosc de la Pineda.

Una altra de les seves possessions és el paratge de la Penyora, al sud-oest de la masia. També formen part de les seves possessions la Font de la Pineda i el seu plàtan mític, i la masia que duu el mateix nom que la font, actualment convertida en restaurant tlf. 938659006.

Tot el recinte està protegit per un muret o, en els punts on no és necessari, pels mateixos cossos annexos. Les obertures estan emmarcades per pedra de la zona treballada, amb una portalada d'arc de mig punt adovellat.

La construcció principal és de planta baixa, pis i golfes, amb tres cossos perpendiculars a la façana i coberta de teula àrab a dues aigües, amb el carener també perpendicular a façana que està revestida amb cal pintada, decorada amb medallons. En un d'aquests medallons s'hi pot llegir la data de 1800. De les construccions annexes, podem determinar que són posteriors a l'edifici principal.

En un dels brancals del portal d'entrada, hi ha una placa ceràmica on es llegeix: "Mas Pineda, des de l'any 1208".

Li preguntarem al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ), l’advocació de la Capella de la casa; la laïcitat i l’estultícia no son termes sinònims, malgrat la desinformació en aquest àmbit de la cultura pugui donar-ho a entendre.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

CAPELLA DE LA MAREDEDEU DEL ROSER I DE SANT FRANCESC COLL GUITART DEL MAS TORIGUES. SANTA MARIA D’OLÓ. CATALUNYA

La descripció tècnica ens diu que l'estructura principal és un cos rectangular, amb coberta a doble vessant i amb el carener paral•lel a la façana. Té altres cossos més petits afegits que li donen una planta irregular, però que no desentonen amb el conjunt. El recinte del mas és tancat per coberts i pallers, quedant un barri amb accés per dos costats. El portal d'accés al mas és rectangular, configurat per grans carreus de pedra picada. Les finestres també son adovellades amb pedra picada. La resta del material construïdes a base de pedra petita, de mida molt irregular.

Al cantó de ponent hi ha adossada una capella, amb campanar d'espadanya. La coberta de la capella fa de terrat a la vivenda.

La visitàvem l’any 2008 ;
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/search?q=Torigues

Ho fèiem novament el divendres 14.03.2014 aprofitant la feliç circumstància de la recent adquisició de Sant Miquel per part de l’Oriol Garriga Solsona; ens havien acompanyat fins a la Rodoreda el Josep Sansalvador Castellet i la seva promesa, però obligacions a la Ciutat Comtal – que esperem puguessin atendre en temps i forma – els obligaven a marxar.

El Joan Lomas Gavilan, el Feliu Añaños masllovet, i l’Antonio Mora Vergés, gaudíem a cor que vols d’una realitat molt diferent : http://www.mastorigues.com/ca/page/2_masia/Mas-Torigues-La-Masia

Quan retratàvem la Capella, teníem clar el nostre personal compromís, amb el Josep Sansalvador Castellet, i el Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ), als que farem seguir aquesta crònica.

Aprofitàvem per demanar a la Marededéu del Roser, i al Pare, Francesc Coll i Guitart (Gombrèn, 1812 - Vic, 1875), canonitzat l’11 d'octubre de 2009, a Roma pel, Sant Pare Benet XVI, que no sigui la recuperació d’aquesta casa l’excepció, sinó la norma, i que en aquesta hora difícil, tota la Cort Celestial, faci costat a Catalunya.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

FONT I RENTADORS PÚBLICS DE VILALBA DELS ARCS. LA TERRA ‘NOBLE’. TARRAGONA. CATALUNYA

M’agraden particularment aquestes ‘infraestructures ‘ que lluny del que pensàvem fa un any, o cinc, o deu, caldrà tornar a posar en marxa, si les elits politiques, estultes i corruptes del REINO DE ESPAÑA, no saben trobar l’aturador d’aquesta situació que ens porta, dia rere dia, a un escenari paorós de misèria pública i privada.

A Vilalba dels Arcs, els rentadors estan situats a les afores de la vila, delimitats per un llarg mur de carreus en angle recte, motllurat a la seva part superior.

A l'angle hi ha el cos del sortidor principal i l'escut de la vila, on es veuen dues torres i un estel de sis puntes, sota un arc de mig punt adovellat.

Una canalització de carreus distribuïa l'aigua a dos rentadors que tenen forma rectangular i unes lloses de pedra amb pendent.

Esperem que se’ls mantingui – com fins a dia d’avui – per qüestions merament històriques i/o estètiques.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

POBLAT DE LA ROCA DE PELENCÀ, VILALLONGA DE TER. EL RIPOLLÈS. GIRONA. CATALUNYA

El Melcior Badosa Torras publicava una bellíssima fotografia on apareix recobert de neu, aquest poblat fortificat i setial de murs dalt el penyal, conegut com la Roca de Pelencà (o Palencà), o simplement "la Roca", està situat a uns 2 km al sud de Vilallonga de ter, a 1040 metres d'altitud.

El caseriu s'escalona en un característic penyal -"la Roca"- que presideix l'aiguabarreig de la riera d'Abella amb el riu Ter.

Del castell que s’esmenta l’any 1310 com, "castrum" o "forciam de Ruppe Pelonchano", no en roman quasi res, la situació orogràfica feia l'indret fàcilment defensable fins a l’època en que fa aparició de l'artilleria.

Resta la petita església romànica que era dedicada a la Mare de déu de Pelencà ; actualment rep l'advocació de la mare de Déu de la Pietat.

Ha desaparegut, en part, un portal que anys enrere constituïa l'accés al poble, com ho devia haver estat del castell, pujant pel caminet de drecera.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.co

CASTELL DE PALAFOLLS. EL MARESME

L’Àngel A. Sagrera, retratava les restes del Castell de Palafolls, recolzat quasi damunt la Capella que restaurava l'arquitecte Joan Bassegoda i Nonell (Barcelona, 9 de febrer de 1930 + 30 de juliol de 2012) El 1971, i de la que malgrat no hem trobat esment de l’advocació que tenia, pensem en Santa Maria per un doble motiu :

1. Desprès de la restauració s'entronitzà una imatge de la Mare de Déu de Tordera, que va patir un ‘ensurt’.

2. Hi ha constància de que s’hi venerava la Mare de Déu de Vivelles o de les Dones (segle XIV ), actualment desapareguda.

file:///C:/Windows/system32/config/systemprofile/Downloads/43395-56202-1-PB.pdf

Una breu descripció del Castell ens diu que està cim d'una petita serra, a 161 metres d'alçada, vigilant el curs baix del riu Tordera i el mar, se situa el castell de Palafolls, que dominava els camins que relacionaren des d'antic els sectors gironins amb Barcelona Hom el considera un dels millors castells catalans de l'Edat Mitjana, totes les muralles del castell són d'un gruix notable. Les del primer recinte servien de contenció de les terres de la plataforma del castell.

Els murs del segons recinte i de la capella es daten del segle XII però és probable que aquesta ja existís abans. A l'esquerra de la porta hi ha la torre de l'homenatge, de parets ,olt gruixudes, amb volta de canó i d'una gran fondària, que té una obertura a la part superior. Es suposa que tindria almenys unaltre pis. El primer clos de muralles, el més exterior correspondria al segle XIV, d'alts murs gruixuts amb sageteres que, alhora, servien de contenció de les terres que configuren la plataforma del castell. El segon recinte, amb un pas de ronda emmerletat, comprèn les restes d'una gran sala, sota la qual apareixen sitges o cellers. També trobem en aquest segon recinte una cisterna de gran profunditat coberta amb una volta de canó. Al tercer recinte a més de l'església del castell, d'una sola nau, amb àbsis circular, tocant a la muralla, sobre la qual discorre el pas de ronda, hi ha les habitacions dels senyors, segurament del segle XIII, que per la banda de llevant donen directament a l'exterior emergint sobre la muralla.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

SANT MARTÍ DEL CORB A LES PRESES. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

Tot arriba pels seus passos comptats, i així succeïa amb l’esglesiola de Sant Martí del Corb, al terme de les Preses, a la Comarca de la Garrotxa, que m’enviava l’Anita Valeri Puigvert.

Sant Martí donava servei religiós entre d’altres al mas Antiga, casa que data de l’any 1186, i el mas El Camps, casa de la qual se’n té la primera constància l’any 1222.

L’advocació era molt habitual en l’època de la reconquesta, en la que els soldats francs aixecaven per arreu esglésies, ermites i santuaris, en honor d’aquest soldat/bisbe que en partir-se la capa amb un pobre, obtenia la gràcia d’un ‘estiuet’ al novembre, i la de que en la seva memòria s’anomenarien ‘capella’ els petit llocs de pregaria.

S’explica que la gent anava a resar al lloc on es guardava la meitat de la capa, ‘la capella’.

La descripció és força lacònica : Sant Martí és una església menuda , d'una sola nau i absis semicircular.

L'accés es realitza a través d'una escalinata i d'una porxada sostinguda per pilastres i teulada a dues vessants. A cada costat de la porta d'ingrés hi ha dues obertures amb reixes de ferro forjat que permeten observar l'interior del temple.

Damunt el frontispici hi ha el cloquer, d'espadanya, amb un sol ull. Bastida amb pedra menuda del país i coberta de teules.

L’any 1935 es van dur a terme obres de restauració.

Dins del mateix terme de les Preses, hi una esglesiola advocada a Sant Miquel del Corb.

NEW CHURCH OF SANTA EULÀLIA. GIRONELLA. BERGUEDÀ

La Maria Rosa Planell Grau, ha ‘estrenat’ un bloc bàsicament de fotografies, en el que s’aniran publicant les imatges de les seves sortides per la Comarca, i si s’escau les ‘passejades’ per la Capital del Berguedà, i les seves ciutats més importants; , en aquesta ocasió ens ofereix una vista de la anomenada ‘església nova ‘ a Gironella; la ‘ Petita Girona’ , coneguda també com ‘la Perla del Llobregat ‘.

Iniciada l'any 1903 a partir d'un projecte d'Alexandre Soler i March (Barcelona, 1874 - 1949), degut al creixement demogràfic de la Ciutat des de darreries del segle XIX, relacionat clarament amb el fenomen de les colònies , i de l’assistència ‘obligada’ SI o SI, als Oficis Religiosos, en aquells dies, va ser inaugurada en una primera fase l'any 1905.

Fou acabada totalment amb la construcció del campanar, que s'inaugurà oficialment l'any 1958, no sabia trobar cap dada relativa a l’arquitecte encarregat del projecte final, i malgrat ser això comú en les terres de la darrera colònia del REINO DE ESPAÑA, trobo que l’Ajuntament hauria d’afegir aquestes dades – que si es van fer les coses com calia, ha de tenir OBLIGATORIAMET -; la descripció ens diu ; edifici de planta de creu llatina, estructurada en tres naus, la central més alta, amb una capçalera formada per tres absis semicirculars i un transsepte marcat. Les naus són cobertes amb voltes de canó reforçades per arcs torals. També trobem tot de capelles laterals. Sobre el creuer s'alça la torre coberta amb una cúpula esfèrica i als peus de l'església, el campanar, també una torre. El parament és de pedres irregulars unides amb morter. Destaquem el seu exterior, de gustos historicistes, té arcs cecs, bandes motllurades o la porta d'entrada, un arc de mig punt amb arquivoltes suportades per petites columnes exemptes

Al seu interior hi guarda un Sant Crist procedent de l'antiga parròquia.

Us deixo un enllaç als Goigs de la Santa Eulàlia d’aquesta església :

http://algunsgoigs.blogspot.com.es/2013/01/goigs-santa-eulalia-patrona-de.html

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com